El Govern mira d’incentivar la vida en pobles rurals amb ajudes per rehabilitar habitatges abandonats i beneficis fiscals

El president ha fet els dos anuncis en la cimera celebrada aquest dissabte al Món Sant Benet, una trobada a la qual han acudit més de 300 alcaldes i que s’ha concebut com la posada de llarg del desplegament de l’Estatut de Municipis Rurals. L’emblemàtic monestir de Sant Fruitós de Bages ha acabat convertit en una caixa de ressonància d’una part de Catalunya, la rural, que demana des de fa anys que s’atenguin les seves urgències per frenar la despoblació. «Un país que no reconeix el seu món rural està condemnat al fracàs», ha assegurat Illa en la inauguració d’una jornada que a partir d’ara se celebrarà amb caràcter anual.

El dret a viure al teu municipi

En els plans del Govern hi ha destinar un total de 20 milions en quatre anys per rehabilitar fins a 400 cases abandonades i equipaments en desús per destinar-los a una borsa d’habitatge rural assequible, la creació de la qual el Consell Executiu aprovarà dimarts vinent. Es tracta d’una ajuda a la qual podran optar tant ajuntaments com particulars per fer habitables aquestes cases i destinar-les a residència habitual o de lloguer a preu assequible i protegit durant almenys 10 anys. «Reivindico el dret a viure al teu poble. El dret a l’habitatge és el principal repte que tenim com a país, no només al món urbà, també al rural», ha argumentat el cap de la Generalitat.

A més d’aquestes subvencions per recuperar edificis buits, el Govern mira d’incentivar la vida als pobles rurals per la via dels beneficis fiscals dirigits, especialment, a persones de menys de 35 anys i contribuents amb fills en edat d’escolarització. Així, doncs, el 2026 s’aplicaran deduccions a l’IRPF que poden arribar fins al 20% per trasllat de residència, compra, rehabilitació i lloguer d’habitatge habitual en municipis petits. Es tracta d’un impuls fiscal que suposarà prop de 14 milions anuals i que tindrà impacte sobre la declaració de la renda del 2027.

La importància de tenir pressupostos

Aquestes deduccions d’IRPF se sumaran a mesures que ja estan en vigor des de l’aprovació de l’Estatut de Municipis Rurals, com la reducció del tipus impositiu de l’impost de transmissions patrimonials –del 4% als municipis rurals i del 3% als de menys de 500 habitants– i la bonificació del 75% en actes notarials i expedients de domini per facilitar la regularització de finques rurals.

Això, sí, per sumar aquests nous beneficis fiscals, el Govern recorda que serà necessari poder aprovar nous pressupostos per al 2026, i la seva negociació amb ERC i els Comuns, en espera del finançament singular, difícilment començarà aquest any. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha deixat caure que serà necessari aconseguir aquest model singular, però, també, una nova llei de finançament local perquè els ajuntaments tinguin més marge de maniobra amb els seus recursos.

Més recursos i menys burocràcia

De si hi ha o no nous comptes dependrà també una altra de les mesures anunciades en la cimera al Món Sant Benet: un increment de nou milions d’euros del Fons de Cooperació Local. De fet, l’any que ve serà el primer en què s’aplicarà un fons específic per reforçar el món rural que suposarà un increment de la seva capacitat financera del 25% per a les poblacions de menys de 500 habitants, del 15% per a les que tinguin entre 501 i 1.000 veïns i d’un 10% per a la resta.

Notícies relacionades

Cinc alcaldes de municipis rurals apressen el Govern a garantir la seva viabilitat: «Lluitem per no desaparèixer»

L’UCO escorcolla seus d’Acciona i d’altres empreses per la trama Cerdán

El Govern presumeix que mai abans s’havia fet una mobilització de recursos tan gran per al món local i reafirma el seu compromís de treballar «braç a braç» i des de la proximitat amb els municipis. També per prestar-los més ajuda tècnica i simplificar tràmits. De fet, Illa ha anunciat la creació d’una divisió específica de l’Incasòl per ajudar-los a tramitar i gestionar plans urbanístics, promoure la recuperació de nuclis urbans i col·laborar en la rehabilitació d’immobles. Alhora, s’està treballant perquè Infraestructures.cat pugui exercir també de «mitjà propi» dels ajuntaments per ajudar-los amb les licitacions i a executar els recursos dels quals disposen.

«Viure en un poble ha de ser una oportunitat i no un obstacle. Volem atendre i empoderar els alcaldes, donar-los les eines», ha resumit el president Illa, que ha fet un al·legat a favor dels servidors públics i, molt concretament, dels regidors que estan al capdavant dels municipis, com a «essencials» per fer funcionar les institucions. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha defensat que l’objectiu del Govern és «cohesionar» Catalunya, que ha d’anar més enllà de la mirada metropolitana, i aconseguir que «ningú hagi de marxar» del seu municipi per desenvolupar el seu projecte vital