Anàlisi

Les proves del cas Cerdán

El jutge Puente va enviar l’exsecretari d’Organització del PSOE a presó preventiva durant sis mesos el 30 de juny i ara ordena l’escorcoll a l’empresa constructora beneficiària i pagadora de comissions per obres. ¿Les empreses no són capaces d’eliminar proves?

Les proves del cas Cerdán
4
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

Sembla que els presumptes corruptes tenen la capacitat de destruir proves, facultat que per alguna peculiar raó no exhibeixen els presumptes corruptors. És el que es desprèn del cas Koldo-Ábalos-Cerdán. El 8 de juliol del 2025, aquest diari va advertir, per segona vegada, que era sorprenent la decisió del jutge d’instrucció del cas d’enviar a presó preventiva l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán i, alhora, mostrava la incapacitat que tenia per ordenar una mesura de sentit comú com l’escorcoll d’Acciona.

Aquests gairebé sis mesos –temps màxim de presó preventiva per possible destrucció de proves– que Cerdán està passant a Soto del Real és el temps de què ha disposat l’empresa beneficiària dels presumptes tripijocs d’obres per fer desaparèixer aquestes mateixes proves o d’altres.

I si bé és veritat que els magistrats del Tribunal Suprem no tenen, especialment, una pràctica contrastada en instrucció sumarial, ¿pot ser que costi tant advertir el desequilibri entre restringir un dret fonamental com la llibertat en consideració a la gravetat d’un delicte amb el pretext de prevenir la destrucció de material probatori i deixar en llibertat de fer-ho aquella que ha sigut presumptament beneficiària de la corrupció?

La interlocutòria per la qual el jutge Leopoldo Puente ha ordenat l’entrada i escorcoll de diverses seus d’Acciona forma part d’una peça secreta. Però una operació com la que va desplegar la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) divendres a les seus de Madrid i Bilbao i de quatre empreses més (Erkolan i Noran, de Sant Sebastià, i Tecade i Freyssinet, de Sevilla) es fa de seguida després de ser ordenada pel jutge.

La interlocutòria del jutge

El jutge Puente sostenia en l’ordre de presó de Cerdán, el 30 de juny del 2025, que "sembla raonable considerar alhora, sempre en els termes indiciaris en què es desenvolupa el discurs, que Cerdán també obtindria alguna mena de benefici per a si mateix o per a tercers. Així convida a considerar-ho tant la relació vertical que pugui haver mantingut amb els altres dos investigats com l’elemental circumstància que sembla descartable que actués exclusivament en benefici de García i Ábalos de manera, per part de Cerdán, completament desinteressada".

I assegurava: "Només la persona, segons sembla que passa, que s’encarrega de fer les gestions oportunes amb els pagadors estaria en la millor disposició per conèixer, també, aquest últim extrem [quines “altres persones físiques o jurídiques es poden haver lucrat amb les tan esmentades adjudicacions, una eventualitat que, sens dubte, no s’ha de descartar en aquest moment”] en el cas que hagués tingut lloc així, i correlativament d’amagar, alterar i fer desaparèixer les proves que hi pogués haver sobre això, i també sobre la manera en què s’articulaven els pagaments il·lícits".

Però d’altra banda és un fet que, en els interrogatoris del 4 de juliol als tres primers empresaris, ni el jutge ni el fiscal van preguntar sobre la relació que havien pogut mantenir amb Cerdán.

En una altra interlocutòria, però, Puente apuntava: "La posició funcional de Cerdán [la seva direcció] determina que els senyors [José Luis] Ábalos i [Koldo] García podrien desconèixer, potser, qui era o eren les persones físiques que, en benefici de l’empresa afavorida per l’adjudicació [Acciona Construcción actuant en unió temporal d’empreses], feien els pagaments, quin era l’import total d’aquests pagaments i quin era el mecanisme en virtut del qual es concretaven, de manera que es limitaven a rebre la quantitat compromesa quan el senyor Cerdán distribuïa amb ells els beneficis".

El jutge Puente va sol·licitar a l’UCO, dos mesos després d’enviar Cerdán a la presó, un informe patrimonial d’ell que s’havia d’elaborar, segons va puntualitzar, partint de "fonts obertes". Això significa que no es tractava d’investigar com a tal la situació patrimonial, sinó de contactar amb les administracions (Agència Tributària i d’altres), el PSOE, el Congrés de Diputats, el Registre Mercantil i els bancs, una activitat que ha de portar uns dies i prou.

A l’espera de l’informe

Notícies relacionades

Aquest informe encara no ha arribat en una causa amb pres, és a dir, que és prioritària, al contrari, per exemple, de l’informe de l’octubre sobre la situació patrimonial de Koldo García i José Luis Ábalos, que es mantenen en llibertat. Això sí: hi va haver filtracions procedents de fonts policials sobre dades de familiars de Cerdán i els seus llocs de treball relacionats amb l’empresa Servinabar.

El jutge Puente va avançar, en una interlocutòria en què denegava la llibertat, que Cerdán no s’hauria necessàriament de mantenir a la presó fins al 30 de desembre del 2025. "L’instructor és ben conscient de l’efecte greument aflictiu que, tant en aquest cas com en qualsevol altre, inevitablement comporta la mesura cautelar acordada, com també la tensió que manté sempre amb el dret fonamental a la presumpció d’innocència". És aquí on transmet un anunci inusual. En aquesta "entesa, no és únicament que el termini límit màxim de la presó provisional no hagi sigut sobrepassat [enfront del que proclama la defensa del senyor Cerdán] sinó que previsiblement tampoc no serà necessari exhaurir-lo". Semblava que a mitjans de novembre del 2025 era el moment per decretar la llibertat. L’entrada i l’escorcoll a Acciona i a altres empreses que va tenir lloc divendres, ¿modificarà aquest escenari.