Nico va trucar a Lamine abans d’anunciar que es quedava a Bilbao

La nit de dijous 3 de juliol va ser especialment moguda a Bilbao. Amb absoluta discreció, l’Athletic i els agents de Nico Williams van preparar una de les bombes de l’estiu, per no anar més enllà i dir que va ser una de les notícies més sonades dels últims anys en el mercat futbolístic, a jutjar per les expectatives aixecades durant els últims mesos.

Feia setmanes que l’Athletic treballava en silenci la possible renovació de Nico Williams, sent conscients que el jugador va fer públic el seu desig de marxar al Barcelona per jugar amb el seu amic Lamine Yamal. Quan el pamplonès va prendre la decisió, el seu agent, Félix Tainta, va concertar una reunió a Barcelona amb el director esportiu blaugrana, Deco. La trobada es va produir amb total discreció el divendres 13 de juny en un cèntric hotel de la capital catalana i durant una hora Tainta va explicar a Deco les intencions del jugador. L’únic punt que preocupava tant l’agent com el futbolista era la possibilitat que el club no pogués inscriure’l pel tema del fair play, inquietud que va manifestar en aquesta trobada al portuguès.

"Oportunitat de mercat"

Deco, la prioritat del qual sempre va ser el colombià Luis Díaz, va acabar afluixant la corda per la insistència d’un Joan Laporta que veia en el fitxatge de Nico "una oportunitat de mercat", tant pel cost de l’operació (62 milions) com pel moviment de mercadotècnia que suposava portar l’"amic de Lamine". Així que el Barça va acabar activant les gestions per fitxar-lo.

El club va assegurar a l’agent del jugador que no tindria problema per pagar la clàusula de rescissió de Nico Williams, però no acabava d’assegurar-li la viabilitat per inscriure el jugador. A això es va sumar una declaració de Javier Tebas, president de LaLiga, advertint que el Barça tindria problemes per a això. Llavors l’Athletic va moure fitxa. El seu president, Jon Uriarte, juntament amb el director general, Jon Berasategi, va aprofitar un viatge a Madrid per mantenir contactes amb la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i amb LaLiga, deixant ben clara la seva intenció de fiscalitzar les operacions del Barça.

Des d’Ibaigane consideraven que el Barça no complia els requisits per poder acollir-se a la regla 1:1, una norma que permet als clubs invertir en fitxatges la mateixa quantitat que ingressen en vendes. I l’Athletic va exigir a la RFEF i a LaLiga que no es permetés la inscripció de Nico mentre els blaugranes no complissin aquesta normativa. Va ser el primer moviment públic del club blanc-i-vermell, però no el primer, perquè des de la directiva s’havia instat els agents de Williams Júnior a asseure’s a negociar una renovació.

Fiscalització

La pretensió d’Uriarte era "convertir Nico en el gran fitxatge de l’Athletic". Un moviment estratègic excel·lent que donaria al club més autoritat atès l’escenari en què es desenvolupava el pols amb el Barça. El mateix Laporta va contestar dolgut a la maniobra d’Uriarte davant la RFEF i LaLiga: "No entenc la reacció de l’Athletic. No té raó de ser. No entenc que vagin a parlar del Barça a LaLiga. Crec que això no correspon... Però ells sabran el que fan".

Passaven els dies i l’entorn mediàtic del Barcelona pressionava donant per fet l’acord i "el pagament imminent" de la clàusula de rescissió, però el club blaugrana era incapaç de garantir-li la inscripció. I en les últimes hores, quan Tainta va proposar incloure al contracte una clàusula d’alliberament en cas de no ser inscrit, el Barça s’hi va negar i en aquell moment va saltar tot pels aires. Llavors l’Athletic va maniobrar intel·ligentment posant a sobre de la taula el contracte més alt de la història del club per a Nico i una renovació de deu anys, i el menor dels Williams va canviar d’opinió. A més, l’Athletic s’encarregaria que la seva imatge no quedés malmesa davant l’afició athleticzale.

El vídeo, gravat ahir a la nit

El vídeo es va gravar dijous a la nit prenent totes les precaucions possibles. Fins al punt que després que Nico escrivís al mural "Win 2035", es va esborrar el número per evitar qualsevol tipus de sospita. Tot i que després s’hi va tornar a escriure. La nit de dijous a divendres va ser molt moguda al club, però l’Athletic havia treballat tots els escenaris possibles en termes de comunicació, des de la marxa de Nico Williams al Barça fins a la renovació, que finalment va arribar, per a alegria basca.

Notícies relacionades

El Tour s’estrena amb un esprint i molts candidats al groc

Esther, la ‘pencaire’ que lidera Espanya

El club està satisfet que hagi arribat a bon port aquesta operació que "ha sigut molt ràpida, però s’ha cuinat a foc lent". Nico va informar personalment a Lamine Yamal del desenllaç i ahir al matí, minuts abans de penjar-ho a les xarxes, l’Athletic anunciava institucionalment a un Barcelona molt sorprès la notícia de la renovació de Nico per deu anys.

Tant Iñaki Williams, germà de Nico, com la resta de jugadors de l’Athletic s’han mantingut al marge de la negociació i no han pressionat el seu company perquè es quedés al club, quan van saber per boca del mateix Nico la seva intenció d’anar-se’n al Barça. Una cosa que hauria comunicat al grup durant les seves vacances amb la plantilla després de la conclusió de la temporada. Aquesta és la intrahistòria d’un dels revessos més sonats de la història del Barça i probablement la renovació més important de la de l’Athletic.