Els policies que volen marxar de Catalunya demanen a Interior que no els retingui als seus llocs

Un total de 521 agents de diverses escales del Cos Nacional de Policia s’arrisquen a haver de retardar la seva sortida de Catalunya almenys un mes més del que tenien previst, segons diverses fonts policials, al no disposar Interior de prou personal per cobrir els seus buits.

Si la Direcció General de Policia no confirma el seu trasllat, el pròxim 3 de juny aquest mig miler d’agents es veurà en situació de "pròrroga de cessament del servei" o, el que és el mateix, retinguts als seus llocs en principi fins al juliol, com ja va passar l’any passat amb un altre contingent que va abandonar Catalunya.

Aquesta vegada, els 521 agents –més del doble dels que van demanar trasllat el 2018– suposen un cinquè de la plantilla total del Cos Nacional de Policia al Principat, de 2.921 membres. A la ciutat de Girona, la fuga de veterans és més acusada: 45 de 96 aquest any.

Els agents, subinspectors i inspectors han guanyat plaça en altres punts d’Espanya acudint a un Concurs General de Mèrits que Interior va convocar el 28 de febrer, i els resultats dels quals va publicar la Direcció General de Policia el 29 d’abril.

Un "càstig"

La Confederació Espanyola de Policia (CEP) ha enviat una carta a la subdirectora general de Recursos Humans de la Direcció General de Policia, Pilar Allúe, per sol·licitar-li que "se suprimeixi la pròrroga del cessament de servei dels companys destinats a la comunitat autònoma de Catalunya", un "càstig" que "ha succeït en anys anteriors".

Segons el parer de la CEP, aquesta pròrroga "provoca una desigualtat entre els policies destinats a Catalunya", ja que arriben a les seves noves destinacions més tard que els agents procedents d’altres comunitats. A l’arribar els últims, les millors tasques ja estan triades i assignades, i alscatalans  els queden per triar les missions i destinacions que ningú escull.

La carta de la CEP denuncia que el sistema del Concurs General de Mèrit "estableix una adjudicació de llocs de treball a cada dependència policial basada en l’ordre cronològic d’arribada", la qual cosa va, en el cas dels agents procedents de Catalunya, "en contra del principi d’igualtat d’oportunitats, mèrit i capacitat".

El fet que, a més, les baixes no es produeixin a finals de mes, provoca que "molts policies es vegin obligats a pagar un mes extra de lloguer, o bé pagar-se un allotjament durant els dies del mes fins que se’ls autoritza el trasllat".

L’Estat pot obligar els seus funcionaris a romandre al lloc del qual volen anar-se’n per causes justificades de falta de plantilla. En el cas de la Policia, aquestes pròrrogues són freqüents en unes altres dues destinacions a més de Catalunya: el Camp de Gibraltar, escenari de la sorda guerra policial contra el narco, i les ciutats africanes de Ceuta i Melilla.

Destinació poc demanada

Només 26 agents d’altres comunitats han demanat destinació aquest any a Catalunya. Vacants ofertes per Interior queden buides en punts com ara Vic, la Jonquera, la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Girona, Manresa, Figueres i Cornellà. El fenomen incideix especialment a les províncies de Girona, Lleida i Barcelona.

Les places vacants no sol·licitades hauran de ser cobertes, com altres anys, amb policies acabats de sortir de l’acadèmia, la qual cosa suposa "una pèrdua de matèria grisa a la plantilla, ja que se’n va gent formada", explica Manuel Rosales, secretari de la CEP a Girona.

Notícies relacionades

Els policies protesten contra la placa que recorda la seu de Barcelona com a centre de tortures

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

El mal clima polític ja no és, com l’any passat, el principal motiu dels funcionaris policials per demanar trasllat, segons la CEP. Avui influeix més haver de deixar-se bona part del sou per un sostre a Barcelona o la seva àrea metropolitana. "Ara la principal raó per demanar trasllat és la carestia de la vida i els lloguers a Catalunya", explica Rosales. Un policia nacional destinat a Barcelona té un complement en el seu salari de 42 euros bruts al mes, davant els 600 que cobra de més un que va destinat a Sant Sebastià.

A la carestia i l’escàs al·licient econòmic s’hi afegeix el fet que "gairebé cap company és català, i tots busquen destinacions pròximes a la seva terra d’origen", afegeix Rosales. A més, hi influeix la impossibilitat d’escolaritzar els nens en escoles públiques d’ensenyament només en castellà, com desitgen funcionaris que planegen passar només un any o dos a Catalunya i no volen, amb el canvi de destinació, alterar el ritme de formació dels seus fills.