Eleccions autonòmiques 2019: Sánchez busca pujar nota, i Casado, aprovar

En un moment en què el món de la política conté el gest i té al cap un dels seus integrants més reconegut, el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, sonen tambors electorals. Una altra vegada urnes. Aquesta vegada per elegir equips municipals, autonòmics i eurodiputats. La cita serà el 26 de maig, en plena ressaca de les generals i sense que el guanyador dels últims comicis, Pedro Sánchez amb 123 diputats, hagi fet encara cap gest públic i definitiu sobre com i quan es donarà forma a la o les investidura(es) i el seu govern. Tot això queda congelat fins després dels comicis que en 17 dies irrompran a l’escenari espanyol, acostumat en els últims temps a la turbulència contínua i a les noves exigències i càbales pròpies del final del bipartidisme.

Però ara el que toca és un altre afartament de mítings, algun debat i la sal i el pebre que sempre deixa en aquestes jornades un CIS d’última hora que augura al PSOE una triple victòria i suggereix que el popular Pablo Casado no passarà el millor dels seus estius, amb un PP que se li enfonsa entre les mans també a escala autonòmica. Segons aquest sondeig, podria perdreCastella i Lleói la Comunitat deMadrid–considerada juntament amb l’alcaldia una de les joies de la corona en joc–, i tenir dificultats per conservarMúrciai La Rioja, on necessitarien pactes amb Ciutadans i Vox per mantenir els despatxos oficials sense fer mudança.

 Ja es veurà. De moment, els populars s’han posat la gorra electoral i amaguen darrere d’un somriure generalitzat el seu vertigen pel futur immediat. El gallec Alberto Núñez Feijóo, convertit de facto en tutor d’un partit al qual li han tremolat les cames davant la competència en l’espai de centredreta (66 escons) no para de llançar advertències de campanya: aquesta vegada, avisa, s’ha de saber transmetre a la gent que el PP no és el mateix que Vox –els ultres que han aconseguit 24 parlamentaris al Congrés– malgrat que es va cometre l’"error" d’oferir-los llocs en un hipotètic govern popular. “A més, li hem regalat una part del nostre espai a Ciutadans dient que ells són de centreesquerra... És que al PP també hi ha centreesquerra, reformistes, conservadors, gent més a la dreta, més liberal... Som un partit de deu milions de votants”, va arribar a dir a Onda Cero, llançant tot un argumentari per als seus companys de files.

Les piles del ‘pactòmetre’

És obvi que s’intenta donar un cop devolant al centre al PP. D’urgència. Sense intermitents que valguin. No hi ha temps per entrar en detalls o coherències. A més, aquesta vegada no es refusa el cos a cos amb Ciutadans i les seves provocacions. Els taronges estan envalentits i optimistes pel resultat recollit el 28-A. Amb els seus 57 escons. El macrosondeig que capitaneja el discutit José Félix Tezanos no li dona gaires ales als comptes que ja es fa Albert Rivera, que es veu cap de l’oposició a la pràctica apuntalat per uns grans resultats en les eleccions europees, autonòmiques i locals que estan a tocar.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

Fa només unes hores, a la Moncloa, Rivera li va deixar clar a Sánchez en la cita que van mantenir que aspira a ser qui el controli, a vigilar-lo de prop, especialment pel que fa a Catalunya. Això significa que no li donarà suport per a la investidura i que, almenys de moment, ni tan sols s’avé a garantir-li una abstenció perquè pugui governar de la mà de Podem i el PNB, sense l’ajuda per activa o passiva dels independentistes. Una altra cosa serà si ha de donar suport a mitjà termini a barons socialistes. A això no hi tanca la porta.

Així doncs comença la campanya amb la incògnita sobre a quin tipus de pactes posarà Sánchez la seva rúbrica en les pròximes setmanes per ser reelegit cap de l’Executiu i si els seus barons i alcaldables seguiran el seu mateix camí o exploraran altres camins aritmètics per conservar o guanyar poder s’obre la campanya. Pablo Iglesias, amb menys recolzaments (42 butaques) i menys fums que fa uns anys, s’ofereix per negociar però reclama entrar al govern. El PSOE, amb dues setmanes per davant i vents demoscòpics de victòria, ofereix la mà als morats però es nega a concedir-los el braç. Vol governar en solitari amb acords vinculants en matèries concretes.