Anar al contingut

Casado, un taller d'autoestima per al PP

El líder popular confia a superar els sondejos i mantenir estretes les seves files passi el que passi el 28-A

Intentarà sumar amb Cs i Vox, però avisa per endavant que no veu raó per dimitir si no ho aconsegueix

Gemma Robles

Casado, un taller d'autoestima per al PP

JORGE GUERRERO

No és conjuntural. No és impostat. No és postureig dissenyat per spin doctors. El president del PP, Pablo Casado, gaudeix d’un bon nivell d’autoestima i prova d’encomanar la seva actitud optimista i positiva a la resta d’un partit que, des que va topar de cara amb la realitat de la corrupció i d’una moció de censura, l’estiu passat, viu astorat i expectant. ¿Quants escons es perdran pel camí fins al 28-A?, es pregunten els que tenen dibuixat en el seu carnet d’afiliat una gavina. Els vaticinis dels sondejos poden revertir-se diumenge, però de moment són tossuts i situen el llindar per sota dels cent. Un daltabaix important per a una organització que ha sigut diversos anys en el Govern i ha gaudit d’aclaparadores majories absolutes.

Que el partit ja no és el que era es va demostrar en les eleccions andaluses del desembre passat. Un resultat catastròfic en urnes. Que la política tampoc és la que va ser antany i molt menys la dreta espanyola, va quedar així mateix patent en la mateixa cita electoral, on l’aspirant popular, Juan Manuel Moreno, va arribar a ser president malgrat el seu pírric marcador de la mà de Ciutadans, i amb les benediccions externes de Vox. La ultradreta. És evident que aquest espai electoral té ara tres capdavanters, que es mesuren i s’atien (vegin-se els debats) sense arribar a partir peres, pel que pugui passar.

A unes hores de les seves primeres eleccions generals, quan només fa deu mesos que és al despatx presidencial de la seu del PP al madrileny carrer de Génova, Casado prova de deixar en segon pla el que diu la demoscòpia i de convèncer. Primer, als de fora, perquè el votin a ell, i després als de dins perquè no llancin la tovallola o obrin la porta a una crisi interna abans que truqui al timbre. Insisteix que encara hi ha una oportunitat. Ell es veu capaç de capgirar la situació i reclama fe en la seva estratègia. És un taller d’autoestima ambulant. I molt. Si no que ho preguntin al seu equip de col·laboradors més pròxims i als periodistes que cobreixen el seu partit i la seva caravana, extenuats de tant arrossegar la maleta per Espanya darrere del candidat.

A la recerca d’un pack d’anestèsia

El líder dels populars sap de sobres que no vencerà, però confia a poder governar si les tres dretes sumen. Anhela no perdre el control de la situació, per a la qual cosa prova de pujar uns esglaons de la profunda escala que sembla haver baixat (fins al 23% del vot hauria d’arribar, segons calcula). A fi que el seu objectiu es complís, Albert Rivera hauria d’aguantar el ritme i Santiago Abascal complir les expectatives creades. Tot això, en 72 hores. En aquest escenari Casado dirigiria un partit vingut a menys, però des de la Moncloa. El cop en vots arribaria acompanyat d’un potent pack d’anestèsia, com va passar a Andalusia. Però si no ho aconsegueix, es trobarà amb unes files desconfiades i temoroses que s’hauran d’enfrontar, en qüestió de dies, a una altra campanya electoral i a unes altres eleccions, les autonòmiques, municipals i europees, amb un desgast important a la seva esquena.

És probable que si això és el que passa, el cap del PP tiri una vegada més de la seva cèlebre autoestima per intentar repartir-la entre els seus seguidors, que tampoc podran permetre’s massa contestació o crítica interna en (d’altres) vigílies electorals. Això sí, hi haurà qui exigeixi més autonomia llavors per decidir la seva pròpia estratègia de campanya sense supervisió de la cúpula. I tots miraran de reüll el gallec Alberto Núñez Feijoo, el baró amb més poder del que la majoria esperava que fes un pas endavant per substituir Mariano Rajoy. No el va fer quan va tenir l’oportunitat, fa mesos. Per a sorpresa de tots, Casado i la seva autoestima sí que ho van fer, guanyant-li un congrés a Soraya Sáenz de Santamaría i imposant una tornada a les essències, és a dir, la dretanització del PP i a l’ascendència de José María Aznar, per intentar recuperar terreny perdut en mans de Vox i el seu discurs hiperventilat.

L’actual president del PP, que sap la que li pot caure, ha preparat el terreny en aquestes setmanes: ja ha explicat als periodistes que no dimitirà sigui quin sigui el seu resultat en les legislatives perquè ell, al cap i a la fi, és un nouvingut a qui li ha caigut un examen final que no estava previst al calendari. Que té temps per remuntar i molt futur per davant. I una bona autoestima, tot i que no ho digui.