Pablo Iglesias busca el seu oncle avi afusellat al 'Paredón d'Espanya'

En el 80è aniversari del final de la guerra civil, aquest dilluns 1 d’abril, Pablo Iglesias ha assistit, juntament amb la seva mare, al cementiri de la localitat valenciana de Paterna en l’obertura de la fossa 115, en la qual els arqueòlegs esperen trobar 150 cossos de represaliats al final de la contesa, entre els quals hi podria haver l’oncle avi del secretari general de Podem.

El dirigent de Podem ja va revelar fa dos anys que el seu tio avi, "un jove socialista de La Motorizada", una milícia del PSOE, va ser afusellat a l’anomenat Paredón d’Espanya i aquest dilluns en un escrit publicat a les xarxes socials ha explicat que el seu oncle es deia Ángel Santa María, que era forner i que formava part de la guàrdia d’Indalecio Prieto.

Les seves germanes, ha explicat Iglesias, "el van criar" a ell i la seva foto "amb la boina de l’exèrcit popular de la República sempre va ocupar un lloc especial a casa".

"La meva tia Ángeles em va explicar que va veure sortir de la presó el camió en el qual els traslladaven per afusellar-los. Anaven emmanillats i cridaven visques a la República. El meu oncle va veure la seva germana i des del camió, i emmanillat, va llançar la seva gorra. La meva tia la va recollir. Va ser l’última vegada que el va veure amb vida", ha narrat.

"Les germanes del meu oncle van morir sense poder fer el viatge que fem avui la meva mare i jo. No van poder enterrar les restes del seu germà al costat dels seus pares [...] Aquesta història és gairebé idèntica a la de milers de famílies espanyoles que van patir la humiliació de no poder enterrar ni honrar als seus morts", ha lamentat.

2.238 d’afusellats

Els responsables d’ArqueoAntro, l’associació encarregada de les exhumacions, creu que hi pot haver tres extraccions de restes en aquesta tomba, entre les quals hi podria haver el familiar d’Iglesias.

Notícies relacionades

València reprèn les exhumacions de fosses que va frenar Rajoy

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Es tracta d’un terraplè pròxim al cementiri en el qual el govern de Franco va executar entre l’abril del 1939 i el 1956 2.238 persones, un sinistra xifra que li va valer el seu nom. Moltes d’elles van ser enterrades en fosses comunes dins del cementiri, i en els últims anys ja s’han recuperat gairebé cinc-cents cossos gràcies al recolzament econòmic de la Diputació de València.

Els responsables de l’obertura d’aquestes fosses donen comptes al jutjat de Paterna que obre diligències per l’aparició de cossos amb signes de violència, però poc després les arxiva al constatar que en cas d’haver-hi delicte hauria prescrit.