El Govern incorporarà l'"impacte demogràfic" a totes les lleis i inversions

En el penúltim Consell de Ministres abans que les eleccions frenin els ‘divendres socials’, el Govern va aprovar, a més de l’oferta d’ocupació pública més alta des del 2008, les directrius generals del’Estratègia Nacional Davant el Repte Demogràfic, que incorpora l’“impacte demogràfic” a les noves lleis i programes d’inversió i garanteix, almenys sobre el paper, una plena connectivitat territorial, és a dir, una cobertura d’internet de banda ampla i telefonia mòbil a tot el territori, i una “apropiada” prestació de serveis bàsics en “condicions d’equitat” .

La greu despoblació de l’Espanya rural és un tema important de cara a les eleccions del 28 d’abril, ja que 99 escons es reparteixen a les províncies menys poblades, i l’últim seient, en uns comicis tan disputats, es pot decidir per uns pocs vots. No en va, Pablo Casado va demanar a Vox que no es presenti en aquells territoris on potser no assoleixi representació i si pot robar vots molt necessaris per al PP. Habitants de Terol, Sòria, Badajoz i Conca es donaran cita precisament diumenge a Madrid, amb el repte de reunir una marea humana de 100.000 persones que posi l’Espanya despoblada al centre de la política. Els seus convocants, això sí, han avisat als partits que “no tenen lloc en la manifestació”.

La necessitat d’aprovar una estratègia per afavorir l’Espanya menys urbana va ser un dels acords de la Conferència de Presidents del gener del 2017, que va demanar centrar-se en tres qüestions demogràfiques: la despoblació, l’envelliment i els efectes de la població flotant. L’Executiu ha seguit aquest mandat, amb l’aprovació d’unes directrius que es remetran a les autonomies per a la seva aprovació en la pròxima cita de presidents.

Set objectius

Les directrius incorporen set objectius: garantir una plena connectivitat territorial; assegurar una apropiada prestació de serveis bàsics a tota la població; incorporar l’impacte i la perspectiva demogràfica en l’elaboració de lleis, plans i programes d’inversió; avançar en la simplificació normativa i administrativa per alspetits municipis; eliminar estereotips i posar de relleu la imatge i reputació dels territoris més afectats; millorar els mecanismes per ampliar la col·laboració publicoprivada i alinear els propòsits amb l’Agenda 2030.

"L’objectiu és aconseguir una igualtat real i efectiva entre tots els ciutadans i ciutadanes i que hi hagi llibertat d’escollir on es vol viure", va assenyalar la ministra Maritxell Batet en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Baixa natalitat i masculinització

Notícies relacionades

El PSOE confia en una coalició amb el PNB i no veu riscos per al Govern

El PP tem que la irrupció del debat sobre ETA li frustri les expectatives

Abans d’exposar els objectius del pla, Batet va explicar que Espanya, on l’esperança de vidaés de 83,4 anys, és un país cada vegada amb més gent gran. També va insistir en la baixa natalitat (1,3 fills per dona, una xifra allunyada de la mitjana de la Unió Europea), la masculinització (al 75% dels municipis espanyols hi ha més homes que dones) i en el fet que sis comunitats autònomes acaparin les pernoctacions hoteleres (entre les quals, les Canàries, Catalunya, el País Valencià i Madrid).

La ministra va destacar que l’estratègia pretén oferir igualtat "real i efectiva" perquè els ciutadans puguin escollir on volen viure i no hi hagidiscriminacióentre elmón rurali l’urbà. A més d’una aliança entre comunitats autònomes i ajuntaments, el pla implica aliances intergeneracionals entre gent gran i joves.