JxCAT compara els presos polítics veneçolans amb els del procés

Pocs dies després que Veneçuela patís una altra apagada general, el Parlament de Catalunya va aprovar aquest dijous una resolució en què es definia sobre la situació del país caribeny. El document no avala la ingerència estrangera liderada pels Estats Units, al considerar-la “una operació política que no respecta la sobirania veneçolana i que té a veure amb el control i la gestió dels seus recursos naturals fòssils”. La proposta, que ha sigut aprovada gràcies als 12 vots dels sobiranistes –JxCAT, ERC, CeCP i la CUP– i amb vuit vots en contra de Ciutadans i el PSC, significa ‘de facto’ el no-reconeixement de Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela, allunyant-se així de l’actitud del Govern de Sánchez. Els quatre signants han coincidit a afirmar que a Veneçuela s’està duent a terme una “operació política” liderada pels Estats Units de Trump i el Brasil de Bolsonaro que no té res a veure “amb la situació social i política, sinó amb els interessos econòmics, geopolítics i geoestratègics al país”.

La proposta

A grans trets, el que el text manifesta, és la necessitat de trobar una solució pacífica i democràtica al conflicte veneçolà, respectant el principi de sobirania nacional i els drets humans. El document considera que el que està passant al país caribeny és una “operació política” disfressada d’intervenció humanitària. Els signants condemnen la repressió política i els empresonaments que pateixen els opositors al Govern de Nicolás Maduro alhora que lamenten que això mateix està passant a l’Estat espanyol. Es posa de manifest que la intervenció respon a “raons geoestratègiques” i als “interessos de les grans multinacionals” sense tenir en compte “les necessitats, els drets i les llibertats dels pobles”.

Junts per Catalunya va remarcar que amb la resolució no pretenen “blanquejar” el Govern de Maduro. Francesc de Dalmases, portaveu en la comissió dels postconvergents ha equiparat “la democràcia imperfecta” de Veneçuela amb l’espanyola, ja que, segons ha defensat, en totes dues “s’empresonen oponents polítics i fins i tot líders socials”, una afirmació que ha sigut qualificada d’“insult a la ciutadania” per part de Ferran Pedret (PSC). De Dalmases va remarcar la necessitat que se celebrin eleccions al país caribeny, justificant que el conflicte veneçolà no es resoldrà “amb menys democràcia sinó amb més”. Pel seu costat, Ruben Wagensberg el portaveud’Esquerra Republicana, va considerar que és convenient separar els dos debats que “amb tota la mala intenció del món” s’han volgut barrejar. El primer referent a la “complicada” situació política i econòmica del país, i el segon a les “raons geopolítiques” que han motivat la ingerència.

La CUP i els comuns van dir que aquest debat no s’hagués hagut de fer al si de la Comissió sinó en el Ple, ja que tots els diputats del Parlament haguessin hagut de poder participar en el debat, i van retreure que “un dels grups signants” va votar en contra de portar-lo al ple. Susana Segovia, portaveu de Catalunya en Comú-Podem va denunciar que l’operació va en contra “dels drets i la sobirania del país”. La CUP va ser la més contundent a l’hora de condemnar el que consideren un “cop d’estat propiciat pels Estats Units i el feixista Bolsonaro”. El portaveu, Carles Riera, va celebrar la resolució alhora que va lamentar que es tracti d’“un acord de mínims” i que “és lluny de la posició del seu grup respecte a la situació del país”. Riera va reafirmar la convicció que “la Revolució Bolivariana és el camí”, tot i que això no hagi quedat plasmat en el text.

El no de Cs i el PSC

Notícies relacionades

Veneçuela, una altra vegada a les fosques per una apagada

El sobiranisme s'uneix en una resolució contra Juan Guaidó al Parlament

Ciutadans, que va començar la seva intervenció reafirmant el seu recolzament a qui per a ells és el “president legítim”, Juan Guaidó, va arremetre contra la proposta titllant-la de “despropòsit ple de falsedats” y considerant que pretenia “blanquear” el règim de Maduro. El portaveu de la formació taronja David Mejía va lamentar que s’estigués parlant d’“interessos econòmics” quan s’hauria d’estar parlant de “drets humans”. Aquesta consideració li va costar el retret de De Dalmases que va manifestar que li hagués agradat que la “preocupació” de Cs pel respecte dels drets humans a Veneçuela “fos la mateixa en tots els llocs del món”. Mejía va argumentar que en democràcia, el diàleg s’havia de dur a terme “dins de la legalitat” i va considerar que el que s’hauria de denunciar no són “interessos aliens al poble veneçolà” sinó “els atacs” contra els opositors i “la falta de llum, aigua i medicines”. Abans de finalitzar la seva intervenció, Mejía va demanar als proposadors que “es replantegessin la moció”.

La posició que va prendre el PSC-Units, que va acabar rebutjant la proposta, va ser més equidistant, i va considerar que el document, que semblava “avalar” el Govern de Maduro, “estava molt allunyat del principi de realitat” i va expressar la necessitat de fer una anàlisi “més rigorós i realista” de la situació del país caribeny. Ferran Pedret va considerar que hi havia “molts actors jugant sobre el tauler de Veneçuela” i que aquests estaven utilitzant els ciutadans veneçolans com a peces. Finalment, Pedret va opinar que a Veneçuela havien d’establir-se uns “mínims consensos bàsics” i que el que hauria de procurar la comunitat internacional és que a Veneçuela “no es comenci una guerra civil” que segons ell, “podria prolongar-se molts anys”.