PROPOSTA DE RESOLUCIÓ SOBRE VENEÇUELA

El sobiranisme s'uneix en una resolució contra Juan Guaidó al Parlament

El text rebutja avalar "una operació política que no respecta la sobirania de Veneçuela"

El document el subscriuen JxCat, Esquerra, Catalunya en Comú-Podem i la CUP

venezuela political crisis 87059-aab87

venezuela political crisis 87059-aab87 / Rodrigo Abd (AP)

3
Es llegeix en minuts
Berta López

El ple del Parlament debatrà la setmana que ve una proposta de resolució sobre la situació a Veneçuela. El text, que denuncia l’“atac a la sobirania nacional” de Veneçuela duta a terme per una “operació política”, s’allunya de l’actitud majoritària que han anat prenent els diferents països de la UE, incloent-hi Espanya. No és notícia que hagin sigut ERC, els comuns i la CUP els impulsors d’aquesta moció, ja que els tres partits ja s’havien posicionat obertament en contra del que coincideixen a qualificar com a "cop d’Estat". El que potser sorprengui una mica més és el quart signant: Junts per Catalunya. Fins ara el partit liderat per Carles Puigdemont havia evitat posicionar-se respecte al conflicte a Veneçuela.

Segons expliquen fonts del grup parlamentari, JxCat no reconeix Juan Guaidó com a president de Veneçuela. La formació deixa clar que no elogiarà un règim com el de Maduro, que "vulnera els drets humans, té presos polítics i obstrueix el paper natural de l’oposició", però que tampoc pot acceptar aquesta operació "que es disfressa d’humanitària".

Una afirmació a la qual donen suport amb el fet que Creu Roja Internacional no ha participat en la intervenció, considerant que no hi ha motius humanitaris per a això. "Ni intervenció americana ni un règim com el de Maduro", consideren des de partit. Tal com queda plasmat en l’últim paràgraf del text, JxCat considera que per desencallar el conflicte a Veneçuela "fan falta unes eleccions" convocades per Maduro.

"Operació política"

La resolució insta el Parlament a no avalar "una operació política que no respecta la sobirania veneçolana i que té a veure amb el control i la gestió dels seus recursos naturals fòssils" i a denunciar la "imposició d’interessos econòmics" que no responen als del poble de Veneçuela, sinó a "raons geoestratègiques" i "interessos de les grans multinacionals", sense respectar els "drets i llibertats dels pobles".

El text reconeix que s’han de respectar els oponents polítics i condemnar la repressió i empresonaments polítics, referint-se tant a Veneçuela com a Espanya, però que aquest fet no legitima "una ingerència que no té a veure res amb aquests principis fonamentals". Al final del document, es fa una crida al "diàleg" i les "urnes", mentre es reafirma "la defensa dels drets civils i polítics de la ciutadania" i el "respecte a la sobirania nacional" com a "eines per a la resolució democràtica de conflictes polítics".

Les reaccions a Catalunya

La majoria de partits catalans ja s’havien manifestat públicament sobre la crisi de Veneçuela. Ciutadans va mostrar des del primer moment el seu recolzament incondicional a Guaidó i va instar el president del Govern central, Pedro Sánchez, a reconèixer-lo. Mentrestant, ERC es va mostrar contrària a l’ultimàtum de Sánchez i a reconèixer el president de l’Assemblea Nacional Veneçolana com a president interí del país. Joan Tardà va defensar que “el poder legítim arrela en el president Maduro” i va coincidir amb Diego Cañamero, diputat d’Unides Podem, que a Veneçuela “s’està donant un cop d’Estat”.

Pel seu costat, Catalunya en Comú Podem va rebutjar l’“intent il·legítim de substitució de la presidència de Veneçuela”qualificant-lo també d’“intent de cop d’Estat”. Els comuns van denunciar l’ultimàtum imposat per Sánchez i van defensar "la mediació per una solució pacífica i democràtica a la crisi" sense "alinear-se amb Trump". 

Dels partits que s’han oposat al reconeixement de Guaidó, la CUP és el que ho ha fet de forma més frontal, recolzant explícitament Maduro. La formació de l’esquerra independentista va denunciar la "ingerència" i el "cop d’Estat a la sobirania popular de Veneçuela".

Notícies relacionades

Després de l’immediat reconeixement de Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela per part de la Casa Blanca, els recolzaments al fins ara president de l’Assemblea Nacional Veneçolana van anar arribant a poc a poc des del costat aquest de l’Atlàntic. Tres dies després de l’autoproclamació de Guaidó com a president, Pedro Sánchez va advertir a Nicolás Maduro que si en els vuit següents dies no convocava unes eleccions “justes, lliures i transparents” Espanya reconeixeria el primer com a president de Veneçuela.

Després d’una setmana de l’apagada a gairebé tot el territori veneçolà que va començar el dijous 7 de març arran d’una fallada a la xarxa elèctrica, la situació al país encara no ha tornat a la normalitat. El desastre ha segat la vida d’almenys 20 persones fins ara i ha interromput el subministrament d’aigua potable per a la població.