Quan els països diuen "ho sento"

La polèmica iniciativa del president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, d’enviar una carta al rei Felip VI perquè Espanya demani perdó per les atrocitats i els abusos comesos durant la conquesta d’Amèrica conquesta d’Amèricacompta amb antecedents al llarg de la història. Hi ha hagut països que no han pogut suportar el pes de la consciència i s’han llançat a demanar disculpes per greuges passats. Tot i que el Govern espanyol ja ha rebutjat el requeriment del mandatari mexicà amb l’argument que la conquesta no es pot jutjar amb “consideracions contemporànies”, la sol·licitud de perdó d’uns pobles als altres no constitueix una circumstància anòmala ni estranya. Aquests són alguns dels països que es van atrevir a mostrar públicament el seu penediment per haver-se excedit amb altres pobles.

Espanya i els sefardites

Més de 500 anys després de l’expulsió dels jueus, el Govern de Mariano Rajoy va aprovar el 2015 un decret llei per atorgar la nacionalitat espanyola alssefardites,  descendents d’aquells defenestrats. Tot i que no es pot parlar d’una petició expressa de perdó, sí que té un valor semblant a reconèixer de forma implícita amb aquesta mesura la injustícia comesa amb els jueus espanyols. El rei Felip VI va presidir una recepció al Palau Reial per celebrar la mesura i va parlar de “privilegi” per poder ser protagonista d’aquest fet històric.

Alemanya i els jueus

Alemanya va protagonitzar fa 19 anys el cas més clar i diàfan de reconeixement de culpa, ambl’holocaust jueu de la segona guerra mundial com a teló de fons. Va ser el 16 de febrer del 2000 quan el president alemany, Johannes Rau, va demanar solemnement perdó davant del Parlament d’Israel per la responsabilitat del seu país en la mort de sis milions de jueus durant el període nazi. Rau va presentar les seves excuses en alemany, cosa que va commoure especialment en una Cambra en la qual el simple accent de la llengua  germànica desperta encara sentiments de terror. “Demano perdó pel que va fer Alemanya als jueus, en nom meu i en nom de la meva generació,” va dir Rau. 

El Japó i l’esclavitud sexual

El 28 d’abril de 2015, el primer ministre del Japó, Shinzō Abe, va demanar disculpes de forma explícita per l’esclavitud sexual durant la segona guerra mundial. “Quan es parla del tema de les 'dones de confort’ em fa mal el cor de pensar en els que van ser víctimes del tràfic de persones i que van patir un mal incommensurable i indescriptible”, va confessar el primer ministre nipó.

El Canadà i el poble jueu

El complex de culpa dels canadencs amb els jueus durant la segona guerra mundial va acabar desembocant en una reconeixement públic formulat fa només un any. El 2018 el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va sorprendre tothom al demanar disculpes a la comunitat jueva pel comportament del seu país durant el conflicte bèl·lic. I és que el Canadà va rebutjar un vaixell amb 907 jueus escudant-se en el vergonyant argument que eren "indignes" de tenir una llar. El més curiós és que en aquell moment governava el país el Partit Liberal, el mateix al qual pertany ara Trudeau.

El Regne Unit i els països caribenys

Notícies relacionades

AMLO, la insolència inesperada

Així és la carta de López Obrador al Rei: demana un "reconeixement públic" i una cerimònia conjunta

L’abril del 2018 la primera ministra britànica, Theresa May, es va disculpar amb líders i diplomàtics de 12 països caribenys pel dur tracte dedicat per part dels funcionaris d’immigració a persones d’aquests països que van emigrar a la Gran Bretanya quan eren nens després de la segona guerra mundial. La coneguda com a ‘generació Windrush’ va arribar al Regne Unit entre el 1948 i el 1973 procedents de les colònies britàniques per cobrir la falta de mà d’obra. El 2012, la llavors ministra de l’Interior Theresa May va endurir la política migratòria i va posar en solfa els permisos de residència d’aquests emigrants, donant lloc a un sonor escàndol. Sis anys després, va haver de demanar perdó ja com a primera ministra pel tracte vexatori a aquestes persones.

Holanda i les víctimes de Srebrenica

Un altre Govern que es va apressar a demanar disculpes recentment va serl’holandès.  Fa quatre anys, l’Executiu d’aquest país va demanar perdó als familiars de les víctimes de la matança de Srebrenica (Bòsnia), la presa de la qual per part de les forces internacionals es va saldar el 1995 amb 8.000 musulmans assassinats. Aquestes persones comptaven amb un tiquet per transitar per la ciutat ocupada per soldats.