Reconeixement de greuges

Així és la carta de López Obrador al Rei: demana un "reconeixement públic" i una cerimònia conjunta

El president mexicà assenyala que l'arribada de Cortés va ser d'alguna manera «fundacional" però "tremendament violenta"

Andres Manuel Lopez Obrador  presidential candidate for the Party of the Democratic Revolution  PRD   shows a ballot during a news conference in Mexico city July 12  2012 The runner-up in Mexico s presidential election said on Thursday he will ask the country s electoral tribunal to void the results  arguing that the winner broke campaign finance laws to buy votes  Lopez Obrador came in 3 3 million votes behind Enrique Pena Nieto from the centrist Institutional Revolutionary Party  PRI   according to the official count from the July 1 vote  REUTERS Edgard Garrido  MEXICO - Tags  POLITICS ELECTIONS

Andres Manuel Lopez Obrador presidential candidate for the Party of the Democratic Revolution PRD shows a ballot during a news conference in Mexico city July 12 2012 The runner-up in Mexico s presidential election said on Thursday he will ask the country s electoral tribunal to void the results arguing that the winner broke campaign finance laws to buy votes Lopez Obrador came in 3 3 million votes behind Enrique Pena Nieto from the centrist Institutional Revolutionary Party PRI according to the official count from the July 1 vote REUTERS Edgard Garrido MEXICO - Tags POLITICS ELECTIONS / EDGARD GARRIDO (REUTERS)

2
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

La carta que el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, ha escrit al rei Felip VI proposa expressament que els dos països creïn un full de ruta perquè "el Regne d’Espanya expressi de manera pública i oficial el reconeixement dels greuges causats" en la conquesta, que hi hagi "una cerimònia conjunta al més alt nivell" el 2021 i que els dos països acordin i redactin "un relat compartit, públic i socialitzat" dels fets.

Tot això, diu, per iniciar "una nova etapa" en les relacions entre els dos països "plenament aferrada als principis que orienten l’actualitat" en els dos Estats i així "brindar a les pròximes generacions de les dues ribes de l’Atlàntic els cursos per a una convivència més estreta, més fluida i més fraternal."

Això es pot llegir en una imatge de la missiva que ha publicat aquest dimecres el diari mexicà 'Reforma'. A través de Twitter, ha difós fotografies de la primera i l’última pàgina de la carta –la número quatre– i això ha motivat la indignació de la primera dama, Beatriz Gutiérrez Müller, una de les impulsores de la iniciativa. "Quin mal gust filtrar una carta sense firma, al ‘Reforma’ i, a més, mutilada."

El text difós pel diari mostra com López Obrador es dirigeix al Rei com a "excel·lentíssim senyor" i puntualitza que ha dirigit una altra carta similar, "tot i que amb un altre fonament", al papa Francesc.

El president comença el seu relat assenyalant que, "a començaments de l’any en curs es va complir mig mil·lenni del’arribada d’Hernán Cortés en territori de l’actual República Mexicana" i que "el 2021 es commemoraran 500 anys de la caiguda de Tenochtitlán". "Així mateix, d’aquí a tres anys Mèxic celebrarà els primers 200 anys de la seva vida independent", afegeix.

Reflexió "ineludible"

Per això, argumenta que en l’actual període "resulta ineludible la reflexió davant de fets que van marcar de manera decisiva la història" de les dues nacions i que encara generen enceses polèmiques en els dos costats de l’oceà".

"Sense afany d’endinsar-me en aquestes polèmiques, Sa Majestat, em cenyeixo als fets", prossegueix el text. "La incursió encapçalada per Cortés al nostre actual territori va ser sens dubte un esdeveniment fundacional de l’actual nació mexicana, sí, però tremendament violent, dolorós i transgressor", afirma.

A més, assenyala que l’expedició "va començar com un acte de voluntat personal contra les indicacions i marcs legals del Regne de Castella" i que "la conquesta es va realitzar mitjançant innombrables crims i atropellaments".

Notícies relacionades

"Així ho aproven els càrrecs imputats per la justícia espanyola al mateix Cortés en els judicis de residència als quals es va haver de sotmetre (1518-1547), sobretot pel que fa a l’empresonament i l’assassinat de Cuauhtémoc, últim mandatari asteca, el 1525," afegeix.

El Govern espanyol va emetre en un comunicat aquest dilluns que rebutja el contingut de la carta "amb tota fermesa", i va afirmar que "l’arribada, fa cinc-cents anys, dels espanyols a les actuals terres mexicanes no es pot jutjar en vista de consideracions contemporànies".