AMLO, la insolència inesperada

“Em permetrà el president López Obrador que comparteixi amb tots vostès una indiscreció”. Quan Pedro Sánchez va visitar Mèxic, al gener, no sospitava que en la bona fe del gest que feia hi trobaria un regal de tornada enverinat. Li va entregar, llavors, com a símbol de fraternitat, l’acta de naixement de l’avi del president mexicà, un espanyol nascut a Ampuero (Cantàbria) el 1863, que va emigrar a les amèriques amb només 14 anys. Explica la història –o la llegenda– que amagat en el barril d’un barco fins que va arribar a Cuba. Llavors Sánchez va explicar la tradició d’intercanviar regals personals entre presidents i va reivindicar amb aquesta acta de naixement “els llaços, les arrels que tenen el poble mexicà i el poble espanyol”.

Un mes després, Andrés Manuel López Obrador (AMLO), va enviar dues cartes a Felip VI i al papa Francescper exigir que Espanya i el Vaticà demanin disculpes per la conquesta. El Govern espanyol va optar per la prudència. Però quan aquest dilluns el mandatari mexicà va divulgar als quatre vents la seva reclamació, l’Executiu no va esperar ni un instant, malgrat l’estupor i malgrat que ell s’avé a demanar disculpes també per la "repressió" als pobles originaris després de l’etapa com a colònia. La Moncloa va respondre amb un comunicat en el qual rebutja “amb tota fermesa” les pretensions d’AMLO. Les paraules estan escollides amb precisió per transmetre zero flexibilitat en aquest punt però, també, per expressar l’“enorme cabal d’afecte” entre els dos països i la disposició a intensificar la cooperació. Malgrat tot. 

Fet puntual

Fonts de l’Executiu consideren, després de les primeres anàlisis, que la iniciativa d’AMLO és “un fet puntual” que ha de ser interpretada des del “terreny simbòlic” de recolzament a l’indigenisme i descarten que tingui impacte sobre les relacions culturals i comercials. “No esperem que vagi més enllà, no hi ha signes en aquesta direcció”, expliquen fonts governamentals a EL PERIÓDICO.

Tot i així la reacció del president mexicà ha impactat a Espanya per l’extemporani del plantejament i pel xoc amb les cortesies dispensades fins al moment. El Rei va estar present en la presa de possessió d’AMLO, el mes de desembre passat, i Sánchez va ser el primer president rebut en visita oficial pel mandatari mexicà, a final de gener. Tot i que algun missatge indigenista es va fer arribar llavors, res presagiava una insolència internacional de semblant sonoritat.

¿Què ha passat?

Els analistes internacionals situen el president de Mèxic com un líder travessat per les dues ànimes del seu electorat. D’una banda, l’esquerra que el recolza, i ell mateix, té un esperit socialdemòcrata, progressista, que veu en Europa un referent. De l’altra banda, el seu partit (Morena) compta també amb una base social indigenista i el president ha promès un programa per ampliar els drets i millorar les condicions de vida d’aquestes comunitats.

La seva dona, Beatriz Gutiérrez Müller, és una acadèmica especialitzada en indigenisme. Aquest electorat heterogeni pressiona doblement AMLO, que rep protestes dels indígenes quan es veuen invisibilitzats per polítiques de xoc contra la pobresa que afronten problemes comuns dels treballadors, més enllà del color de seva a pell.

La cerimònia d’investidura d’AMLO, al desembre, va estar carregada de litúrgies indígenes i afromexicanes. Va ser el primer mandatari en rebre el bastó de comandament dels 68 pobles originaris de Mèxic. El nou Parlament ha aprovat la creació de l’Institut Nacional dels Pobles Indígenes i el president va anunciar al desembre un programa nacional per ajudar aquests col·lectius, que preveu afavorir amb beques i pensions.

Notícies relacionades

Borrell ironitza: ni es disculpen els francesos per Napoleó ni els italians per Juli Cèsar

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

No obstant, en un país frenat per la corrupció, la violència i el dèficit de seguretat, les prioritats es multipliquen i, al cap i a la fi, AMLO és d’origen crioll i s’ha envoltat d’un gabinet en què els indígenes són excepció. Està lluny de pertànyer a aquest ‘nosaltres’ que representa, per exemple, el seu homòleg bolivià, Evo Morales.

Tot i que l’indigenisme ha guanyat terreny en el seu discurs públic, el mateix AMLO es defineix –o s’ha definit– com a progressista i socialdemòcrata. Els qui el coneixen relaten que és un home catòlic, influït per les missions en les quals va participar en la seva joventut, quan va renunciar a les facilitats d’una família criolla acomodada per anar-se’n a viure en una cabanya a la comunitat chontal (descendents dels maies), als aiguamolls de Tabasco.