Anar al contingut

Torra acatarà l'ordre de retirar els llaços grocs, però busca un símbol alternatiu

Divendres Ribó ja va recomanar a Torra treure els símbols, però el Govern no ho va fer públic

En l'Executiu es va proposar sense èxit al president que tragués el llaç del Palau

Fidel Masreal

Torra acatarà l'ordre de retirar els llaços grocs, però busca un símbol alternatiu

Elisenda Rosanas

"Ens fa falta política, molta política, polítiques públiques, fugir de la temptació de portar la política al Codi Penal", exclamava el Síndic de Greuges, Rafael Ribó. Se li ha entès tot. Unes hores abans, al Parlament, els comuns i el PSC li demanaven al president Quim Torra que governi d’una vegada i que afronti reptes com l’ecològic o que se sotmeti a una qüestió de confiança. I això era abans de saber-se que el Govern català ha tergiversat el paper del Síndic de Greuges en la polèmica dels llaços grocs per mantenir viva la controvèrsia i negar-se d’entrada a executar l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirada de llaços i estelades dels edificis públics per garantir la neutralitat en campanya electoral.

Un Govern no unit

Una polèmica que amb tota probabilitat acabarà amb una decisió que més d’un en el Govern reclamava a Torra des de la setmana passada: obeint. De manera imaginativa, probablement. Però obeint. Això sí, mentrestant, i segons fonts consultades, es provava de "jugar les armes" de les quals es disposava i mostrar que, mentre l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, retirava immediatament el llaç, Torra s’hi resistia. "Es tracta d’evitar aparèixer davant els ‘hiperventilats’ com un Govern que es baixa els pantalons, sense per això arribar a jugar-se una inhabilitació" –en paraules d’un membre del Govern– o "jugar al gat i al ratolí en el tall de la navalla", segons un altre membre del Consell Executiu consultat sobre aquest assumpte. Un tercer membre del Govern consultat admetia ahir al Parlament: "Es tracta d’anar per fases; en la primera mantens el pols i la segona consisteix a donar una resposta imaginativa". Existeixen exemples no llunyans d’alcaldes independentistes que van al·legar que no podien col·locar la bandera espanyola perquè l’edifici era en obres. És a dir, que es pot parlar d’imaginació o directament de burla o d’intent de trolejar les decisions.

Una resposta que podia consistir a mantenir la pancarta del Palau tret de la part amb el llaç groc. Mil opcions. Però, no. Torra havia decidit que no volia cedir de bon començament. "No fem com Ada Colau, que de seguida retira el llaç", apunten en l’entorn. Mentrestant, ERC s’ho mirava tot amb una distància discreta. Sense exhibir discrepància, però sense compartir en absolut que aquesta polèmica simbòlica –que ha alimentat aquests dies sens dubte i per igual el discurs del sobiranisme més radical i la contundència unionista de Ciutadans, en plena precampanya–, els republicans han mantingut silenci. De cara al públic, s’assegurava que no hi havia discrepància.

Ribó estripa les cartes

L’estratègia anava, doncs, a càrrec de Torra en solitari. I fins aquest dimecres s’aguantava, perquè la Junta Electoral no havia pres una decisió. Però el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha comparegut i ha anunciat no només que recomana complir la resolució de la Junta Electoral Central i treure els llaços grocs i les estelades dels edificis públics en període electoral per garantir la neutralitat institucional, sinó també que ja va fer arribar aquesta recomanació per escrit, per iniciativa pròpia, a Torra divendres passat. Davant la trucada del president per demanar-li aclariments, la nota no s’ha fet pública fins aquest dimecres, quan s’ha divulgat la nota i els aclariments enviats avui al president. En canvi, ahir la portaveu del Govern assegurava que era Torra qui havia demanat l’informe i que l’acataria. Aquest mateix dimecres, a SER Catalunya, Artadi afirmava: "Jo no sé el que dirà el síndic". El president ho sabia des de divendres i ho va ocultar.

En concret, l’informe suggereix al Govern adoptar "les mesures oportunes" per complir l’ordre de la Junta Electoral Central. Ribó ha volgut aclarir que en resolucions prèvies ha defensat la llibertat d’expressió en l’exhibició de símbols com els llaços grocs o les estelades fora del període electoral. Ribó ha defensat amb vehemència la llibertat d’expressió fins i tot en les institucions, sempre que no atemptin contra drets democràtics i la convivència i fora del període electoral.

Jugar al límit

A l’espera de saber quan es treuen els llaços, la polèmica ha servit a Torra per mantenir l’enèsim enfrontament dialèctic amb Inés Arrimadas. I per evidenciar el que al Palau s’assumeix: que una vegada més, probablement, no hi haurà desobediència, sinó que es juga al límit per part d’un president que intenta marcar perfil propi entre els seus. No hi va haver desobediència dels alts càrrecs quan es va aplicar el 155. No n’hi va haver quan el Tribunal Constitucional (TC) va decidir que no es podia investir l’expresident Puigdemont a distància. Ni quan es pretenia nomenar els consellers processats. Ni quan Torra va prometre que s’aplicarien totes les lleis socials suspeses pel TC (es va pactar amb el Govern central restituir gairebé del tot la de vivenda i pobresa energètica, i només quatre –de la dotzena que està suspesa– estan en tràmit d’arribar al Parlament, però modificades).