Víctimes del terrorisme

Urkullu carrega contra ETA i crida a proclamar que "matar, extorsionar i segrestar va ser injust"

El 'lehendakari' anima a "construir el present i el futur" i a "assentar una memòria crítica del passat"

zentauroepp45115210 graf7063  vitoria  20 09 2018   el lehendakari  i igo urkull180920132016

zentauroepp45115210 graf7063 vitoria 20 09 2018 el lehendakari i igo urkull180920132016 / David Aguilar

3
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

El ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, ha fet una crida a tothom a manifestar "a l’uníson", després de la dissolució d’ETA, que "matar, extorsionar, segrestar, torturar o agredir, va ser injust". A més, ha animat a "construir el present i el futur" de la convivència amb el "punt de partida" de reconeixement que el que va ocórrer en el passat "va ser injust".

Urkullu, acompanyat dels consellers del Govern basc, ha participat en l’acte organitzat a Sant Sebastià amb motiu del Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme, sota el lema 'Va ser injust. Gizartea eta biktimak elkarrekin oraina eta etorkizuna eraikiz’ (Societat i víctimes, juntes, construint el present i el futur)'.

En l’homenatge, al qual hi han assistit membres de tots els partits amb representació parlamentària –encapçalats pels seus líders, com Idoia Mendia (PSE-EE), Alfonso Alonso (PP) o Lander Martínez (Elkarrekin Podem)–, no hi ha anat EH Bildu com a tal –tot i que EA hi ha sigut present amb el seu secretari general, Pello Urizar, al capdavant–, al considerar-se "exclòs" per l’eslògan triat.

Assistents

A l’acte, que ha començat amb una peça musical en memòria de les víctimes, també hi ha assistit la presidenta del Parlament Basc, Bakartxo Tejeria, el secretari general de Drets Humans, Convivència i Cooperació, Jonan Fernández, la directora de Gogora, Aintzane Ezenarro, el delegat del Govern a Euskadi, Jesús Loza, l’Arateko, Manuel Lezertua, o la rectora de l’UPV/EHU, Nekane Balluerka.

Així mateix, ha comptat amb la presència delsdiputats generals de Guipúscoa i Àlaba, Markel Olano i Ramiro González, els alcaldes de Sant Sebastià i Bilbao, Eneko Goia i Juan María Aburto, la presidenta de les Juntes Generals de Guipúscoa, Eider Mendoza, diputats forals de Guipúscoa, i representants de la Corporació municipal donostiarra. Un total de 37 víctimes d’ETA, el GAL i el Batalló Bascoespanyol, així com representants d’associacions han pres part en l’homenatge.

El president del Govern basc ha llegit un manifest, en el qual s’ha emplaçat a "continuar fent una pedagogia crítica de la memòria", i ha transmès a les víctimes el missatge que "va ser injust". "Després del desarmament i la dissolució d’ETA, una tasca pendent és manifestar a l’uníson que matar, extorsionar, segrestar, torturar o agredir, va ser injust", ha assegurat.

A més, també s’ha referit al Batalló Bascoespanyol, el GAL i a organitzacions terroristes similars, per reiterar que també "va ser injust" perquè "la seva violència va provocar víctimes i sofriment que no sempre va ser reconegut i, en alguns casos, ni tan sols investigat".

"Memòria crítica del passat"

Després de defensar el dret dels damnificats "a la veritat, la justícia i la reparació", ha explicat que la conclusió és que "mai hauria d’haver passat i mai més s’ha de repetir". Per això, ha instat a "assentar una memòria crítica del passat en tot allò que va suposar una vulneració dels drets humans".

"Vivim en el segle XXI; mentre no s’abordi aquesta tasca, estarem lligats al segle passat. És un principi tan bàsic com fonamental. Es tracta d’assentar una memòria crítica del passat en tot allò que va suposar una vulneració dels drets humans", ha remarcat.

Notícies relacionades

El mandatari basc ha destacat que el contingut d’aquest missatge "es projecta al present i al futur" i, a més, "mira cara a cara cada víctima per dir-li una cosa que necessita sentir". "Necessita saber que no hi va haver res que tingués més valor que la vida del seu familiar assassinat. És just que sentir dir, amb claredat, que el sofriment que va patir va ser injust", ha insistit, mentre ha apel·lat al "futur de la convivència i la cultura de pau, dels drets humans i del mai més".

Iñigo Urkullu ha assegurat que "la convivència no significa estar d’acord en tot", però sí "assumir dos principis democràtics i ètics: drets humans i pluralisme", i ha defensat "davant l’espiral tancada de la violència, l’espiral oberta de la convivència." "El punt de partida és reconèixer que va ser injust perquè societat i víctimes, juntes, puguem construir el present i el futur de la nostra convivència", ha conclòs