JxCat proposa Jordi Sànchez com a candidat a les generals a l'espera d'un acord amb el PDECat

La convulsa reunió de dijous del consell nacional del PDECat manté en suspens la confecció de les llistes de les eleccions generals. El president de la Crida Nacional per la República, Jordi Sànchez, que està en presó preventiva i que està sent jutjat al Tribunal Suprem, ha sigut proposat com a cap de llista de JxCat, tot i que encara no hi ha acord amb el PDECat per a una candidatura conjunta.

La proposta arriba un dia després que ERC anunciés que el seu cap de llista el 28-A serà el seu president, Oriol Junqueras, també empresonat per l’1-O i jutjat per la causa del procés; així, s’augura un duel entre els dos presos per l’hegemonia del vot independentista en les eleccions generals.

La Crida ha anunciat en un comunicat que sotmetrà la proposta de Sànchez com a cap de llista a una consulta vinculant entre les seves bases, que s’inicia aquest divendres a la tarda i finalitza dissabte a les set de la tarda, amb la pregunta següent: "¿Consideres oportú que Jordi Sànchez encapçali la candidatura de Junts per Catalunya per la circumscripció de Barcelona al Congrés?".

El PDECat es reivindica

Unes hores abans, el president del PDECat, David Bonvehí, ha advertit la Crida de Carles Puigdemont que el PDECat "no perdrà la seva identitat" en l’elaboració de les candidatures del 28-A i a l’hora de postular nous lideratges de cara a futures eleccions. L’advertència arriba després que dirigents de la formació expressessin dijous el seu malestar per la incertesa i els processos per decidir les llistes.

"Ens presentarem a totes les eleccions. Hi ha fortalesa i molta gent per edificar projectes polítics municipals. Tornarem a ser generosos. No ens fa por sumar per crear projectes transversals. Però no estem disposats a perdre la nostra identitat ni personalitat", ha avisat Bonvehí en una conferència a Barcelona, en què també ha lamentat que aquesta generositat els ha portat en ocasions a fer renúncies "amb efectes indesitjats” –en al·lusió a la dimissió de Marta Pascal com a coordinadora del PDECat, el juliol passat–, però ha insistit en la seva aposta per presentar-se a les generals amb les sigles de JxCat.

Les sigles de Junts per Catalunya van ser les utilitzades per Puigdemont en les eleccions catalanes del 2017 i són les que donen nom al grup parlamentari a la Cambra catalana, que engloba la Crida, el PDECat i perfils independents. No obstant, els drets de la marca continuen sent del PDECat, una part de les bases del qual i quadres dirigents no veuen amb bons ulls cedir terreny a la Crida de cara a les eleccions del 28-A. El partit es troba en aquests moments dividit, si bé la cúpula dels postconvergents espera tancar aquest dissabte un acord per a la configuració d’unes llistes conjuntes de JxCat.

Presos al capdavant

En aquest clima de divisió interna, la direcció del PDECat va proposar dijous que diversos presos independentistes encapçalin les llistes. Es tractaria de Jordi Sànchez –president de la Crida– per Barcelona, Josep Rull per Tarragona i Jordi Turull per Lleida. Per Girona s’hi podria presentar Sergi Miquel, actual diputat al Congrés. La candidatura per Barcelona també podria donar cabuda a altres noms vinculats a la Crida, com Míriam Nogueras i Eduard Pujol, actual portaveu al Parlament de JxCat, però encara és una incògnita el paper que es reservaria a figures de l’ala moderada de la postconvergència, com Carles Campuzano, Jordi Xuclà, Ferran Bel i Marta Pascal.

Notícies relacionades

El PDECat aposta pels presos independentistes per a les generals en un clima de tensió interna

El PDECat i la Crida lliuren la batalla final per les llistes

Puigdemont va intervenir en la reunió per videoconferència apel·lant a la "màxima unitat" i receptant "mirada àmplia" i fugir de "sectarismes". Però aquesta batalla interna no és només de noms, sinó també d’estratègia. Davant la voluntat de la Crida de mantenir la pugna amb l’Estat i situar el dret d’autodeterminació com a línia vermella per investirPedro Sánchez en cas que els resultats ho permetin, Bonvehí ha defensat aquest divendres que els postconvergents han de mantenir l’"esperit de diàleg" a Madrid sense deixar de posar sobre la taula les seves exigències: "Reivindicar una solució política al conflicte entre Catalunya i Espanya i els drets democràtics d’empresonats i exiliats".

Mas i els lideratges

L’encarregat de presentar la conferència de Bonvehí ha sigut l’‘expresident’ Artur Mas, que ha dedicat la seva intervenció a analitzar què significa el lideratge. En aquest sentit, ha diferenciat entre tres tipus de polítics: "Els que creen problemes, normalment els més savis, no s’equivoquen ni dubten, però són els més rucs i prescindibles; els que identifiquen i descriuen els problemes, els necessaris; i després uns quants que són els que proposen solucions, que són els imprescindibles".