El PDECat i la Crida lliuren la batalla final per les llistes

El partit deixa en mans de Bonvehí, Bel i Nogueras l'encaix dels noms

La marca de Puigdemont impulsa Jordi Sànchez com a cartell a les generals

zentauroepp46719073 barcelona    26 01 2019       pol tica       el president  p190126201226

zentauroepp46719073 barcelona 26 01 2019 pol tica el president p190126201226 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal

L’executiva del PDECat, reunida aquest dimecres en un hotel de Barcelona, va mostrar la seva confiança en David Bonvehí, Míriam Nogueras i Ferran Bel –president, vicepresidenta i responsable d’organització del partit– per tancar la llista electoral del partit de cara a les eleccions generals, que es presentarà sota la marca Junts per Catalunya. Segons fonts de la direcció, la reunió va mostrar de nou un clima de "resistència i fermesa" del partit davant les influències de la Crida, que impulsa l’expresident Carles Puigdemont. Una Crida que, en contra del criteri àmpliament expressat per les seves bases, va decidir nedar i guardar la roba: no implicar-se com a partit o associació en les generals –ja que la seva crida a la unitat de tots els independentistes no ha fructificat–, però deixar la porta oberta que alguns de les seves cares visibles formin part de la llista del PDECat, que portarà de nou el nom de Junts per Catalunya. Una integració que podria incloure –retorçant encara més la coherència– el president de la Crida, Jordi Sànchez, empresonat i jutjat per l’1-O.

El PDECat celebra aquest dijous el seu consell nacional, màxim òrgan entre congressos, sumit en un formiguer de pressions i recels interns. Tot està obert. Una opció que pren cos és que encapçalin la llista per Barcelona, Tarragona i Lleida, els presos Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Girona és una incògnita. La clau, amb tot, és qui ocupa el número dos, ja que els dirigents empresonats difícilment podran exercir de diputats si, com és previsible, el Suprem els inhabilita en la sentència. Així doncs, pugnen per la segona posició a Barcelona perfils tan divergents com el de Carles Campuzano, veterà diputat del sector moderat i defensor d’un sobiranisme "útil" a Madrid, i el de Míriam Nogueras, vicepresidenta del partit i fidel a Puigdemont i a la idea que el PDECat és un instrument caduc en benefici de la Crida.

Altres diputats que van vèncer les primàries comarcals, del sector moderat, temen quedar apartats per perfils com el de Nogueras. És el cas de Jordi Xuclà, d’Olot, o de la senadora i exlíder del partit, Marta Pascal. Està tot obert, apunten fonts de la direcció. Una direcció en la qual conviuen sectors enfrontats ja obertament.

La Crida desatén les seves bases

Notícies relacionades

Mentrestant, la Crida confia a situar perfils del seu grat sense implicar-se formalment en la candidatura. Es tracta de Sànchez o del portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, entre d’altres. Aquest dimecres, Toni Morral, en nom de l’entitat, confirmava que s’inclinen per no presentar-se als comicis estatals, malgrat que en la segona de les preguntes a les bases formulada aquest cap de setmana, sobre si s’accepta que la Crida participi "com a tal" en els comicis" si "altres organitzacions polítiques acceptessin la confluència electoral", el sí es va imposar pel 91% dels vots. Segons Morral, portaveu de la formació, no es tractava d’una consulta vinculant. Morral no renuncia a aconseguir una llista independentista unitària de cara a les eleccions europees del mes de maig.

El recel intern en un sector del PDECat respecte a la Crida es resumeix en la idea que la plataforma de Puigdemont de nou situarà els seus fidels en llocs clau de la candidatura al Congrés sense haver participat en cap procés intern de primàries com sí que han fet els candidats i candidates comarcals del partit. Es tracta, afirmen, d’una nova victòria de Puigdemont sobre l’autonomia del PDECat. I temen que s’imposi la tesi més radical, la de condicionar qualsevol pacte a Madrid al reconeixement del dret d’autodeterminació. Per a això caldrà esperar a la confecció del programa electoral, que sembla una altra batalla interna a les mogudes aigües de la postconvergència.