Jordi Turull: "Que es presenti Catalunya com a violenta és delirant"

La declaració de l’exconseller Jordi Turull ha sigut molt més travada aquest dimarts que la que la setmana passada van protagonitzar l’exvicepresident Oriol Junqueras il’exconseller d’Interior Joaquim Forn. L’ha motivat que diverses vegades el president del tribunal del procés, Manuel Marchena, li cridés l’atenció perquè contestés sense valorar l’acusació fiscal, perquè per a això ja està el seu advocat i el seu informe final. Entremig, ha desmentit haver utilitzat la violència per aconseguir la independència de Catalunya. "Que es presenti la societat catalana com a violenta és un relat delirant que no té sentit", ha assegurat.

Segons Turull, "qui intenti generar violència a Catalunya ara o abans és un fracàs, qualsevol partit que insinuï que per aconseguir la independència es necessitava la violència passiva petita és una operació condemnada al fracàs. Pensi el que pensi, la gent és pacífica i sempre ha militat el pacifisme. Som el país de Pau Casals", ha dit. I després de deixar clar això, ha passat al contraatac: "El govern d’Espanya, menys política, està disposat a fer de tot", per recordar això de "la fiscalia t’ho afina". "¿Nosaltres quina causa defensem? Que la gent voti", mentre que a l’altre costat de la balança ha posat el Constitucional i les clavegueres de l’Estat, de les quals ha dit que ara estan sent víctimes elles mateixes.

Després de remetre’s al servei militar obligatori, ha assegurat que "si hi ha voluntat política es pot trobar encaix a la Constitució" per al "dret d’autodeterminació". "Com més diàleg demanàvem, el Govern central ens enviava el missatge d’‘et denunciem per aquí o per allà’. Hem fet mil propostes al Govern i hi insistirem", ha afirmat l’acusat, per a qui la fiscalia demana 16 anys de presó per rebel·lió i malversació.

Turull prèviament havia explicat que "els ciutadans de Catalunya no són ovelles, no són gent militaritzada. Siguin independentistes o d’extrema esquerra o d’extrema dreta, tenen criteri. El moviment independentista va de baix a dalt. I hi ha uns partits que pretenen donar una sortida política". La seva explicació per mirar de desarmar el relat del fiscal del que va passar a Catalunya s’ha completat quan ha afegit que "a Catalunya la paraula ‘resignació’ no existeix al diccionari polític", amb referència al fet que, a parer seu, el Govern de Carles Pugdemont sempre va apostar pel diàleg. [Seguiu el judici del procés en directe en ‘streaming’ des del Tribunal Suprem.]

Aquesta ha sigut una de les vegades en què el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha recordat que ell pot contestar o no, però que no pot, a través d’una pregunta concreta, fer un informe contra el que manté el ministeri públic en el seu escrit d’acusació, perquè això correspon al seu advocat. L'apercebiment li ha impedit continuar en la línia que el llibre blanc en què el fiscal situa l’inici del procés "no va caure sobre la taula" del no-res. Més tard, ja a preguntes del seu advocat, Jordi Pina, va dir que pel que ell va entendre "intentava posar ciència on hi havia molts tòpics".

El magistrat també ha hagut de demanar al fiscal Jaime Moreno que no interrompés l’acusat, que ha afirmat que "els fets desmenteixen totalment" el relat fiscal, perquè "no es buscava la determinació ciutadana, sinó que hi havia la determinació ciutadana i es buscava la solució política. Si alguna cosa ha fet el Govern i el Parlament és buscar d’una manera insistent el diàleg, l’acord i la negociació".

El Pacte Nacional per Catalunya era per buscar un acord amb l’Estat, ha insistit, i ha assegurat que “no hi va haver estratègia de confrontació. Com va dir [el poeta Antonio] Machado, abans de parlar cal escoltar, però ningú ens escoltava". En la mateixa línia ha insistit que "el referèndum fins a l’últim minut es va buscar que fos pactat", i el fiscal Moreno ha respost: "Però no es va pactar".

A votar després de ponderar-ho

Segons Turull, "un polític ho ha de ponderar tot. Ponderar el que diu la llei, ponderar que el Govern per llei es deu al Parlament, ponderar que el Congrés havia despenalitzat la convocatòria d’un referèndum, ponderar que el fet de votar no pot ser il·lícit en una democràcia i ponderar que ens devem als ciutadans de Catalunya. Ponderant-ho tot és la manera com vam anar actuant”. I s’ha queixat que rebés l’apercebiment del Constitucional informant-lo que la convocatòria de referèndum era il·legal i alhora una querella per incomplir les seves resolucions, que ha qualificat de "preventiva".

Turull ha aprofitat que la convocatòria d’un referèndum es va despenalitzar el 2005 per arremetre amb la cavalleria de l’independentisme. "Això de posar-se el vestit de constitucionalista és un xollo, perquè et permet no complir les sentències del Constitucional. El Govern central incompleix cada dia sentències del Constitucional (segons el seu còmput, 25) i jo, per una notificació, fa un any que soc a la presó. Després diuen que no ens persegueixen per les nostres idees", ha etzibat.

Ni un euro al referèndum

Igual com va fer Forn dijous passat, Turull ha admès que la declaració unilateral d’independència, votada al Parlament, va ser un document que és “una declaració política, que és l’expressió majoritària del poble de Catalunya”. Ja havia assegurat que "no es va gastar ni un euro en el referèndum", perquè les partides per les quals li preguntava la fiscalia es van destinar a "consultes populars". “El Govern central ens controlava tant si estàvem gastant diners per al referèndum com si era per al circuit de motocròs o el banc de sang. Era surrealista i una falta de confiança total en els funcionaris públics", ha dit queixant-se per negar que les campanyes de publicitat que li atribueix la fiscalia per al referèndum es paguessin.

Prèviament ha explicat que va ser candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya per Junts pel Sí, partit que mai va ser impugnat per la fiscalia. Això li ha donat l’oportunitat d’explicar que Junts pel Sí significa "junts pel sí, no perquè sí", per, partir d’aquí, afegir que "no és cap anormalitat que intentis fer allò amb què t’has compromès amb els ciutadans".

Els primers passos del fiscal

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya | Directe

La majoria de processats per l'1-O contestaran el fiscal

Turull ha començat el seu interrogatori reclamant la compra d’auriculars (“no miri els auriculars com una despesa, miri-ho com una inversió") per poder declarar simultàniament en català, "no per tema emocional, sinó per garanties". Com que el Suprem només permet la consecutiva, ha optat pel castellà, però al que sí que s’ha negat és a contestar per altres consellers que van sortir o van entrar en l’executiu de Carles Puigdemont. De fet, la referència del fiscal sobre els fugits ha portat el seu advocat a dir que "no estaven processats en la causa", a la qual cosa el fiscal ha respost: "De processats sí que ho estan, però estan fugits".

La traducció de l’acord de la Generalitat en què es va acordar repartir despeses, que, segons Turull, es va firmar pel Govern català igual com la convocatòria de referèndum per evitar la literatura de qui hi estava més o menys compromès, ha portat el fiscal a proclamar "els seus primers passos" en català, per la seva experiència en altres procediments, com el seguit contra Francesc Homs pel 9-N.