El Govern porta al Congrés el debat sobre els aforaments

Després d’haver presentat el seu projecte de Pressupostos en el Congrés, el Govern està decidit a continuar treballant com si li quedés corda per a estona, aparentment aliè a les amenaces de rebuig els comptes públics que el dirigeixen els seus potencials recolzaments parlamentaris. Els socialistes, encara deixats fora de combat per la pèrdua del poder a Andalusia i amb la vista posada ja en els comicis del mes de maig, volen fer efecte que mantenen la iniciativa, amb el seu president al capdavant. Segons reflecteixen algunes partides pressupostàries conegudes dilluns passat,Pedro Sánchez planeja entre altres coses per al 2019 fer 30 viatges oficials,30 viatges oficials rebre 36 mandataris estrangers, protagonitzar vuit conferències internacionals i un Ple per analitzar l’estat de la nació.

A més, a la Moncloa es busca obrir nous debats en les pròximes setmanes, alguns de caràcter econòmic –a partir de la reforma fiscal detallada que s’aprovarà en Consell de Ministres aquest divendres i algunes iniciatives en el Congrés– i altres, d’índole política, com la que incumbeix a la promesa supressió d’aforaments. De fet, després d’haver rebut els informes requerits al Consell d’Estat i del Poder Judicial, s’aprovarà de forma imminent i definitiva la proposta de reforma constitucional amb què es pretén desinflar la controvertida figura jurídica.

A l’agenda 'monclovita' està previst que es remeti ja a les Corts el text elaborat des de l’àrea que dirigeix Carmen Calvo, que proposa la modificació de la Carta Magna als seus articles 71.3 i 102.1, referits a les garanties processals extra per als parlamentaris, que només poden ser investigats i jutjats pel Suprem. Això obligarà la resta de grups a 'mullar-se sobre mesures de regeneració, que és el que persegueix l’equip de Sánchez.' El projecte governamental està bastant per sota, en tot cas, de les expectatives creades pel president quan va anunciar el setembre passat, en plena polèmica per la seva tesi doctoral, que es disposava a obrir aquest meló: defensa finalment que l’aforament continuï vigent per a actes a l’exercici de càrrec públic i evita abordar l’assumpte de la inviolabilitat del Rei.

La direcció de l’Estat i la consulta

Aquesta acotació de la reforma, sumada a la tensió que en aquests moments existeix entre els diferents grups polítics (inclosos els que van acompanyar el PSOE en la moció de censura), fa que la reforma dels aforaments tingui futur incert. El PNB, per exemple, sempre ha posat com a condició per abordar el debat que es treguin també aquest tipus de privilegis al cap de l’Estat, idea que comparteixen altres com Units Podem, ERC i el PDECat, que pretén aprofitar la conjuntura per demandar que s’inclogui el dret d’autodeterminació a la Carta Magna.

Però els socialistes no semblen disposats a ficar-se ara en aquest jardí, ni per convenciment ni per possibilitats parlamentàries. Els articles referits a la Corona apareixen en el Títol II de la Constitució. Per emprendre qualsevol canvi que el pugui afectar, són necessàries majories de dos terços en el Congrés i el Senat, la dissolució de les Corts, noves eleccions i un referèndum de ratificació. No obstant, per posar límits a l’aforament dels polítics, n’hi ha prou amb tocar els articles 71.3 i 102.1 de la llei fonamental i un recolzament de tres cinquens a les cambres.

A més, el grup que lidera Pablo Iglesias ja ha anunciat que, com fa anys que demana Esquerra Unida, qualsevol reforma constitucional que es plantegi d’aquest tipus ha de sotmetre’s a una consulta. I ho poden forçar: els morats representen més del 10% del Parlament, que és el percentatge que es necessita per poder demanar i aconseguir un referèndum en aquesta línia.

Les posicions del PP i Cs

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

En el que incumbeix el PP i Ciutadans, tots dos mantenen públicament, amb menor o major entusiasme, que alguna cosa cal fer amb els aforaments, tot i que estan lluny de garantir el seu recolzament a la iniciativa de Sánchez. Els populars prefereixen guanyar una mica de temps i advoquen per enviar el projecte a la Comissió Constitucional del Congrés per al seu estudi, la qual cosa, com a mínim, dilataria els canvis en una legislatura de durada dubtosa.

Per a Cs, Sánchez no mostra prou ambició. Els d’Albert Rivera  ja van presentar la seva pròpia iniciativa en el Parlament, que no va aconseguir tirar endavant. Ara pretenen encapçalar aquest tipus de reformes a nivell autonòmic, començant per Andalusia, on formaran part del nou govern que s’ha compromès, entre altres coses, a modificar l’Estatut per suprimir aforaments.