Mas recorre en apel·lació la seva condemna pel 9-N

L’expresident de la Generalitat Artur Mas i l’exconsellera Joana Ortega han recorregut en apel·lació la sentència del Tribunal de Comptes que els va condemnar junt amb Francesc Homs i Irene Rigau a tornar els 4,9 milions d’euros de fons públics gastats en la consulta sobiranista del 9-N del 2014. La sentència considerava que tots, i sis exalts càrrecs més de la Generalitat, són responsables directes d’aquestes despeses. 

En el seu recurs, l’expresident argumenta que si la consulta que va convocar en un primer moment el Govern per al 9-N del 2014 i el procés participatiu que finalment es va realitzar "són dos processos jurídicament diferenciats", l’examen de la responsabilitat comptable que es pogués produir per les despeses realitzades anteriorment a la suspensió del Tribunal Constitucional hauria d’haver conduït al rebuig de les demandes interposades per Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, a les quals després es va sumar la de la fiscalia.

Segons el recurs, les despeses que es van fer van ser anteriors a la suspensió del procés participatiu; per tant, no es pot exigir responsabilitat comptable, segons la mateixa doctrina del Tribunal de Comptes.

Insisteix que les despeses van ser realitzades sota "la cobertura pressupostària que atorgava la legalitat vigent; formalitzats i compromesos o facturats anteriorment al 4 de novembre del 2014, data en què el Tribunal Constitucional va acordar la suspensió del procés, i es van realitzar de conformitat amb el previst en la legislació relativa als procediments administratius i de contractació, així com en matèria de control i intervenció". 

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

A més, insisteix en el fet que que en cap cas es va convocar un referèndum el 9-N, "sinó una consulta, inicialment, i un procés participatiu, posteriorment, que, a priori, podien tenir encaix en les competències que atribueix l’Estatut al Govern". Afegeix que el mateix Constitucional va deixar oberta la porta a aquesta possibilitat en la sentència en què va anul·lar la declaració sobiranista del Parlament.

També argumenta que no es pot exigir responsabilitat comptable quan hi ha hagut procediments penals al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem contra els ara condemnats, als quals no se’ls va acusar de malversació.