ELECCIONS ANDALUSES

Cs intentarà governar i demana al PP i el PSOE que el recolzin

Els de Rivera queden tercers, però es postulen per presidir la Junta

El líder dels liberals crida al canvi i reclama eleccions a Sánchez

undefined46024818 graf6179  m laga  25 11 2018   el presidente de ciudadanos  181202182322

undefined46024818 graf6179 m laga 25 11 2018 el presidente de ciudadanos 181202182322 / Daniel Perez

3
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol

El somnid’Albert Rivera  cristal·litza de forma inesperada. Volia donar l’estocada a un PP afeblit per conquerir l’hegemonia de l’ala conservadora i assaltar des d’aquesta talaia la Moncloa. No ho aconsegueix, però aconsegueix, contra tot pronòstic, tenir la clau de la governabilitat a Andalusia. En tercera posició i amb 21 diputats, el líder dels liberals va anunciar que el seu partit presentarà candidatura a la presidència de la Junta i va demanar al PP i el PSOE que li donin suport. A Cs, argumenten que la seva força política és la que ha experimentat un veritable creixement (passa de 9 escons el 2015 a 21 diputados), mentre que els conservadors i els socialistes cauen. Recorden, a més, que ells ja van donar suport a altres governs i exigeixen, ara, de tornada, aquest recolzament.

“Nosaltres donem suport al senyor [Mariano] Rajoy, tot i que no volíem, donem suport a Susana Díaz, recolzem a [Cristina] Cifuentes. ¿Em poden dir quin és el motiu pel qual el PP i el PSOE no poden permetre que governi Ciutadans?”, es va preguntar Rivera, pletòric, durant la nit electoral. El cert és que en els casos que Cs va donar el seu suport, les altres forces el sobrepassaven en vots i escons. A Andalusia, tant els socialistes (33) com els populars (26) superen Rivera.

Albert Rivera

PRESIDENT CS

"El sanchisme surt tocat. No és gratis pactar amb Rufián, Torra, Puigdemont i lliurar l’economia a Iglesias"

Tant Rivera com Marín van evitar parlar de Vox, que entra a la Junta com un vendaval, amb 12 escons, i comprometre un acord en una o una altra direcció. El candidat andalús, Juan Marín, va deixar clar que ha de ser ell qui encapçali el Govern, al ser una força política en expansió, mentre que el PP cau respecte el 2015. “Avui hi ha diputats per al canvi. El canvi ha arribat a Andalusia per la porta gran i només el pot liderar un partit que creix”, va reivindicar.

Clau en diverses direccions

El cert és que Rivera té la clau i pot utilitzar-la en una o una altra direcció. Pot nodrir al bloc de dretes (PP, Cs, Vox) o, fins i tot, sumar amb Díaz i buscarl’abstenció d’Adelante Andalucía, ja que els podemistes semblen disposats a impedir que els conservadors arribin al palau de San Telmo.

“S’haurà d’analitzar, veure quina és la millor situació per a Andalusia”, va deixar a l’aire la líder a Catalunya, Inés Arrimadas, que va culpar Díaz d’intentar “adormir la campanya” i ser la responsable de la baixa participació.

Resultats enganyosos

Rivera va celebrar uns resultats que, en realitat, són enganyosos. És cert que duplica el nombre d’escons, però no aconsegueix superar el PP, de manera que, més enllà d’Andalusia, a l’àmbit estatal haurà de continuar pugnant amb Pablo Casado per liderar la dreta i ser el cap de l’oposició davant d’un Sánchez afeblit amb la derrota de Díaz.

El líder liberal no va perdre l’ocasió d’atacar el president del Govern. Li va reclamar que convoqui les eleccions generals i va atribuir la caiguda a Andalusia al recolzament dels independentistes a la moció de censura.

Notícies relacionades

“El sanchisme avui surt tocat, senyor Sánchez, no és gratis pactar amb [Gabriel] Rufián, amb [Quim] Torra, amb [Carles] Puigdemont. Els andalusos han pres nota. No és gratis i tampoc li sortirà gratis lliurar l’economia a [Pablo] Iglesias”, va assenyalar, per llançar ja el seu primer missatge d’una precampanya de legislatives esperonada pel resultat andalús: “Us prometo que intentarem reconstruir tot el que Sánchez s’està carregant”.

Les anàlisis postelectorals dels propers dies determinaran si l’esvoranc de la fuga a la ultradreta ha sigut més gran al PP o a Cs, però de moment sí que frena les expectatives de les dues forces i reconfigura el pols que els liberals i els conservadors mantenen des de principi d’any: ara són tres.