Flick s’irrita amb l’equip i és més vigilant que mai

El seu primer any, l’alemany va actuar amb paciència i tacte per apropiar-se del vestidor governant-lo sigil·losament. Ara, tot just iniciar-se la segona temporada, Flick no és el mateix, i alça la veu quan veu una cosa que no li agrada, com va voler deixar clar després del 0-3 al Mallorca. És un tècnic molt més vigilant, temorós que l’obra construïda en el passat –va arruïnar el Madrid de Mbappé i va provocar l’acomiadament d’Ancelotti– s’evapori ara entre el traïdor aroma de l’eufòria pel triplet nacional: Supercopa d’Espanya, Copa del Rei i Lliga.

Aixeca la veu

L’alemany no només vigila, sinó que, a més, no té cap objecció a aixecar la veu en públic, cosa inèdita en el seu primer i gairebé perfecte curs. En un mes, coincidint amb la posada en marxa del segon capítol del seu projecte, Flick s’ha queixat de l’estrès a què el sotmet la directiva de Joan Laporta al retardar les inscripcions de Joan Garcia i Marcus Rashford poques hores abans de trepitjar el vestidor de Son Moix. Ho va dir a la seva manera, però ho va dir. Fa mesos, hauria callat. Ara ja no.

Va dir que "no estava content" per aquesta angoixa econòmica que ofega el club i acaba repercutint en el dia a dia de l’equip, com es va comprovar en la caòtica organització de la gira per Àsia. I divendres, hores abans de l’estrena a la Lliga, va traslladar un missatge directe a Fermín, cosa mai vista en el seu primer any de convivència amb la plantilla. Es va queixar de l’actitud del jove andalús, que després va elogiar per la seva reacció, al punt que li va concedir la titularitat a Mallorca. Titularitat de posar i treure.

Agitar la plantilla

Tot just 45 minuts va durar Fermín, perquè no va brillar a Son Moix i en el descans el va deixar al vestidor per col·locar Dani Olmo a la gespa. Un altre símptoma de la competència que es viu en el grup on ni Kounde, intocable en el Barça de la reconstrucció, té ara el lloc assegurat. El defensa francès va ser suplent dissabte perquè Flick va premiar el "bon rendiment" d’Eric Garcia, a qui li va entregar la banda dreta de la defensa en la primera jornada de la Lliga.

Una jornada que va acabar amb un còmode triomf sobre el Mallorca. Un senzill 0-3 amb gols de tots els davanters: Raphinha va anotar el primer, Ferran Torres el segon i Lamine el tercer. Però Flick estava enfadat perquè el seu Barça va desconnectar, ja amb el 0-2, i jugant contra nou per les expulsions de Morlanes i Muriqi. L’equip es va agafar lliure la segona part. I acabat el partit, abans fins i tot d’asseure’s a la sala de premsa de Son Moix, l’alemany va expressar el seu indissimulat enfadament.

Notícies relacionades

Triomf de somni de l’Espanyol

Un Marc Márquez intractable fulmina la maledicció d’Àustria

Podia callar, clar. Però no va voler. Ni tampoc li interessava. A Flick li interessava airejar el seu enuig perquè el grup rebés el missatge. Abans ho feia en privat. Ara escull l’altra via. Ho trasllada a l’esfera exterior ("no m’ha agradat el partit, no es pot jugar al 50%", va dir), conscient el tècnic que ha de tenir aquesta actitud vigilant i exigent. No vol que el seu Barça, construït en temps rècord, transformat en pocs mesos en una de les grans referències del futbol europeu, s’enfonsi amb la mateixa rapidesa amb què es va aixecar.

L’alemany sap que el segon any, com sempre recordava Cruyff, era el més difícil. Tant per a un jugador com per a un entrenador. Flick sap que qualsevol detall de permissivitat o tolerància, per petit que sigui o sembli, corre el risc de transformar-se després en un problema greu. D’aquí la seva actitud. I sobretot la seva posada en escena, obligat ell mateix a reinventar-se com a gestor d’una estrella de talla mundial com Lamine Yamal, tal com va fer Rijkaard al seu dia amb Messi. És vigilar i, sobretot, guiar un monstre futbolístic de tot just 18 anys.