Marchena nega cap "interès directe o indirecte" per no apartar-se del judici de procés

El president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha presentat aquest divendres el seu escrit d’al·legacions contra els incidents de recusació presentats per gran part dels acusats de rebel·lió, malversació o desobediència per provar d’apartar-lo del judici que se celebrarà contra ells a partir del pròxim mes de gener. Marchena afirma que no té cap "interès directe o indirecte" en la causa, i per això no veu cap motiu per retirar-se de la presidència de la Sala que els jutjarà.

En aquesta ocasió, l’intent d’apartar-lo es va produir per part d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Anna Simó després que fes pública la sevarenúncia a presidir el Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), quan va sortir a la llum un whatsap del portaveu popular al Senat, Ignacio Cosidó, en el qual deia que amb ell el PP controlaria per darrere la Sala Segona.

Lafiscalia ha demanat per escrit que els incidents de recusació siguin rebutjats de ple, sense necessitat de tramitar-los per la Sala Especial prevista a l’article 61 de la llei orgànica del poder judicial. La decisió sobre si és necessari o no aquest tràmit la prendrà el magistrat Vicente Magro, al qual s’ha designat instructor. 

En les seves al·legacions, Marchena assevera que "les manifestacions que s’al·ludeixen en el missatge telemàtic sobre el qual pretén construir-se la causa de recusació procedeixen d’una tercera persona", Cosidó, i "la imparcialitat d’un magistrat ha de vincular-se als seus propis actes o resolucions", però "no pot fer-se dependre de l’opinió de tercers que expressen el seu criteri personal sobre les conseqüències polítiques d’un determinat pacte entre dues forces parlamentàries".

Dret comparat

Explica que és la setena vegada que les defenses qüestionen la imparcialitat dels magistrats del Suprem, ja que ja ho van fer contra els set que els jutjaran i contra l’instructor, Pablo Llarena, en tres ocasions. Gran part del seu escrit es refereix al mateix sistema espanyol d’eleccions dels vocals que formaran l’òrgan de govern dels jutges. La seva conclusió és que "no és el mecanisme de designació el que condueix a l’escepticisme col·lectiu, sinó les disfruncions que poden sorgir durant el procés d’elecció i nomenament".

Assenyala que recusar-lo pel fet que a Espanya el Parlament elegeixi els membres del Consell General del Poder Judicial seria tant com desqualificar les justícies d’altres països com Bèlgica, Portugal, França o Itàlia. En tots ells els polítics participen en la designació de membres del Poder Judicial, tot i que el cas més destacat sigui el belga, on el Senat elegeix tots els vocals.

Notícies relacionades

El fiscal demana que es rebutgi de ple la recusació del tribunal del procés

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

El president de la Sala Segona del Suprem afirma que "prescindint dels sistemes en els quals no hi ha consell de govern (dels jutges) i és el mateix ministre de Justícia qui designa i valora les infraccions disciplinàries dels jutges, els països del nostre entorn tenen una participació, més o menys directa, del poder polític en el nomenament dels integrants de l’òrgan de govern del poder judicial".

Per això afirma que el sistema constitucional espanyol "és tan millorable com qualsevol altre dels models comparats", però no té sentit desqualificar la Sala Segona perquè el Congrés i el Senat elegeixin directament els vuit vocals del torn de juristes de reconegut prestigi. Als altres 12, d’extracció judicial, també els designen les Cambres, però a partir de la llista proposada pels jutges.