Més de 6.100 persones voten a favor de la República en el 'referèndum' de l'UAM

El referèndum de la Universitat Autònoma de Madrid ha deixat un resultat clar: 6.111 perdones han votat a favor d’“abolir la Monarquia” i “instaurar una República” com a model d’Estat. Una xifra que suposa el 84% del total dels 7.303 alumnes, professors i personal administratiu que han votat al llarg d’aquest dijous. 

El mateix nombre de persones han recolzat també iniciar un procés constituent per dur a terme els canvis que demandi la societat. Un resultat que segons les organitzadores de la consulten, en declaracions a EL PERIÓDICO, “envia un missatge clar a la societat i les institucions”.

Des d’aquest dijous al matí i al crit de “referèndum Monarquia-República” els més de 100 voluntaris, distribuïts entre les nou facultats on s’hi han instal·lats els punts de votació (vuit al campus de Cantoblanco i una última a la Facultat de Medicina, ubicada a Madrid), han començat aquest dijous a una consulta sobre el model d’Estat que durant els propers mesos es repetirà a 25 universitats públiques espanyoles. 

Malgrat els cartells que anunciaven la votació i que es poden trobar per tot el campus, alguns despistats han arribat a les urnes sense saber de què es tractava. Allà s’hi han trobat una papereta amb dues preguntes. La primera era: “¿Estàs a favord’abolir la monarquia com a forma d’estat i instaurar una república?”. 

En cas afirmatiu, s’havia de contestar si estan a favor “de l’obertura de processos constituents per decidir quin tipus de república”. Aquest model de ‘referèndum’ està “molt ben plantejat” per a José Jiménez, catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts de la UAM, que ha valorat la idea d’iniciar processos constituents, per canviar l’estructura de l’estat “des de baix” en lloc d’“una cosa que vingui donada des de dalt”. 

40è aniversari de la Constitució

“La monarquia venia en un ‘pack’ que no vam votar”, ha explicat Pablo Martín, doctorand en Física, que considera que és el moment per deixar de banda una institució que ja ha complert la seva “funció històrica”. Una idea que comparteix l’organització de la consulta en un pamflet informatiu on critiquen que “mai" els han permès “poder decidir sobre la forma d’estat”, per acabar reclamant el seu “dret a decidir” sobre el seu futur. 

A pocs dies de la celebració del 40è aniversari de la Constitució, la llunyania temporal de l’aprovació de la Carta Magna ha sigut un dels arguments centrals de les reivindicacions dels estudiants que assenyalen que “menys del 20% de la població actual de l’estat espanyol va votar sí a la Constitució del 1978”.

Fátima López, estudiant de Psicologia de la UAM, s’hi ha mostrat d’acord: “És una cosa que les persones de la nostra edat no hem votat”. Tot això ha portatSelena del Pozo, que actualment cursa Estudis Internacionals i aquest dijous era voluntària, a mostrar la seva “il·lusió” per “ajudar que la gent pugui expressar la seva opinió, tot i que no sigui de manera oficial”. 

“Decidir-ho tot sense limitacions”

La iniciativa, que ha arribat a més de la meitat de les universitats públiques de tot el país, no busca només triar entre monarquia o república sinó “decidir-ho tot sense limitacions”. Una de les seves principals preocupacions, a més de l’educació, la sanitat o el pagament del deute nacional, resideix en la crisi catalana. “Creiem que hi ha conflictes entre els diferents pobles d’Espanya i que la manera d’apaivagar-los és preguntar a la gent com s’haurien de relacionar”, ha assenyalat Marta Casanova, que forma part del comitè organitzador. 

Per a la professora de Ciències Polítiques de la UAM Irene Martín es tracta d’un procés de decisió que “no fa mal a ningú", però adverteix que si es fan moltes consultes “un es pot esgotar”, tot i que a Espanya “ens queda molt marge perquè es decideixen molt poques coses”, ha matisat. 

Una ics

Notícies relacionades

'Referèndum' sobre la monarquia a 26 universitats públiques espanyoles

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Un dels punts febles de la consulta rau en la incapacitat de l’organització de poder controlar el doble vot. La llei de protecció de dades els prohibeix demanar qualsevol document als votants. Per això, després de dipositar la papereta a les urnes, els electors són marcats amb una creu. Però aquest inconvenient no sembla tirar enrere Casanova que ha enviat un missatge clar al Congrés dels Diputats: “Si una desena d’estudiants, amb un pressupost de 1.000 euros, hem aconseguit dur a terme una consulta, creiem que és hora que els representants portin a les institucions la voluntat de la gent”.

Durant tot el matí s’han acostat a la universitat persones de diversos col·lectius per ajudar en les tasques d’organització. Un exemple és el de María José Gallego i Pablo Mayoral, tots dos jubilats i pertanyents a l’associació que organitzarà el 2 de desembre una consulta popular sobre la monarquia a Madrid i en municipis pròxims a la capital. “L’important és que els joves comencin a participar i a escollir el model d’estat”, ha afirmat la María José abans que el seu company qualifiqués d’“una brisad’aire fresc” el moviment estudiantil.