La fiscalia s'oposa a la querella de Villar Mir contra el jutge de Lezo

La fiscalia del Tribunal Suprem no veu delicte en el fet que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellónordenés intervenir el telèfon de l’expresident d’OHL Juan Miguel Villar Mir, en el 'cas Lezo'. Així doncs, proposa arxivar la querella amb què aquest ha intentat apartat el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6.

La defensa de Villar Mir acusava el magistrat i el lletrat de l’Administració de Justícia d’aquest jutjat (abans, secretari judicial) dels delictes de prevaricació, intercepció il·legal de les comunicacions, retard maliciós de l’Administració i falsedat i infidelitat de la custòdia de documents. La fiscal Pilar Fernández Valcarce és contundent: "La querella no ha de ser admesa perquè els fets realment esdevinguts, en part relatats en la querella, no són constitutius de cap dels delictes enumerats".

Les escoltes del telèfon del constructor es van produir durant un mes, entre el desembre del 2017 i el gener de l’any següent per investigar el presumpte pagament d’una comissió de 2,5 milions d’eurosper resultar adjudicatària la seva empresa de les obres del tren de Navalcarnero a Móstoles, segons va explicar el principal imputat del 'cas Lezo', l’expresident madrileny Ignacio González. 

Notícies relacionades

Montero, una pedra a la sabata

El CGPJ investiga el magistrat arran de les queixes de Bolaños

El jutge mai va acordar intervenir el telèfon del seu advocat, que seria el delictiu, sinó de l’imputat, el mateix Villar Mir. A més, el jutge havia ordenat l’expurgació i destrucció de totes les converses intervingudes que no tinguessin relació amb la causa. A més, es descobreix que el constructor va provar d’eludir una citació de la Guàrdia Civil mitjançant l’obtenció d’un informe mèdic.

Segons la fiscal, el magistrat va ser escrupolós a l’hora d’ordenar les escoltes de l’imputat, no d’aquest amb el seu advocat, la destrucció del qual va acordar immediatament, el que "va ser impedit o almenys retardat per l’actuació processal del querellant", que qualifica de "legítima, però que ha immers l’‘iter’ processal en un mar d’aparents contradiccions i incompliments".