La investigació contra els alcaldes per l'1-O continua estancada un any després

La fiscalia catalana encara no ha presentat cap denúncia als jutjats contra els alcaldes que van donar suport o van cedir locals per a la celebració del referèndum unilateral de l'1-O. El cas segueix estancat malgrat que ha passat un any des que el llavors fiscal general de l'Estat, el finat José Manuel Maza, ordenés que s'obrissin investigacions per aclarir si els edils havien comès un delicte de desobediència per no acatar la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de suspendre la consulta sobiranista.

Segons ha pogut confirmar EL PERIÓDICO, hi ha diligències incoades per la fiscalia que han estat arxivades, amb el vistiplau de la mateixa Fiscalia General de l'Estat. Tanmateix, hi ha altres causes contra alcaldes de localitats que pertanyen a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) en els quals s'està ultimant una proposta de denúncia. La decisió final serà, segons les diverses fonts consultades, de la Fiscalia Superior de Catalunya, que també tramita investigacions contra alcaldes que tenen la condició d'aforats per ser diputats, i, en última instància, de la fiscala general de l'Estat, María José Segarra. "Es prendrà una decisió de forma individualitzada i cas per cas, no globalment," han explicat diverses fonts d'aquesta institució.

El corrent majoritari de la fiscalia discrepa que tots els casos siguin considerats delicte. La línia divisòria entre la comissió d'una infracció penal o no és si els consistoris no només van firmar un decret en suport al referèndum, la qual cosa podria considerar-se una declaració política, sinó si també van arribar a cedir locals per a la votació de l'1-O. Per això la fiscalia catalana ha requerit una sèrie d'ajuntaments i la policia que informin sobre si es van destinar dependències de titularitat municipal per a la consulta sobiranista. En algunes poblacions els equips de govern de llavors sí que ho van fer. Un exemple, Badalona quan governava Dolors Sabater.

Vint-i-cinc assumptes d'entrada

En un primer moment, les fiscalies territorials repartides per Catalunya van incoar 25 diligències d'investigació que corresponien als ajuntaments de l'AMI més rellevants. Aquesta llista s'incloïa en l'ordre dictada el setembre del 2017 per Maza. L'escrit deixava la porta oberta que es fes el mateix respecte a altres dels 712 consistoris que pertanyen a l'AMI.

Notícies relacionades

El fiscal general ordena imputar els alcaldes que col·laborin amb el referèndum unilateral

La fiscalia prorroga la investigació contra els alcaldes per l'1-O

D'aquesta manera, durant aquest 2018,  la Fiscalia de Barcelona ha obert més investigacions contra alcaldes de poblacions menors, sobretot establertes en el Baix Llobregat, segons han explicat a aquest diari fonts jurídiques. Aquests edils van declarar com a imputats el setembre passat per ordre de la fiscalia. Encara falta per saber si s'interposa denúncia o no contra ells als jutjats, com passa amb altres alcaldes que ja han estat interrogats anteriorment. És el cas dels de Mollerussa, Marc Solsona; Pont de Suert, Juan Antonio Troguet; Oliana, Miguel Sala, o la Seu d'Urgell, Albert Batalla, entre d'altres.

La fiscalia va prorrogar l'abril passat algunes de les investigacions contra alcaldes, que van començar, en alguns casos, el setembre de l'any passat. Per tant, han passat els sis mesos de termini màxim permès per la llei per instruir un assumpte. Aquest fet fa pensar que la decisió de si es presenta o no la denúncia (o es querella) contra els edils és imminent.