COL·LECCIONISTA D'INCIDENTS

Rufián, a la caça del titular

Els vitriòlics gestos i comentaris de Gabriel Rufián en el Congrés l'han convertit en l'autèntic 'enfant terrible' de l'hemicicle

El diputat d'ERC torna a la càrrega demanant a Marlaska que actuï contra un guàrdia civil que li desitja que l'afusellin juntament amb el seu fill

undefined40952600 madrid 15 11 2017 politica sesion de control al gobierno en 171122085810

undefined40952600 madrid 15 11 2017 politica sesion de control al gobierno en 171122085810 / DAVID CASTRO

5
Es llegeix en minuts
El Periódico

Quan no han passat ni tan sols 24 hores de la desagradable ‘enganxada’ amb la diputada del PP Beatriz Escudero Beatriz Escudero, a qui va anomenar “palmera” abans de suposadament picar-li l’ullet, el combatiu parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Gabriel Rufián l’ha tornat a armar en el Congrés, on li ha deixat anar al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, una sentència de les seves: “Faci alguna cosa amb el guàrdia civil que a Facebook m’ha dit ‘tant de bo t’afusellin a tu i a això que portes a la mà, que entenc que és el teu fill”.

El diputat català ha aprofitat la pregunta al ministre per etzibar-li la llarga llista de greuges policials pendents que tenia preparada. “Faci alguna cosa també amb el guàrdia civil de dia i tuitaire fatxa de nit, amb el tinent coronel que durant mesos es va dedicar a insultar-nos a la xarxa i amb els tres policies nacionals que es van burlar d’Oriol Junqueras quan era en un furgó policial i van dir ‘ja veuràs la que li caurà a l’osset’”, li va demanar a Marlaska abans de completar la nòminad’agents ‘revoltosos’ “amb el salvatge que li va treure un ull” a un ciutadà l’1 d’octubre amb una pilota de goma, amb l’inspector que li va trencar el nas al fotoperiodista i amb el policia nacional que va escopir i va insultar dos diputats.

El ministre interpel·lat s’ha defensat com ha pogut de totes aquestes acusacions i ha assegurat que els jutges i l’Administració estan actuant contra els membres de les Forces de Seguretat de l’Estat que hagin pogut insultar o amenaçar independentistes catalans, tot i que ha afegit que en tot cas són una minoria.

Resposta legal

“Evidentment qualsevol actuació que no es correspongui amb la legalitat, i més si és comesa per un funcionari públic sigui policia, guàrdia civil o qualsevol membre de l’Administració, tindrà la resposta oportuna conforme a l’ordenament jurídic”, ha assegurat abans d’aclarir que serà així per a “qualsevol violència vingui de qui vingui i també de qualsevol ciutadà que provi de menyscabar o pertorbar el desenvolupament de la convivència en termes pacífics”.

Marlaska ha afegit que, en cas de ser certs els fets referits per Rufián, haurien sigut comesos per “una autèntica minoria perquè els que actualment estan destinats en les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat ja van néixer en democràcia”. “Alguns d’aquests casos ja estan judicialitzats, amb el que cal deixar que els tribunals resolguin conforme al procediment adequat”, va advertir. Quant als supòsits que no siguin delictius, però que puguin ser sancionables per via administrativa, va indicar que “ja s’han obert expedients que s’estan tramitant i la resolució que recaigui serà la procedent”. “Els funcionaris públics tenim un plus de garantir la neutralitat política en les nostres actuacions i les nostres Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat ho fan dia a dia”, va reblar.

Un saborós historial

Des que arribés fa tres anys al Congrés dels Diputats, l’‘enfant terrrible’ de l’hemicicle ha donat sobrades mostres de la seva habilitat innata per captar el focus de la notícia i convertir-se en protagonista. Sobretot en les comissions d’investigació, on la proximitat amb l’interpel·lat li permet treure tot el suc a la seva llengua ‘viperina’.Aquest va ser el cas del recent enfrontament amb l’expresident José María Aznar  José María Aznar en la comissió d’investigació del finançament del PP. Rufián se li va llançar a la jugular amb acusacions de “colpista”, “senyor de la guerra”, “falta de vergonya” i una infinitat d’epítets que no van aconseguir treure de les seves caselles l’expresident fins que per fi va tocar la seva fibra més sensible amb el comentari sobre el casament de la seva filla amb Alejandro Agag:  “Això no era un casament, sinó un càrtel”.

Els conspicus polítics del PP són les peces més cobejades per aquest ‘caçador de titulars’. Fa sis mesos, li va tocar el torn a l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre, un os dur de rosegar a qui Rufián li va deixar anar en la comissió d’investigació a tall de salutació: “Vostè és comitè de defensa de l’Ibex 35”. Aguirre, que no sol defugir els cos a cos, li va contestar: “No, jo soc comitè de defensa de la Constitució. I vostè de la república, i resulta que els han detingut per terrorisme”. El diputat d’ERC es va emportar una altra reprimenda del president de la comissió, Pedro Quevedo, Pedro Quevedo qui li va recordar allò que “qui sembra vents cull tempestats”. “Ah, que m’ho mereixo”, va concloure Rufián.

Polítics a l’ombra de ‘El padrí’

Un altre dels moments estrella del vitriòlic parlamentari republicà es va produir durant la compareixença de l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. “Bona tarda a tothom, menys alsVito Corleone que conspiren als despatxos”, els va dir recordant la cèlebre pel·lícula de ‘El padrí’. Però el pitjor s’ho va reservar per al final, quan es va acomiadar de De Alfonsó d’aquesta guisa: “Fins després, gàngster, ens veurem a l’infern”. L’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal tampoc es va deslliurar de les seves invectives. “No faci vostè un Ana Mato o un Cristina de Borbón”, li va advertir amb la ment posada en la defensa que estava fent del seu marit.

Notícies relacionades

Els cops d’efecte teatrals des del seu escó en les sessions de control al Govern són una altra de les vies triades per Rufián per acaparar les entradetes dels informatius.  El setembre de l’any passat, va exhibir una impressora en el Ple per defensar el referèndum de l’1-O a Catalunya i la difusió de paperetes. “Aquest és el cos del delicte, una humil Samsung republicana. No és gaire perillosa, no imprimeix bitllets de 500, els imprimiria en blanc i negre”, va ironitzar. El recurs a la simbologia material va tocar sostre quan va exhibir al Congrés unes manilles abans de deixar clar el seu desig que el president Rajoy acabés detingut.

Però la seva agilitat i rapidesa de reflexos li juguen de vegades males passades, el que l’obliga a rectificar sobre la marxa. L’octubre del 2017, en una entrevista a La Sexta es va mostrar taxatiu i va proclamar als quatre vents que el seu partit “no reconeixeria unes eleccions autonòmiques convocades per l’Estat” per representar “una traïció al poble de Catalunya”. Com la formació republicana va acabar participant en els comicis, Rufián va haverd’embeinar-se-la  i aclarir que es referia a “eleccions sense declaració d’independència”, una cosa que segons la seva opinió ja s’havia produït. Un enrevessat argument a l’altura d’aquest mestre del driblatge en curt que aspira al Pilota d’Or de la picabaralla parlamentària.