Sánchez consuma el gir i qualifica la defensa de Llarena de "qüestió d'Estat"

Pedro Sánchez va concloure dimarts a la matinada el debat entorn de l’actitud de l’Executiu sobre la defensa del jutge Pablo Llarena. Després de l’ambigüitat provocada per les crítiques de la immensa majoria d’associacions de jutges i fiscals, el president del Govern, de viatge oficial a Xile, va assenyalar que la defensa del magistrat del Tribunal Suprem, instructor de la causa que investiga el procés independentista de la tardor passada, és una "qüestió d’Estat". El líder socialista, que també va anunciar que abans que acabi l’any celebrarà un Consell de Ministres a Barcelona i un altre a Andalusia, va fer servir paraules contundents per consumar el gir de la Moncloa en el procés que afecta el jutge arran de la denúncia presentada a Bèlgica per Carles Puigdemont i diversos exconsellers.

"La defensa del nostre sistema judicial no és una qüestió privada, és una qüestió d’Estat. El que el Govern ha fet ha sigut atendre els requeriments del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). No és una qüestió de defensar un jutge en concret. L’Estat ha de defensar la seva sobirania jurisdiccional quan la posen en qüestió. Aquesta no és una qüestió privada", va dir Sánchez a Santiago de Xile al costat del president del país andí, Sebastián Piñera, en la primera jornada d’una gira llatinoamericana que també el portarà a Bolívia, Colòmbia i Costa Rica.

A mitjans d’agost, el CGPJ va demanar als ministeris de justícia i Exteriors accions "assegurar la integritat i la immunitat de la jurisdicció espanyola". No obstant, en la seva primera reacció, dijous passat, l’Executiu va emetre un comunicat en el qual assegurava que no pensava sufragar la defensa del magistrat del Tribunal Suprem per les seves "expressions o manifestacions privades". Un dia després, a la Moncloa, la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, va traslladar un missatge similar.

La denúncia presentada a Bèlgica per Puigdemont i diversos exconsellers es basa en unes paraules de Llarena, pronunciades durant un acte a Oviedo el febrer passat, en les quals negava que els dirigents independentistes a presó provisional fossin presos polítics. Per l’expresident, el jutge "va prejutjar" amb aquesta declaració els fets que investiga.

Diumenge, després de la pressió rebuda, la Moncloa va divulgar un nou escrit en el qual va transmetre una posició diferent. L’Executiu, assenyalava el text, va iniciar "fa dies els mecanismes per a la defensa de la sobirania jurisdiccional espanyola i del jutge Llarena". El Govern no va fer aquesta vegada distinció entre les consideracions que la denúncia presentada per Puigdemont fa sobre el sistema judicial espanyol (el compara amb el del Kazakhstan) i les paraules de Llarena, que està citat a comparèixer en un jutjat de Brussel·les el 4 de setembre, tot i que pot fer-ho per mitjà del seu representant legal. Sánchez va ser encara més clar aquest dimarts.

La proposta, l’autogovern

En vista dels dubtes plantejats per l’actual president, Quim Torra, sobre una suposada absència de propostes del Govern central a Catalunya, Sánchez va insistir que la seva recepta no passa per un referèndum d’autodeterminació, com reclama l’independentisme, sinó per avenços en l’autogovern. "La proposta és unir els catalans entorn d’un projecte que superi aquesta divisió. La societat catalana ha demostrat en els diferents processos electorals que aposta per l’autogovern. Aquesta és la proposta del Govern. Ser respectuós amb l’autogovern de Catalunya", va explicar Sánchez, posant com a exemple la futura retirada, a partir de setembre, dels recursos davant del Tribunal Constitucional plantejats per l’Executiu de Mariano Rajoy contra lleis catalanes, moltes de les quals socials i avalades pel PSC al Parlament.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Sánchez, que a la tardor es veurà amb Torra a Barcelona (serà la seva segona reunió, després de la celebrada el 9 de juliol passat a la Moncloa), va anar més enllà i va anunciar el pròxim trasllat del seu Executiu a terres catalanes. "El que farà en els propers mesos el Govern és treure el Consell de Ministres de Madrid. Abans que acabi l’any, celebrarem dos consells de ministres fora de Madrid, un a Andalusia i un altre a Catalunya. Anirem a Barcelona per parlar amb els catalans i demostrar-los un compromís que es demostrarà amb fets", va explicar.

Sobre la investigació oberta per la fiscalia als Mossos per identificar persones que retiraven llaços grocs, Sánchez va dir dues coses: que el ministeri públic actuava amb autonomia i que l’independentisme jugava a la confusió al negar aquesta realitat. "Algunes vegades escolto alguna declaració dels dirigents independentistes catalans i tinc la certesa que aprofiten per confondre la ciutadania. La fiscalia és autònoma. I el Govern respecta la seva autonomia. La fiscalia està obligada a demanar aquesta informació, com ha fet", va concloure.