El Govern blindarà divendres l'exhumació de Franco amb un decret

En vista de la impossibilitat d’arribar a un acord amb la família de Francisco Franco, el Govern aprovarà aquest divendres l’exhumació de les restes del dictador, que sortiran del Valle de los Caídos 43 anys després de la seva mort per causes naturals. Poques decisions més simbòliques prendrà Pedro Sánchez en aquesta legislatura. Després de moltes voltes, la fórmula triada serà la del decret llei, blindant així la iniciativa a les possibles accions legals dels familiars del general colpista que va governar Espanya durant gairebé quatre dècades.

La norma que sortirà del Consell de Ministres serà breu. Es limitarà, expliquen fonts de la Moncloa, a reformar la llei de memòria històrica en alguns dels seus articles, entre ells el que es refereix, molt per sobre, al Valle de los Caídos. A partir d’aquell moment, tot anirà ràpid. L’Executiu espera que la necessària convalidació del decret per part del Congrés tingui lloc en el primer tram de setembre. I la sortida de les restes, poc després.

Però només les de Franco. Els plans de la Moncloa no passen, almenys de moment, per traslladar també a un lloc menys preeminent de l’enclavament José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange, ni per convertir el recinte en un memorial de les víctimes de la guerra civil i la dictadura, com va aprovar el Congrès, a proposta del PSOE, el maig de l’any passat.

La iniciativa actual, expliquen en el Govern, és més modesta. Pretén acabar amb l’anomalia que suposa que Franco estigui enterrat a la basílica del Valle de los Caídos. La irregularitat és doble. D’una banda, dins del mateix recinte, ja que el general no va morir durant la contesa ni va ser represaliat després. Per un altre, en el context europeu, on no hi ha paral·lelismes amb aquesta situació.

El precedent

El Govern espera no tenir problemes al Congrés per convalidar el decret. La Cambra baixa ja va aprovar l’any passat una proposició no de llei (la importància de la qual és només política, no jurídica) que instava el Govern, llavors del PP, a traslladar les restes de Franco. La iniciativa va tirar endavant amb 198 vots a favor i les 140 abstencions del PP i ERC, per motius oposats.

Els principals esculls per a l’Executiu se situaven a l’Església catòlica, que al final no ha posat objeccions malgrat que el dictador és en un lloc de culte, i sobretot en els familiars de Franco, que sempre han sigut  radicalment contraris al trasllat. Per a ells, la falta d’acord convertirà l’exhumació en una “profanació”. Per això el Govern s’ha pres tot aquest temps per buscar la fórmula adequada. No vol que una decisió de tanta importància, dins i fora d’Espanya, pugui ser revertida per una demanda de la família. Al tractar-se d’una llei, els parents de Franco no tenen marge per acudir als tribunals, a diferència dels grups parlamentaris.

De moment, el PP va dir que revisarà la legalitat del decret. El seu president, Pablo Casado, va valorar així el trasllat de les restes de Franco: “Reobrir velles ferides no condueix a res”. Des de Cs, la seva líder a Catalunya, Inés Arrimadas, va criticar que el Govern no plantegi una “solució global” al Valle de los Caídos, però no va aclarir què votaran els diputats taronges. ERC, finalment, va condicionar el seu recolzament que el Govern asseguri que anul·larà en aquesta legislatura les sentències de mort de tribunals franquistes, entre les quals la de l’expresident Lluís Companys. En la seva compareixença al Congrés el passat 11 de juliol, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, ja va dir que aquesta era la intenció de l’Executiu. Però els republicans volen un compromís més clar.