El Govern es blinda contra la família Franco, que es nega a assumir les restes

La família de Francisco Franco no es farà càrrec de les restes del dictador quan siguin exhumades del Valle de los Caídos, una decisió que ha dilatat i ha dificultat els preparatius posats en marxa pel Govern per al trasllat. Fonts governamentals confirmen a aquest diari quel’absència d’acord amb els hereus, que amenacen amb accions legals, obliga a buscar una fórmula executiva per fer efectiu el trasllat sense deixar-los escletxes per recórrer una iniciativa que ha sigut validada pel Congrés dels Diputats. Part de la dilació en els treballs d’exhumació resideixen justament en la necessitat d’afinar aquest instrument, que té moltes probabilitats de ser un reial decret. 

De moment els serveis jurídics del Govern estan centrats a redactar el text de manera que garanteixi que l’exhumació es fa amb tota la seguretat legal per blindar-se davant d’eventuals respostes de la família Franco. La Moncloa vol armar tècnicament la iniciativa per no deixar cap escletxa legal que permetés als hereus del dictador dur a terme accions judicials, amb l’impacte mediàtic i en l’opinió pública que podria tenir una decisió d’aquestes característiques.

Tot i que no hi ha una data límit per tenir llest el reial decret, el Govern confia que estigui a punt abans de les vacances que l’Executiu es prendrà al principi d’agost.

Divergències

Fonts de la màxima solvència indiquen que no tota la família Franco comparteix la mateixa posició respecte a l’exhumació de Franco. Una part preferiria assumir la decisió del Govern i una altra, més nostàlgica, sembla que és la que encapçala les protestes, com la del diumenge passat al Valle de los Caídos. No obstant, els set nets del dictador han firmat una acta davant de notari en la qual fan constar el seu rebuig de la iniciativa a la qual s’ha compromès Pedro Sánchez.

A la Moncloa confien que una vegada aprovat el reial decret la família cedeixi i es faci càrrec de les restes del dictador. Si no és així serà el mateix Govern qui hagi de designar un lloc. 

¿On portar-lo?

La falta d’acord amb els Franco obre de moment el debat d’on s’hauran d’ubicar després de l’exhumació. Una de les possibilitats seria traslladar-les al panteó en el qual va ser enterrada la seva dona, Carmen Polo, el 1988, un panteó del cementiri de Migonrrubio (El Pardo), que gestional’Ajuntament de Madrid. Si es determina aquest emplaçament els responsables del trasllat es posaran en contacte amb el consistori per avaluar les possibilitats d’aquesta ubicació o una altra alternativa. 

Fonts de l’Executiu confirmen que l’acord de la família ha sigut l’únic escull, ja que la Conferència Episcopal no ha posat traves a l’exhumació i asseguren que aquest aspecte està absolutament encarrilat al màxim nivell. Es dona per descomptat que l’abat responsable assumirà la decisió dels seus superiors. 

Dilacions 

L’Executiu preveia exhumar Franco durant aquest mes de juliol, un termini que difícilment podrà complir-se. El president del Govern, Pedro Sánchez, va assenyalar aquest dimarts davant del Congrés que serà "ben aviat", i la vicepresidenta, Carmen Calvo, apunta "al final de l’estiu" com a data possible, en part pel retard que ocasiona la decisió de la família de no assumir les restes i la seva actitud.

“L’Església no hi posa objeccions. La família sembla que no es farà càrrec de les restes", ha confirmat Calvo, que admet que "si la família hagués acceptat rebre les restes dels familiars hauria sigut més senzill i més ràpid".

En una entrevista a la SER, la vicepresidenta ha explicat que, en aquestes circumstàncies, el Govern posarà en marxa "tots els procediments". En aquesta operació s’inclou des del trasllat de les restes del dictador fins a les complexitats que implica intervenir en un espai dedicat al culte però que és públic.

El secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, va  confirmar aquest dilluns que no hi ha "problemes" ni "esculls" en les converses amb la família Franco.

"L’important és que la decisió política està presa i donarem compliment a l’informe dels experts que va aprovar el Congrés", insisteix Calvo. 

Si res es torça, la mesura més simbòlica del Govern de Sánchez estarà executada abans del 40è aniversari de la Constitució, al desembre, perquè després de quatre dècades de democràcia no es preservi per a Franco un lloc d’honor.

Liderar les exhumacions

Mentrestant, el director general de Memòria Històrica, Fernando Martínez López, ha insistit aquest dimecres en el congrés internacional ‘Cuerpos incómodos’, que se celebra a Sant Sebastià, que el Govern impulsarà una ambiciosa reforma legal perquè l’Estat lideri el procés de recerca dels desapareguts de la Guerra Civil que encara estan abandonats en fosses comunes pendents d’exhumació a tot Espanya i amb la creació d’una comissió de la veritat, informa Ángeles Vázquez.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Ha recordat que les víctimes dels vencedors de la guerra civil van ser reparades, elles i els seus familiars, des dels primers anys de la postguerra, mitjançant homenatges i records simbòlics, que el franquisme va mantenir i va estimular sobretot durant les primeres dècades de la dictadura, però les dels vençuts segueixen en fosses comunes de cementiris i cunetes repartides per tot el país.

“L’exhumació dels cadàvers en fosses comunes no es pot dilatar més temps a Espanya. És una ignomínia. Som l’únic país de l’Europa central i occidental en què encara hi ha fosses comunes i estic convençut que la democràcia espanyola no acabarà de consolidar-se mentre hi continuï havent fosses comunes en cementiris i a les cunetes de la geografia espanyola”, ha defensat el director general.