Anar al contingut

Aniversari dels atacs gihadistes a Barcelona i Cambrils

La Policia i la Guàrdia Civil van veure una col·laboració nul·la dels Mossos després del 17-A

"No ens diuen res. En saps tu més a fora que jo a dins", li va dir al seu cap el 18 d'agost un inspector de la Policia destacat al grup de coordinació amb els Mossos

Policies i guàrdies es queixaven internament que la informació dels Mossos no circulava, mentre els polítics declaraven que la coordinació era bona

Juan José Fernández

La Policia i la Guàrdia Civil van veure una col·laboració nul·la dels Mossos després del 17-A

ROBIN TOWNSEND

Una escalada de desacords entre els Mossos d’Esquadra i les forces de seguretat de l’Estat va marcar els primers dies d’investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils, asseguren fonts de la seguretat de l’Estat un any després.

La pugna la van lliurar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional intentant aconseguir informació sobre el que estava passant i els Mossos bloquejant-la per no perdre el control de la investigació, ja que consideraven exclusives les seves competències, relaten aquestes fonts. Al tancament d’aquesta edició, i després de 30 hores d’espera, els Mossos d’Esquadra no han donat a EL PERIÓDICO la seva versió sobre aquests fets.

La tensió va créixer durant vuit dies, fins que el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu va posar ordre. I no es va apagar després, quan la tensió política del setembre i l’octubre va distanciar encara més les forces policials.

Nit del 16 d’agost del 2017

Vola el xalet d’Alcanar. Arriben els Mossos... i la Guàrdia Civil. Fonts de l’institut armat a Catalunya asseguren que entre els efectius que van anar-hi hi havia els TEDAX (experts en explosius) de Tarragona, però no se’ls va permetre l’accés.

La direcció de la Guàrdia Civil no corrobora ni desmenteix a EL PERIÓDICO aquesta versió. Un detallat informe cronològic d’actuacions dels Mossos de la regió de les Terres de l’Ebre inclòs en el sumari obvia, malgrat la seva minuciositat, la presència dels guàrdies.

Matinada del 17 d’agost

Els TEDAX de la Policia Nacional ofereixen col·laboració als Mossos. La resposta que reben és: "Gràcies. Si us necessitem, us truquem".

Tres hores després de l’explosió, a les 2:03, els Mossos truquen al mòbil de la jutge de guàrdia a Amposta, Sonia Nuez. Quan truquen, segons la lletrada de Justícia, sospiten que el que ha explotat és un laboratori de drogues. Si s’hagués estudiat la possibilitat d’un acte terrorista des del principi, "s’haurien guanyat valuoses hores d’investigació", afirmen les fonts consultades.

Matí del 17 d’agost

A les 9, els TEDAX dels Mossos entren a inspeccionar la runa, però la resta de l’operatiu policial català no fa cas de la Circular 50, instrucció d’Interior comuna a tots els cossos per la qual al lloc d’una deflagració només hi poden estar els experts en explosius (tret de si cal treure ferits) fins a assegurar-se que no hi haurà més explosions. Al recinte hi han entrat altres mossos, bombers, la comissió judicial i un conductor d’excavadora.

Tarda del 17 d’agost

Poc abans de les 17:00, una segona explosió a Alcanar fereix 16 persones entre mossos, bombers i el maquinista.

Abans, els Mossos investiguen als fitxers de la Direcció General de Trànsit els vehicles trobats al costat del xalet. Apareix com a titular d’un d’ells, Houssein Abouyaqoub, germà de Younes, que aquella tarda perpetrarà la matança de la Rambla. A les 14:15 i a les 15:09, mossos de les Terres de l’Ebre truquen al mòbil de Houssein per fer comprovacions. Els terroristes s’assabenten que els mossos van darrere seu.

A les cinc, agents de la Policia Nacional a Barcelona tenen coneixement per xarxes socials d’un atemptat a la Rambla. Quan arriben està tot acordonat per mossos que els diuen que no poden passar; segons les mateixes fonts. Els policies fan una gestió extraoficial amb la Guàrdia Urbana per poder entrar.

Després de les 19.00 es crea un centre de coordinació entre cossos policials a la seu dels Mossos. Hi participa un alt oficial de la Guàrdia Civil i un inspector de la Brigada d’Informació de la Policia.

En les reunions, segons les fonts de la seguretat de l’Estat, són freqüents les sortides dels mossos a parlar amb els seus superiors. Cada vegada que tornen, els seus interlocutors de la Guàrdia Civil i la Policia els pregunten: "¿Alguna novetat?" i els mossos, repeteixen: "Res". La tensió en el grup de coordinació creix. El policia truca al seu cap: "No sé què hi faig aquí. No ens diuen res. En saps tu més a fora que jo a dins".

Matinada del 18 d’agost.

Poc després de les 2:00 un cap de la Brigada d’Informació de Barcelona truca al subordinat destacat al centre de coordinació: "¿T’has assabentat d’això de Cambrils?". Li contesta que no l’han avisat. "No sé què hi faig aquí, si no em diuen res", diu, queixant-se. A la 1:07 un mosso havia alertat de l’atemptat a Cambrils. En 20 minuts, els Mossos han rebut 22 trucades més de veïns.

L’assassí de la Rambla està fugit. El seu document d’identitat era a la furgoneta. La Policia, sempre segons les esmentades fonts, demana en va als Mossos la seva identitat i còpies de gravacions de les videocàmeres de la Rambla.

18 d’agost

Els Mossos i guàrdies civils realitzen detencions conjuntes a Ripoll. Les seves imatges treballant colze a colze donen la volta a les televisions.

Rajoy i Puigdemont, el conseller Joaquim Forn, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el ministre Juan Ignacio Zoido es reuneixen amb caps policials. El dia anterior Rajoy ha comparegut per una banda i Puigdemont per l’altra Durant la reunió, el comandament de la Guàrdia Civil es queixa en veu alta que no està circulant la informació. Zoido surt de la reunió declarant que la coordinació és bona.

19 d’agost

Els Mossos no han compartit els papers d’Abdelbaki Es-Satty, imam de Ripoll, recollits a la runa d’Alcanar. La tensió entre cossos és molt alta. Les forces estatals continuen sense conèixer oficialment la troballa d’una tauleta.

22 d’agost

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, assegura a TVE que hi ha "una coordinació molt estreta" entre el Govern, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

La "descoordinació" d’aquests dies és qualificada avui de "total" per fonts de la Policia pròximes al cas, contradient els polítics. L’exministre de l’Interior va dir aquest dilluns a ABC que "la cooperació amb els Mossos sempre ha sigut extraordinària; no hi va haver cap error de coordinació".

A les 14:00, el Sindicat Unificat de Policia i l’Associació Unificada de Guàrdies Civils posen veu en una irada nota al que no surt per via oficial. Denuncien "l’exclusió i aïllament patit pels dos cossos durant la investigació i la gestió de l’atemptat sofert a Barcelona" i l’atribueixen a l’"objectiu únic" de la Generalitat de "transmetre una imatge a l’exterior de les nostres fronteres d’Estat català 'autosuficient’".

25 d’agost

El jutge Andreu, en vista de l’encreuament de peticions de pràctica de proves dels Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia, ordena en una providència que el CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) "rebi, integri i coordini qualsevol informació i peticions de diligències" per a "la més eficaç coordinació de les actuacions d’investigació".

15 de novembre

En el tens clima del procés, la investigació dels atemptats de Catalunya s’ha convertit en l’únic fòrum de trobada entre mossos, policies i guàrdies. El jutge Andreu munta una reunió de coordinació. Però la comunicació directa continua sense fluir. Quinze dies després, els Mossos demanen al magistrat que al seu torn demani a la Policia que interrogui dos de possibles relacionats amb l’imam Es-Satty.

La policia francesa es va queixar que els Mossos l’estaven pontejant

El jutge Andreu havia ordenat que Mossos, Policia i Guàrdia Civil es coordinessin al CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) per  investigar els atemptats de Catalunya, però els Mossos, segons fonts policials properes al cas, van continuar fent indagacions pel seu compte fins i tot fora d’Espanya.

El matí del 21 d’agost, la Brigada d’Informació de la Policia comprova que una targeta Visa del terrorista Omar Hichamy va ser utilitzada en diversos peatges de l’autopista Autorute du Sud francesa l’11 d’agost i en un aparcament del carrer de Saint Lazare de París l’endemà. Segons fonts policials, les forces de seguretat espanyoles demanen ajuda a les franceses per reconstruir un viatge que Hichamy, Houssein Abouyaqoub, possiblement el seu germà Younes i un altre terrorista més van realitzar a França poc abans d’atemptar a Catalunya.

La Gendarmeria francesa traça la ruta triangulant els mòbils dels viatgers. L’Audi A3 matrícula 9676BHF que utilitzen els terroristes, inscrit a nom de Mohamed Aalla, ha passat pel peatge de Lestelle (Pirineu atlàntic, a 94 quilòmetres de Viella), i un radar de trànsit el fotografia a més per anar a velocitat excessiva a la A-10 francesa, ja a prop de París. La policia gal·la esbrina també que els seus ocupants van comprar una videocàmera en un FNAC i que es van allotjar en un hotel del municipi de Malakoff, al sud de París.

Hotel B&B d’Haute Seine, al municipi de Malakoff, al sud de París, on es van allotjar els terroristes entre l’11 i el 12 d’agost del 2017. / B&B

El 22 d’agost, el ministre francès de l’Interior, Gérard Collomb, després d’haver informat el seu homòleg Juan Ignacio Zoido, ho explica en compareixença pública.

L’11 de setembre, Mohamed Houli Chemlal, el supervivent de l’explosió d’Alcanar, s’entrevista amb agents d’Institucions Penitenciàries i els confirma el viatge a París. 

Al cap de poc, la policia espanyola rep una queixa de la francesa: el director de l’hotel, Guillaume V. i una recepcionista, S. D., han rebut una trucada d’un mosso d’esquadra demanant-los detalls de la seva trobada amb els terroristes i còpia de gravacions de càmeres de vídeo que puguin tenir. S’identifiquen com a "policia espanyol", o això explica el director de l’hotel quan, al seu torn, truca als gendarmes. La policia francesa se sent pontejada, ja que és a aquesta a la qual cal demanar que practiqui aquest interrogatori. I és a la Policia Nacional a la qual li correspon, per llei orgànica, tramitar la petició.

En aquest moment no es va revelar el nom de l’hotel -només de la ciutat- ni de les persones que van rebre els terroristes. Es tracta de l’hotel B&B, situat al Boulevard Perifèric de París, a la zona d’Haute Seine. L’hotel s’anuncia com un allotjament barat, de 50 euros de mitjana per nit.

Preguntats per EL PERIÓDICO, ni el director de l’hotel, ni la recepcionista, ni tampoc una altra treballadora que va veure els terroristes han volgut comentar la trobada. Prefereixen oblidar-ho.

0 Comentaris
cargando