Dolors Montserrat, bressolada en el PP

Malgrat encapçalar totes les travesses per ser la nova secretària general del PP, Dolors Montserrat (Barcelona, 1973) no ocuparà un càrrec a Génova sinó que es posarà al capdavant de la representació del partit al Congrés dels Diputats. L’exministra es va establir amb María Dolores de Cospedal en la carrera per liderar el partit, i va acceptar la seva oferta com a portaveu de la candidatura. Però totes dues van saber jugar les seves cartes al veure’s derrotades i es van aliar amb un Pablo Casado que va resultar vencedor, sota la premissa de compartir un enemic comú: Soraya Sáenz de Santamaría.

El nou president popular ha decidit anunciar els seus nous col·laboradors a Catalunya, una picada d’ullet que ha servit de reconeixement a Montserrat i que evidencia el pagament de la seva confiança. Nascuda a Sant Sadurní d’Anoia, es va afiliar ràpidament al PP el 1992, animada pels seus forts vincles familiars amb la formació. Filla d’una família conservadora i criada en una localitat assetjada per vinyes i caves, es va polititzar a marxes forçades al veure la seva mare, Dolors Montserrat Culleré, liderant el grup blau al Parlament de Catalunya.

Es va unir al comitè executiu del PPC el 2004 i el seu nom va aparèixer per primera vegada a les paperetes quan es va presentar a les generals del 2008 i va ocupar el primer escó per Barcelona. Però la seva entrada a l’hemicicle no va ser per ocupar un seient convencional, sinó que va ser nomenada vicepresidenta tercera del Congrés el 2011.

Tarannà negociador

El seu tarannà dialogant i perseverança en el si del partit li va propiciar una ràpida escalada de posicions. Mariano Rajoy la va escollir com a negociadora per mantenir el torn en el Govern i va impulsar unes acalorades i exigents negociacions amb el partitd’Albert Rivera  fins que es consolidessin els seus vots. Les tertúlies van fer la resta per donar-la a conèixer.

Rajoy li va fer confiança i la va coronar ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Va copar la quota catalana de l’Executiu malgrat no tenir experiència en el sector sanitari. El càrrec no li va donar un camí plàcid. Va fitxar en la llarga llista de diputats populars reprovats pel Congrés. I és que l’hemicicle la va castigar per incomplir "greument i reiteradament" el pacte d’Estat sobre la violència masclista i l’oposició no va escatimar en crítiques a la seva gestió al considerar insuficient el seu pressupost.

¿Relleu d’Albiol?

Notícies relacionades

Pablo Casado presenta el seu equip al capdavant del PP | Últimes notícies en directe

Santamaría reclama a Casado un pes del 43% a la cúpula del PP

El seu nou càrrec pot aplanar-li el camí cap a la presidència del PPC. Tot i que públicament ningú s’atreveix a confirmar les intencions dels militants disposats a agafar el relleu de Xavier García Albiol, el nom de Montserrat no es descarta en una eventual carrera pel lloc, en un conclave que haurà d’esperar fins després de les eleccions municipals. 

Fiel escudera de la seva intimitat, de la qual només se’n coneix la seva maternitat com a dona soltera, va estudiar Dret a l’opulenta Universitat Abat Oliba de Barcelona, i es va especialitzar amb un màster al Col·legi d’Advocats. Va cursar l’últim any de llicenciatura a la Universitat degli Studi Di Ferrara (Itàlia) i fins i tot abans ja havia cursat estudis a l’estranger, perquè va estudiar el COU a Memphis (EUA). Va conèixerMaite Pons i juntes van crear un bufet especialitzat en dret civil, encara actiu però sense la dedicació de Montserrat, totalment centrada en la política.