El Suprem tem que acceptar l'entrega de Puigdemont li permeti ser president

Només el jutge Pablo Llarena pot decidir si accepta l’entrega de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont limitada a malversació o la rebutja per evitar el greuge que suposaria que el superior jeràrquic dels processats per rebel·lió, malversació o desobediència se salvi de respondre pel principal delicte. Mentre adopta aquesta decisió crucial per a l’esdevenir del judici del procés, en el Tribunal Suprem s’estudien tots els escenaris. El primer compta amb el hàndicap que si l’expresident arriba a Espanya per ser jutjat només per malversació, podria fins i tot acabar sent investit president de la Generalitat.

En el cas que Llarena acceptés l’entrega de Puigdemont amb la limitació imposada per Alemanya deixaria d’estar processat per rebel·lió, la qual cosa suposaria aixecar-li la suspensió de funcions que se li va aplicar pel 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Es podria pensar que aquest aixecament només suposaria que tingués delegat el vot, perquè l’expresident aniria de cap a la presó per escapar-se i enfrontar-se a una pena que pot arribar als 12 anys de presó, però, com que la malversació és un delicte patrimonial, aportant els diners suposadament malversats, s’entendria reparat el dany i seria excarcerat. A més, l’Assemblea Nacional Catalana va aportar la fiança de 2,1 milions d’euros imposada als processats per malversació per cobrir la seva responsabilitat civil.

I una vegada en llibertat i amb plenes funcions com a diputat res impediria que el Parlament celebrés un debat d’investidura per elegir-lo president de la Generalitat. L’acusació que exerceix Vox ja ha demanat al jutge que rebutgi la seva entrega i la de la resta de fugits, si és amb limitacions.

Pressió i unitat

Mentrestant, el revés d’Alemanya ha esperonat les defenses per plantejar una ofensiva l’objectiu de la qual és posar a prova el Tribunal Suprem i la nova fiscal general de l’Estat, María José Segarra. Els lletrats dels reclusos han desafiat en bloc l’acusació pública a revisar la imputació per rebel·lió i la presó preventiva, davant del "nou context" que, entenen, s’obre amb el canvi de Govern i la resolució alemanya.

Els advocats dels nou processats presos han comparegut junts aquest divendres per anunciar que demanaran al Tribunal Suprem la seva excarceració. És potser l’últim cartutx que els queda abans de la celebració del judici i entenen que la decisió alemanya els aporta un nou argument. 

"Convidem la fiscalia perquè s’aculli a aquesta oportunitat i recuperi així el prestigi que està perdent internacionalment", i reverteixi "una injustícia manifesta", va dir Andreu van den Eynde, defensor d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. Xavier Melero, de Joaquin Forn i altres acusats, va postil·lar que "la decisió alemanya mereix una reflexió dels professionals de la justícia", mentre que Jordi Pina, de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, va admetre que la resolució del tribunal germànic "ajuda a reforçar els arguments" que sempre han al·legat sobre la inexistència del delicte de rebel·lió. "No hi va haver actes violents. S’està criminalitzant la mobilització ciutadana", va sentenciar Marina Roig, defensora de Jordi Cuixart.

Tots els advocats a l’uníson van negar que estiguessin buscant un pacte amb la fiscalia per rebaixar la petició de pena per als seus representats. Melero va assegurar: "Plantegem un mínim denominador comú: la presó és injusta i no existeix ni rebel·lió, ni sedició, ni malversació". Per tant, no "és possible, ni desitjable" un acord, ha insistit. 

Marge de maniobra

L’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, des de RAC-1, també va demanar a la fiscalia  modificar l’acusació després de la resolució alemanya: "Abans dèiem que la nova fiscal general de l’Estat tenia poc marge de maniobra, però ara no només en té sinó que se li imposa". A més, va confirmar que acudirà al Tribunal Constitucional alemany, que es pronunciarà en un termini de dos a quatre mesos. Un discurs molt similar van entonar el vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi.  

L’ofensiva de la defensa s’estén a intentar anul·lar la suspensió de les seves funcions dels diputats. Sànchez, Turull i Rull van recórrer aquest divendres la mesura, perquè causa "perjudicis desproporcionats" als electes i als seus votants i "significa modificar les majories parlamentàries".