'El senyor 155' deixa la política

Roberto Bermúdez de Castro ha comunicat aquests últims dies la seva decisió a Santamaría, Cospedal i Rudi

L'encarregat de gestionar la intervenció de la Generalitat de Catalunya va començar com a regidor el 1999 a Osca

undefined41186579 graf3529  madrid  04 12 2017   el secretario de estado para 180608142112

undefined41186579 graf3529 madrid 04 12 2017 el secretario de estado para 180608142112 / ZIPI

1
Es llegeix en minuts
Pilar Santos

Roberto Bermúdez de Castro (Osca, 1971) ho deixa. ‘El senyor 155', l’encarregat de gestionar la Generalitat de Catalunya durant els set mesos que ha durat la intervenció, abandona la política, en la qual estava des de fa gairebé 20 anys. Tal com ell mateix ha explicat a aquest diari, aquests últims dies ha comunicat la seva decisió a l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, la seva cap al Ministeri d’Administracions Territorials, on ell era el seu número dos; a la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i a Luisa Fernanda Rudi, l’expresidenta del Govern d’Aragó, amb qui Bermúdez de Castro va ser conseller i portaveu. L’exsecretari d’Estat considera que tanca una etapa de la seva vida en la qual s’ha divertit amb els reptes que ha afrontat i ara ha decidit obrir-ne una altra de nova en la qual podrà dedicar més temps a la seva família i abocar-se a l’empresa privada.

Notícies relacionades

Bermúdez de Castro va començar sent regidor el 1999 a l’Ajuntament d’Osca. Al PP d’Aragó va desenvolupar diferents responsabilitats, com a vicesecretari de les àrees territorial i electoral i president de Noves Generacions. També va ser senador entre el 2008 i el 2011.

El gestor del dia a dia del 155 a Catalunya se’n va amb el convenciment que el Govern de Mariano Rajoy va fer les intervencions mínimes a la Generalitat per assegurar la gestió de l’administració pública. "No veuran cap foto nostra en cap edifici de la Generalitat", va repetir en diverses ocasions en les primeres setmanes. Bermúdez de Castro va ordenar que, sobretot durant els primers mesos, no es retiressin els llaços grocs ni les pancartes que reivindicaven la llibertat dels dirigents independentistes empresonats per evitar xocs que ell considerava "poc constructius i inútils". "L’endemà poden tornar a posar-los i és una ximpleria embardissar-se en aquestes coses", deia en aquells temps.