L'Audiència envia a la presó Bárcenas i dos condemnats més per més de 30 anys

La Secció Segona del Jutjat Penal de l’Audiència Nacional només ha tingut clar que han d’ingressar a la presó els tres condemnats en la sentència del 'cas Gürtel' a penes superiors a 30 anys de presó i que explicaven amb un entramat financer o amb fons a l’estranger. Es tracta de l’extresorer del PP Luis Bárcenas, condemnat a 33 anys i 4 mesos, l’exconseller madrileny Alberto López Viejo (31 anys i 9 mesos) i l’exalcalde de Majadahonda (Madrid) Guillermo Ortega (38 anys i 3 mesos).

Sobre la resta de peticions que ha fet la Fiscalia Anticorrupció, un total d’11 presons i 4 prohibicions de sortir del país, el tribunal necessita més temps per deliberar, per la qual cosa no es pronunciarà fins dimecres. A ells tres s’afegeix l’exadministradora d’empreses de Francisco Correa Felisa Isabel Jordán, que va entrar a la presó voluntàriament divendres, per començar a complir la que se li va imposar a València per Fitur i per la qual ja eren a la presó el seu cap i la seva mà dreta, Pablo Crespo.

En el cas de Bárcenas, el tribunal explica que s’incrementa el seu risc de fuga "en vista dels anys de presó que acumula" per "delictes susceptibles de ser englobats en el concepte de corrupció", "sobretot tenint en compte l’entramat financer i societari organitzat per a la sostracció dels seus fons, i que no s’ha aconseguit la localització de part d’ells". Respecte a López Viejo, la Sala es remet als mateixos arguments, però canvia l’entramat per "la disponibilitat que va fer dels seus fons posant-los ben resguardats en comptes suïssos".

11 presons

El ministeri públic també havia demanat presó per a la seva esposa, Rosalía Iglesias, a qui es van imposar 15 anys i un mes de presó, i per a tots els condemnats a més de sis anys de presó, així com per a l’exviceconseller d’Immigració de Madrid Carlos Clemente (5 anys i 9 mesos), però en el seu cas perquè resideix a Colòmbia.

La vista relativa a l’exsenador del PP és la primera que el tribunal ha decidit celebrar a porta tancada, malgrat que tots els advocats ho havien demanat. Tanmateix, després d’una parada, el lletrat de Bárcenas ha al·legat que una cadena de televisió retransmetia la vista en directe i la presidenta de la Secció Segona, María José Rodríguez Duplá, que substitueix José Ricardo de Prada, ha decidit que se celebrés a porta tancada, malgrat que es tractava de la setena vista del total de 16 de previstes.

Durant la vista, Bárcenas, que ja va estar pres pel ‘cas Gürtel’, ha recordat que sempre ha complert les compareixences que l’Audiència Nacional li ha fixat i ha negat que tingués intenció d’escapar-se. La seva defensa, exercida per Joaquín Ruiz de Infante, ha apel·lat a la fiança de 200.000 euros que se li va fixar al seu dia per quedar lliure i al recurs de cassació que es presentarà, per al que considera imprescindible que el client estigui en llibertat. Iglesias, d’altra banda, ha esgrimit davant del tribunal que si el seu pare va a la presó, que la deixin a ella lliure per estar amb el fill.

A favor de l’indult

Al iniciar la sessió, les fiscals Concepción Sabadell i Concepción Nicolás han anunciat que informaran a favor de qualsevol mesura, com l’indult, que beneficiï l’exregidor del PP José Luis Peñas, condemnat a 4 anys i 9 mesos (tot i que elles mateixes van demanar per a ell més de 6 anys de presó) en el ‘cas Gürtel’. Peñas, segons el ministeri públic ha sigut una peça fonamental per a les condemnes, ja que va gravar durant un any el cap de la trama corrupta i va entregar les gravacions a la Udef i es va començar el ‘cas Gürtel’.

L’anunci s’ha plantejat en una exposició general que ha fet la fiscalia per justificar la seva petició que ingressin a la presó la majoria dels condemnats. Per a això ha esmentat altres casos, com el ‘cas Saqueig’ o ‘Palau’, en què es va sol·licitar aquesta mesura per a condemnats a 4 anys de presó. Entre aquells per als quals s’ha sol·licitat aquest dilluns aquesta mesura hi ha l’amic de Peñas, l’exregidor del PP Juan José Moreno, condemnat a 15 anys i dos mesos.

Durant les vistes breus, el ministeri públic està demanant presó per a tots els condemnats pel ‘cas Gürtel’ a penes d’almenys més de 7 anys de presó. Com és el cas de l’exregidor del PP d’Estepona (Màlaga) Ricardo Galeote, que ha sigut el primer que ha comparegut davant de la Secció Segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional per decidir si ingressa a la presó, mentre que la sentència de la primera època de la trama corrupta adquireix fermesa. 

Les fiscals Concepción Sabadell i Concepción Nicolás també han demanat que ingressi a la presó l’exdona de Francisco Correa Carmen Rodríguez Quijano (14 anys i 8 mesos), l’exalcalde de Majadahonda Guillermo Ortega, condemnat a 38 anys i 3 mesos de presó, el comptable de la trama José Luis Izquierdo (17 anys i 7 mesos), l’exalcalde de Pozuelo de Alarcón i exmarit de l’exministra Ana Mato, Jesús Sepúlveda (14 anys i 4 mesos), i l’exconseller madrileny Alberto López Viejo (31 anys i 9 mesos).

També se n’ha sol·licitat per a l’ex viceconseller madrileny d’Immigració Carlos Clemente, condemnat a 5 anys i 9 mesos de presó. En el seu cas, l’argument és perquè resideix a Colòmbia, malgrat que aquest dilluns ha vingut per assistir a la vista breu. L’extreballadora del Grup Correa Felisa Isabel Jordán va ingressar a la presó voluntàriament pel ‘cas Fitur’, que es va jutjar a València.

Per a l’exdiputat Jesús Merino, condemnat a 3 anys i 7 mesos, la fiscalia només ha demanat retirada de passaport. A la dona de López Viejo, Teresa Gabarra, condemnada a 4 anys de presó, se li ha sol·licitat retirada de passaport, prohibició de sortir del territori i compareixences cada 15 dies. La prohibició de sortir del país també se li ha demanat al testaferro de Bárcenas Iván Yáñez, i al funcionari de la Comunitat de Madrid Pedro Rodríguez Pendás (3 anys de presó).

Tribunal diferent

En el tribunal que decidirà les presons no hi ha el magistrat de la Secció Segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional José Ricardo de Prada, ja que la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial ha decidit amb el vot de qualitat del seu president, Carlos Lesmes, que “no procedeix a dret” habilitar-lo per intervenir en les compareixences de l’article 505 de la llei d’enjudiciament criminal, sol·licitades per la fiscalia Anticorrupció per a 16 dels condemnats en la sentència dictada dijous per la primera època de la ‘Gürtel’.

Amb aquest acord la Secció Segona que està assistint a les vistes breus d’aquests condemnats, entre els quals hi ha l’extresorer del PP Luis Bárcenas per decidir si han d’ingressar ara a la presó, sense esperar que la sentència que els va condemnar sigui ferma, està formada pels magistrats Julio de Diego, Ángel Hurtado, que va emetre un vot discrepant contra la condemna del Partit Popular com a partícip a títol lucratiu, i la presidenta del tribunal, María José Rodríguez Duplá. 

La decisió de la Permanent, que suposa que De Prada no pugui assistir a les vistes breus, ha sigut adoptada gràcies al vot de Lesmes, després que la votació hagi donat un empat a quatre. A favor hi estaven els vocals Juan Martínez Moya, Juan Manuel Fernández i José María Macías; mentre que s’hi han pronunciat en contra els vocals Fernando Grande-Marlaska, Rafael Mozo, Concepción Sáez i Pilar Sepúlveda. Mozo i Sáez faran vot discrepant i Moya i Macías, un de concurrent.

El CGPJ es basa en un informe tècnic que sosté que habilitar-lo per participar en aquests afers seria per fer-lo “intervenir en una actuació processal per a la qual no té jurisdicció, ja que no es troba en servei actiu en la carrera judicial”, perquè després del judici de la ‘Gürtel’ es va desplaçar als tribunals internacionals de les Nacions Unides, amb seu a l’Haia. L’òrgan de govern dels jutges sí que el va habilitar per redactar la sentència coneguda dijous.

Aquesta habilitació “es va sustentar en la llei orgànica del poder judicial (LOPJ)” que estableix que quan un jutge o magistrat és traslladat o jubilat “deliberarà, votarà, redactarà i firmarà les sentències, segons procedeixi, en els plets a la vista dels quals hagués assistit i que encara no s’haguessin decidit”.

Sí, en la sentència, no per a mesures

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

“No preveu aquella ni cap altra llei una mena d’autorització ‘àncora’ o ‘ad hominem’ per mantenir la seva funció en un tribunal al qual, com a conseqüència de la seva situació administrativa diferent a la de servei actiu en la carrera judicial, ara no pertany, i per participar en la resolució de qüestions deduïdes posteriorment al seu cessament”, afegeix.

“L’habilitació per ser cridat a la vista que hagi de decidir sobre el canvi de la situació personal dels acusats en el procés en què va quedar habilitat per deliberar i firmar la sentència, com qualssevol altres incidents processals que a continuació puguin produir-se, ho seria per intervenir en una actuació processal per a la qual no té jurisdicció, ja que no està en servei actiu en la carrera judicial, ni hi ha cap raó legal per a la persistència en la funció que sol·licita, i això suposaria una composició arbitrària del tribunal, constituït de manera especial i al cas”, diu l’informe, que afegeix que aquest “podria incórrer en un supòsit de nul·litat de ple dret”.