PLE D'INVESTIDURA

Quim Torra, sant tornem-hi

L'aspirant promet reprendre el camí de la independència per assegurar la CUP

El dur discurs del candidat a 'president' reactiva les alarmes en la Moncloa

zentauroepp43291466 barcelona 10 05 2018 politica  barcelona   pleno de investid180512203256

zentauroepp43291466 barcelona 10 05 2018 politica barcelona pleno de investid180512203256 / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Jose Rico

A ‘Good bye, Lenin!’, un jove Daniel Brühl construeix un món imaginari per fer creure a la seva mare, que es desperta del coma poc després de la caiguda del Mur de Berlín, que res no ha canviat i que el seu estimat comunisme continua puixant en una RDA que s’acaba d’extingir. Com si res no hagués passat des d’aquell 27 d’octubre, l’explosiu dia de la DUI i el 155, Joaquim Torra va presentar ahir davant del Parlament una còpia de les credencials que van provocar la intervenció de l’autogovern català. El candidat a president va complir les directrius de Carles Puigdemont i va prometre un mandat de xoc, per la suposada transitorietat del seu encàrrec i perquè es va erigir en continuador de l’1-O i de la via unilateral, paraula que, no obstant, va evitar pronunciar. Al Parlament es van tornar a dibuixar dos blocs irreconciliables davant d’un dur discurs que va tornar a fer saltar les alarmes a la Moncloa, just quan prepara l’epíleg del 155. I per rematar la sensació de retorn al passat, la investidura torna a ser ostatge de la CUP, que avui decidirà si Catalunya torna a passar de nou per les urnes.

Moderat en les formes i eucarístic en el to, Torra es va enfrontar al debat parlamentari amb el repte d’assegurar les quatre abstencions anticapitalistes que li poden donar la presidència dilluns. Només a ells, a banda dels seus, els podia agradar una al·locució en la qual va plantejar reprendre el camí cap a la independència des del punt on el va deixar abruptament Puigdemont. Després del referèndum unilateral, tocava el “procés constituent” per complir el mandat de “construir un estat independent en forma de república”. I tal qual va sortir de la boca del presidenciable, que es va comprometre fins i tot a redactar un projecte de “Constitució catalana”. Però alhora Torra va tenir la difícil tasca de convèncer els cupaires que per trencar amb Espanya cal formar ara un Govern autonòmic. Va adduir que només així es podrà aixecar el jou del 155 i recuperar les regnes de la Generalitat per reprendre el camí cap a Ítaca.

Una setmana de marge

Però els pretextos de Torra van aprofundir els recels de la CUP. En el missatge del portaveu cupaire, Carles Riera, s’entreveia més disgust que una altra cosa, ja que cap dels ingredients de la seva recepta, “unilateralitat i desobediència,” no van amanir les explicacions del candidat de JxCat. Aquesta incertesa dominical recorda massa aquell primer diumenge del 2016, quan la CUP va neutralitzar la investidura d’Artur Mas una setmana abans que expirés el termini per evitar les eleccions. Aquest marge de set dies també es dona ara i podria servir als anticapitalistes com a carta per extremar la pressió (i els nervis) a JxCat i ERC.

Notícies relacionades

Els republicans, és clar, van aplaudir Torra, però van sembrar de falques la seva pista d’aterratge. Capdavantera d’un Govern “efectiu” que no torni a creuar línies vermelles, Esquerra va recalcar que el seu pla passa per una legislatura estable i duradora, la qual cosa grinyola amb l’avís que Puigdemont, marcant el pas al seu elegit, va llançar des de ‘La Stampa’ italiana: Torra podrà convocar eleccions a partir del 27 d’octubre si l’Estat segueix amb la seva “persecució”. El republicà Sergi Sabrià es va afanyar a prometre una Catalunya sense exclusions per raó d’origen, retraient a la seva velada manera els tuits xenòfobs de l’aspirant a president, pels quals va reiterar les seves disculpes i que van ser la principal munició d’una enervada oposició.

Insòlit moviment

Al bloc no independentista es van jugar, com sempre, dues partides. El to mesurat del PSC i els ‘comuns’ va contrastar amb la lluita entre Ciutadans i el PP per fustigar amb més vehemència la sobirania. En un moviment insòlit, el Govern central va remetre al cap de pocs minuts del discurs de Torra una contundent nota en què acusava de “frontista” i “sectari” el que ni tan sols és encara ‘president’. I fins i tot deixava entreveure l’amenaça de reactivar el 155 si es vulnera una altra vegada la Constitució. Un to molt allunyat del que acabava d’utilitzar Mariano Rajoy, demanant de jutjar Torra “pels seus fets”, més enllà de les paraules. La inquietud en el PP és màxima per l’auge sense control de Ciutadans, en una setmana en què Albert Rivera ha escenificat una guerra sense treva.