La Guàrdia Civil acusa la interventora de la Generalitat d'ometre el desviament de fons per a l'1-O

La Guàrdia Civil ha entregat al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l’organització de l’1-O, un informe en el qual sosté que la interventora de la Generalitat Rosa Vidal Planellas va ometre informació quan se li van sol·licitar dades sobre determinades factures. Entre els casos que inclou figura la campanya publicitària Civisme (cartells amb unes vies del tren i el lema 1-Oct. Referèndum), que va negar que estigués vinculada a la consulta sobiranista. Els agents incideixen que la interventora no va activar cap procediment per denunciar que aquestes accions podrien constituir una malversació de 2,2 milions d’euros.

Vidal, que va ser denunciada per Hisenda a la fiscalia quan al setembre es va negar a traslladar els comptes, ha sigut consultada almenys fins al març per la Secretaria d’Estat d’Hisenda en relació amb pagaments a mitjans de comunicació, retribucions i premis concedits per la Generalitat. Les conclusions de l’informe de l’institut armat adquireixen una especial importància perquè quan el ministre Cristóbal Montoro va negar que s’hagués destinat diner públic a la consulta va admetre la possibilitat d’«un falsejament de factures» pagades a proveïdors.

Segons la Guàrdia Civil, la interventora va explicar, a requeriment del jutjat, el sistema de pagament que utilitzen tots els departaments de la Generalitat: el Gestor Electrònic de Contractació. Però, encara que feia referència a un annex amb totes les factures emeses per Unipost a l’administració catalana, no va adjuntar aquesta informació. A les naus d’aquesta empresa es va intervenir material electoral per a l’1-O. L’institut armat afirma que, malgrat els intents de cobrament d’una factura per import de 238.965 euros, tampoc es va activar cap expedient per denunciar-ho, la qual cosa podria suposar una «temptativa d’estafa». Unipost va cobrar, segons les indagacions, 979.661 euros de la Generalitat.

Els investigadors inclouen un correu electrònic que prova l’assistència de Vidal a un «acte d’unitat i compromís amb el referèndum», el  21 d’abril passat, al qual també estaven convocats, entre altres, Josep Maria Jové, Natàlia Garriga, Pere Aragonès, Josep Lluís Salvadó i el director de l’Idescat, Frederic Udina. Destaquen que la interventora era l’encarregada de «vetllar» perquè no es gastés diner públic en la consulta. A l’informe referit a les despeses dels observadors internacionals que va assumir el Diplocat, la Guàrdia Civil afirma que Vidal les va emmarcar en una estratègia d’acció exterior iniciada l’any 2015.

Aprofundir en el que es va gastar en internet

Notícies relacionades

El Govern ajorna la pujada de la taxa turística pendent del suport dels Comuns

El Govern impulsarà l’abolició de la prostitució, però s’obre al «diàleg» dins del feminisme

Per una altra part, la Guàrdia Civil vol aprofundir en el que s'ha gastat per la Generalitat en la pàgina web referèndum.cat, i per això ha sol·licitat que se lo requereixi l'expedient de contractació i informació sobre qui va sol·licitar la seva obertura, segons l'acord per crear pàgines a internet que va firmar el Govern de 20 de gener de 2015. També sol·licita qualsevol document sobre la contratació i pagament de serveis vinculats a aquesta web per aclarir els “mitjans al seu abast” que la Generalitat va destinar per al “disseny, previsiblement amb ajuda de tercers”, de la pàgina, activada el 6 de setembre de 2017 coincidint amb la llei del referèndum, i clausurada per mandat judicial el 13 de setembre.

El domini s'havia registrat per la Direcció General d'Atenció al Ciutadà del Departament de Presidència de la Generalitat. La web incloïa sota el logotip de la Generalitat, els anuncis preparats per a la consulta i enllaçava amb el registre de catalans i catalanes residents a l'exterior. Segons l'Institut Armat, a més, funcionaris públics de la Generalitat van autoritzar persones del sector privat a donar d'alta dominis i dissenyar les pàgines pactepelreferendum.cat, referendumcatalunya.cat i catalanreferendum.es que també van ser sufragats amb diners públics.