Caps dels Mossos de Lleida es van conjurar per blindar l'1-O

Un grup de caps dels Mossos a Lleida estaven sent investigats pel tribunal número 4 de la seva localitat per un possible delicte de des­obediència l’1-O, però les indagacions que des de fa mesos està portant a terme la policia judicial al seu voltant –especialment la que afecta l’abocament dels seus telèfons i missatgeria– ja apunta a altres possibles figures penals com la falsedat documental o la sedició. Els investigadors donen per fet que hi ha indicis que «van utilitzar la força mitjançant la instrumentalització de la societat civil» en aquella jornada. Els atribueixen haver difós o permès la difusió d’instruccions i informació reservada adquirida gràcies als seus càrrecs per impedir que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat poguessin evitar la celebració de la consulta com va ordenar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Entre els càrrecs policials que ja es consideren de clar interès per a la investigació hi ha el comissari en cap Xavier Monclús, responsable d’aquesta Regió policial; l’inspector Roderic Moreno, de qui va dependre la Sala de Ponent des de la qual es donaven ordres als agents d’àrea l’1-O i l’inspector Xavier Salvador Ribelles, responsable de Seguretat Ciutadana, encara que són molts més els mossos (i alcaldes) que en aquests moments estan sota la lupa del tribunal. Així consta en un extensíssim informe de la Guàrdia Civil que va ser entregat fa unes setmanes al citat jutjat i a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

LA CUINA POLICIAL DE L’1-O /Els investigats, i malgrat l’obsessió demostrada per utilitzar canals de comunicació segurs, van deixar rastre digital sobre polèmics fets en què van participar, per acció o per omissió, 

l’1-O. També evidències de com van enganyar Policia i Guàrdia Civil o van donar instruccions per vigilar-los, facilitant o no evitant que associacions i polítics locals vinculats a la resistència als col·legis aconseguissin dades molt sensibles, incloent-hi identificació de matrícules o de secretes a petició de particulars o els llocs on es dirigien o on després pernoctaven agents d’aquestes forces de seguretat. El comissari Mon-clús va arribar a enviar un e-mail 

l’1-O reclamant informe de tots els seus moviments.

Se li atorga gran importància en les diligències judicials a un xat de WhatsApp en què, el 29 de setembre, van participar 21 caps dels Mossos. Va arribar la notícia que representants de la Guàrdia Civil i la Policia estarien presents al CECOR de Lleida (sala de comandaments per supervisar el dispositiu policial Àgora) i van buscar «una estratègia» per crear dues sales, a l’admetre que els altres membres de les forces i cossos de seguretat de cap manera podien estar «a la cuina». «Sí, i on ells estiguin hem de tenir una mica d’activitat […], que si no….», es va apuntar llavors.

Aquesta part de la citada conversa per xat, que protagonitzen el comissari Monclús i l’inspector Moreno, fa concloure als investigadors que l’1-O es van establir no un, sinó dos centres de coordinació: el primer en què es va tractar de «fingir» l’acatament al mandat judicial per haver-hi efectius de Guàrdia Civil i Policia Nacional com a testimonis. I un segon, només de mossos, d’on van sortir ordres per donar «empara i seguretat» i fins i tot «col·laborar» amb el referèndum.

Un dels assenyalats, l’inspector Moreno, va mantenir a més contactes amb ERC i va aconseguir (sobre l’ocultació de material electoral) i va transmetre informació delicada, segons diligències de la Guàrdia Civil després d’analitzar el seu mòbil. Va xatejar de forma continuada els dies previs a l’1-O amb Joan Ballana, regidor de l’Ajuntament de Vic, pel qual la policia judicial també mostra interès en la seva investigació. L’inspector Moreno considerava Ballana «persona de confiança de Marta Rovira», segons es desprèn de la seva pròpia agenda, i li va facilitar instruccions rebudes de les autoritats judicials i la cúpula de la policia autonòmica, dirigida per Josep Lluís Trapero. Pel seu costat, Ballana transmetia sempre el flux informatiu rebut, contestant al seu interlocutor amb frases com «ok, ho passo!»; «transmeto la teva informació» o «ja he avisat els alcaldes».

Notícies relacionades

El correu de Trapero revela que els Mossos van permetre l'1-O

Espionatge dels Mossos a Guàrdia Civil i Policia: "Estan sortint del vaixell Piolín"

8.836 CONVERSES... / Per elaborar l’extens informe que la Guàrdia Civil ha dipositat al jutjat número 4 de Lleida s’han analitzat 8.836 converses telefòniques, tres terminals mòbils, documentació en format paper, digital, vídeos i contingut audiovisual. D’això es desprèn a més que no es van donar instruccions a la policia local –vegeu el correu de Ferran López al respecte– i que alguns dels comandaments ja citats de Lleida van participar en el moviment Mossos per la independència i tenien estreta relació amb el cap dels bombers de la zona. Així mateix, coneixien el pla premeditat que ciutadans truquessin a aquest cos l’1-O avisant que hi havia foc en col·legis tancats, perquè els obrissin.

També hi ha indicis de possible falsedat documental. Així es reflecteix en un xat entre comandaments  dels Mossos de Lleida en què se sol·licita als agents per part de Jordi Dalmau, subcap d’unitat, que afegeixin en les actes que havien tancat ells alguns col·legis electorals per voluntat pròpia que, en realitat i segons consta en aquests mateixos missatges, ja s’havien trobat clausurats a l’arribar o ni tan sols havien arribat a obrir.