Anar al contingut

NOVETAT SOBRE EL PAPER DE LA POLICIA CATALANA

El correu de Trapero revela que els Mossos van permetre l'1-O

La Guàrdia Civil elabora un informe clau amb els 'mails' i documents de l'exmajor

La policia catalana temia que "actuar" perjudiqués la seva imatge entre els sobiranistes

Gemma Robles

El correu de Trapero revela que els Mossos van permetre l'1-O

JUAN MANUEL PRATS

La Guàrdia Civil ha acabat un dels informes clau per discernir quin va ser el paper dels Mossos al voltant de 
l’1-O i del procés independentista: el que analitza els e-mails enviats i rebuts des de l’estiu fins que va ser destituït qui va ser el seu cap, Josep Lluís Trapero. Aquest informe, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, va ser entregat fa uns dies a la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que prèviament havia autoritzat el bolcatge dels correus. Inclou documents de diferent índole que apareixien adjunts en els esmentats correus, també actes i dossiers interns dels Serveis d’Informació dels Mossos que, a judici de l’institut armat, serveixen per constatar que els responsables de la policia autonòmica van permetre el referèndum, tot i haver-lo pogut evitar i saber que havia sigut declarat il·legal pel Constitucional.
Segons el relat de la policia judicial elaborat sobre el contingut dels e-mails i els citats documents, es va dissenyar una estratègia operativa, el Pla Àgora, orientat únicament a cobrir aparences davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), fiscalia i Ministeri d’Interior, ja que les mateixes anàlisis internes de la Prefectura dels Mossos
–conegudes ara amb la incautació dels correus– assenyalaven que només amb 40.000 efectius (xifra molt superior a la plantilla de la policia catalana, pròxima als 17.000 agents) es podia impedir realment un referèndum com el de l’1-O. Tot i aquesta advertència es va mantenir viu el Pla Àgora, que enviava un parell d’agents per col·legi, i no es va sol·licitar suport en virtut d’aquest càlcul dels Mossos.

CONCLUSIONS

Una de les conclusions del nou informe de la Guàrdia Civil és que Trapero, amb el suport de la Prefectura i assessorat pel servei jurídic del cos autonòmic, «va pretendre construir» un relat basat en el fet que hi va haver en la jornada de la consulta actuació policial i es va defensar l’ordre públic i la convivència per poder justificar així l’actitud «passiva, no col·laboradora i de permissivitat» dels Mossos davant la comissió d’un fet il·lícit que havien d’impedir. I, per tant, intentar evitar possibles responsabilitats penals.

Un mosso s'emporta una urna d'un col·legi electoral de Barcelona l'1-O. / RICARD CUGAT

La imatge del cos

Una de les novetats que aporten aquestes diligències judicials són, sens dubte, els dossiers de l’àrea d’anàlisi de la Comissaria General d’Informació dels Mossos (CGINF) abans i després de l’1-O. Aquests informes han passat ara a mans de la jutge Lamela per anar annexos als e-mails que enviava o rebia Trapero i que, almenys segons la Guàrdia Civil, no consta que es posessin a disposició dels tribunals o fiscalia de forma voluntària, però sí dels superiors jeràrquics i polítics de l’exmajor. També de l’exconseller Joaquim Forn, que és actualment a la presó.
En un d’aquests informes interns, afegit a un correu rebut per Trapero entre altres el 23 de setembre, s’estudien les mobilitzacions que, convocades per l’ANC i Òmnium Cultural, s’havien produït davant del TSJC i la Ciutat de la Justícia el dia 22. Però el més xocant per als investigadors és que allà s’admet que l’àrea d’Informació dels Mossos va tenir constància que aquella mateixa tarda «es podria produir» una actuació d’agents de la Guàrdia Civil a la seu de l’Assemblea Nacional (lligada a l’onada de registres i detencions que llavors es va llançar des del jutjat 13 barceloní) i que «fonts obertes» els afirmaven que membres de l’ANC «estarien retirant material relacionat amb el referèndum». En aquelles dates la policia autonòmica ja tenia ordre de la Fiscalia, que advertia que qualsevol moviment relacionat amb l’1-O havia de ser impedit i notificat. Segons la Guàrdia Civil, no hi ha prova que prenguessin cap mena d’iniciativa en aquest sentit. Tampoc ho van comunicar a altres cossos policials.
A més, en aquest mateix dossier d’Informació dels Mossos es confirmava que els alcaldes de la CUP que aquells dies eren cridats pel fiscal per anar a aclarir la seva vinculació amb els preparatius de la consulta no assistien a la cita. S’advertia com a conclusió que, si s’instava els policies autonòmics a actuar com a agents judicials perquè els detinguessin, «aquesta circumstància perjudicaria la percepció favorable que té la ciutadania sobiranista d’aquest cos policial».

OCUPACIÓ DE COL·LEGIS

Per fets com els descrits anteriorment la Guàrdia Civil conclou que hi havia connivència entre la direcció dels Mossos i els impulsors del referèndum il·legal. Insisteixen, en aquesta línia, que el mateix Trapero facilitava informació i documentació constantment als seus superiors polítics, especialment a Forn, defensor de la consulta que en principi els seus policies havien d’impedir. I el major li passava no només documents oficials, sinó també informació oficiosa, com ho proven els seus correus.
Així va passar el 25 de setembre, quan el comissari Ferran López –cap dels Mossos des que s’aplica el 155 a Catalunya–li va enviar un e-mail a Trapero en què deia que tenia «pistes» de pròximes instruccions de la fiscalia. Estava a prop l’1 d’octubre. En aquell moment, Ferran López va fer saber al seu cap que hi havia hagut una reunió informal entre el responsable de la regió policial de ponent del cos i el fiscal en cap d’aquella província, que li hauria avançat al seu interlocutor que, entre altres coses, se’ls sol·licitaria que precintessin els col·legis abans de 
l’1-O. Aquelles dades van passar en qüestió de minuts, via correu electrònic, de Trapero a mans de Forn, del director general dels Mossos, Pere Soler, i del secretari general d’Interior.
La Guàrdia Civil recalca en el seu informe per a Lamela que 48 hores després d’aquella cascada d’e-mails amb la informació oficiosa, es va presentar a la seu d’Òmnium la plataforma Escoles Obertes, moviment lligat al referèndum que plantejava ocupar amb antelació a la consulta els col·legis per evitar-ne el des­allotjament. En aquest context, els investigadors assenyalen Trapero com un dels facilitadors que els responsables del procés tinguessin «ulls i orelles» en els òrgans que l’Estat va constituir per frenar el plebiscit independentista com a pas previ a una DUI. I entenen que els seus correus electrònics ho proven. 
0 Comentaris
cargando