Anar al contingut

ENTREVISTA A L'EXCONSELLER

Santi Vila: "Només es pot defensar la independència des del respecte a la llei"

"Cal articular una opció liberal-progressista oberta a no independentistes", assegura

"Si la CUP amenaça la legislatura, s'ha de valorar convocar eleccions", afegeix

Daniel G. Sastre

Lexconseller Santi Vila repassa lactualitat política catalana. / RICARD FADRIQUE

Santi Vila (Granollers, 1973) detalla  a D’herois i traïdors (Pòrtic i Península) les circumstàncies que van portar a la DUI i a l’aplicació de l’article 155.

–¿Quin va ser el principal error de l’independentisme?
–No calibrar bé les pròpies forces. I no identificar que teníem dos milions de ciutadans a favor de la independència, però també una quantitat molt important de la societat, igualment catalana, molt còmoda amb l’ordenament constitucional.

–¿L’independentisme hauria de fer un acte de contrició?
–Jo en el llibre ho faig. Hi ha coses que hauríem d’haver fet més responsablement.
–¿Com seria la situació política a Catalunya si Puigdemont hagués convocat eleccions?
Ja no ho sabrem mai, però jo intueixo que no s’hauria aplicat el 155, per tant no hauríem perdut el control sobre les institucions d’autogovern. Intueixo a més a més que no tindríem ningú a l’exili ni a la presó. Que fins i tot els Jordis, que ja estaven detinguts en aquell moment, ja haurien sortit. Algunes de les decisions van ser la càrrega de la prova, la confirmació de les intencions que havia. Estaríem en un marc no molt millor, però com a mínim no tindríem les ferides obertes que tenim.
–¿Quina va ser la raó principal perquè Carles Puigdemont no convoqués eleccions?
–N’hi van concórrer tres. Primer, que el que s’havia discutit i acordat discretament no vam ser capaços que Rajoy ho confirmés en públic. I això va alimentar la desconfiança i la incredulitat, i va ser un gran argument per desacreditar els moderats. Rajoy va tornar a apostar per l’immobilisme, almenys en públic, i va ser molt perjudicial: no va dir que si convocàvem eleccions renunciaria al 155. A més a més, a les xarxes socials van començar les amenaces i insults a Puigdemont. Hi va haver gent que va jugar un paper molt desestabilitzador. I finalment, el desmarcatge d’ERC, que va passar d’una crítica ponderada a amenaçar-nos que abandonaven el Govern i ens acusaven de traïdors. Va passar el que ha passat tantes vegades en la història: prefereixes equivocar-te amb els teus que quedar-te sol i tenir raó.

–En una conversa, vostè li diu a Junqueras que, si es convocaven eleccions, ell seria president i vostè candidat del PDECat. ¿Com  podia tenir aquesta certesa?
–Hi havia un ampli consens entre els quadros del PDECat que havíem de fer un viatge cap al centre, que havíem fet renúncies en el terreny ideològic. Que jo podia encarnar aquest viatge cap al centre.

–¿Aquest viatge cap al centre segueix sent la línia principal del PDECat?
–El que és segur és que aquest espai polític existeix i ara no l’ocupa ningú. Per tant, el PDECat s’ha d’apressar a tenir un paper protagonista en la política catalana.

–¿El pròxim Govern s’haurà d’adaptar al marc polític vigent?
–Crec que una de les lliçons de la legislatura anterior és que, sense renúncies, la idea de la independència només es pot defensar a Occident sent respectuosos amb l’ordenament legal.

–¿El va sorprendre que la CUP tombés l’acord entre Junts per Catalunya i ERC per investir Jordi Sànchez?
–No, perquè la legislatura anterior la CUP va acreditar la seva gran capacitat desestabilitzadora. La CUP legítimament té una doble agenda: la de construcció d’una Catalunya independent, però també la de la revolució social o anticapitalista, que jo respecto però que combato políticament.

–¿Es poden descartar unes noves eleccions?
–Si la nova legislatura ha de venir condicionada per la CUP, s’ha de valorar seriosament la possibilitat de si no és millor convocar noves eleccions. No es poden descartar. La capacitat distorsionant de la CUP amenaça l’inici de la legislatura.

–El diputat Joan Tardà va obrir a EL PERIÓDICO la possibilitat d’una entesa entre ERC, els comuns i el PSC.
–Entenc la reflexió de Tardà, és intel·ligent pensar que són imprescindibles noves complicitats. Però en el terreny ideològic, l’amenaça d’un tripartit número tres als liberal-progressistes ens confirma que ja estem trigant a articular una opció liberal-progressista on es trobi tot aquest espai més de centre. Són models de societat diferents.

–¿Una opció oberta a gent no independentista?
–Efectivament.

–¿No es veu d’alcalde de Barcelona?
–Em veig en el curt termini defensant la meva honorabilitat i la meva innocència des del punt de vista penal. El futur no està escrit. Dues consideracions: Barcelona en aquests moments necessita que en el marc de la lluita global per la seva posició compti amb un suport de l’Estat que ara no té. És un dèficit que s’ha de corregir. L’altre és que en la meva opinió no hi ha projecte, l’alcaldessa Colau no ha aconseguit passar de l’activisme a la política institucional amb solvència, i això hopateix la ciutat.

–¿Hi ha possibilitat de construir alternatives? 
–No serà des del partidisme, ja ho avanço. S’equivocarà qui vulgui ser candidat des d’un partit concret, perquè Barcelona no entén això, no ho ha entès mai. Va fer de Maragall un gran alcalde, de Trias un bon alcalde, perquè no els veien com homes de partit, sinó com homes lliures.