El Constitucional afronta aquest dimarts el desbloqueig de la situació política a Catalunya

El Tribunal Constitucional (TC) debatrà a partir d'aquest dimarts dos assumptes de cara a un possible desbloqueig de la situació política a Catalunya: el recurs presentat pel PSC que sol·licita fixar un termini per al ple d'investidura al Parlament, i el del Govern contra l'anunci de la investidura de Carles Puigdemont.

Els dos recursos, el del PSC i el presentat al seu dia per l'Advocacia General de l'Estat, s'han inclòs en l'ordre del dia de la sessió plenària d'aquesta setmana, que es desenvoluparà entre aquest dimarts i dijous, 8 de març.

Els socialistes demanen als magistrats del tribunal de garanties que en el moment d'admetre a tràmit el seu recurs fixin unes mesures cautelars que podrien suposar el desbloqueig de l'actual situació política. Sol·liciten, concretament, que el TC fixi un termini per celebrar el ple d'investidura o una data límit a partir de la qual s'hagi de considerar que ha tingut lloc un "fet equivalent" a una primera votació, cosa que permetria deixar córrer els terminis legals per convocar unes noves eleccions.

El president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar el ple d'investidura de Puigdemont que havia anunciat inicialment per al 30 de gener després que el TC dictés que no es podria celebrar tret que el candidat estigués en el ple i amb autorització judicial.

Compte enrere

Torrent va demanar llavors un informe als lletrats del Parlament perquè diguessin si el compte enrere de dos mesos per investir un president havia començat a córrer, si bé els juristes van dictaminar per unanimitat que els terminis no havien començat i que el calendari s'havia congelat. Van indicar al president de la Cambra que la situació no es podia eternitzar i que tenia a les seves mans activar el compte enrere.

Pel que fa al qüestionat recurs del Govern contra la investidura de Puigdemont, la seva admissió o no a tràmit sembla haver perdut cert interès després que el cap de llista de JxCat anunciés al finals de la setmana passada que renunciava a optar a la presidència de la Generalitat en favor del número dos de la seva llista, el que va ser president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, en presó preventiva des de mitjans del mes d'octubre per presumpta rebel·lió i sedició.

El requisit que Puigdemont estigués present en el seu ple d'investidura, sumat al que hi hagués d'assistir amb autorització expressa del magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena -que l'investiga en la causa del procés sobiranista- es va adoptar de forma inèdita per part del tribunal de garanties com a mesura cautelar prèvia a admetre o no el recurs del Govern.

Un termini per a JxCat

En aquell moment es va donar, a més, termini als diputats electes de JxCat, entre ells al mateix Puigdemont, i al Parlament perquè presentessin al·legacions abans de decidir-se sobre l'admissió del recurs. En les seves al·legacions, argumenta que el requeriment que li va fer al seu dia el TC al dictar els seus requisits per a la investidura vulnera l'"autonomia" de la Cambra.

Aquest requeriment consisteix a no iniciar, tramitar, informar ni dictar cap acord o actuació per a un debat d'investidura de Puigdemont com a candidat a presidir la Generalitat que no respectés les mesures cautelars del TC. Avisa, a més, de possibles responsabilitats, inclosa la penal.

Segons JxCat, l'ordre d'impedir o paralitzar iniciatives parlamentàries dirigida al president i a la resta de la Mesa d'una assemblea legislativa és "una clara extralimitació de l'exercici de la funció de control de constitucionalitat". També argumenta que l'acte que s'impugna és obligat i taxat segons l'Estatut, i constitueix un acte parlamentari de tràmit.

Un acord unànime

També al·legaven que el requeriment va dirigit a persones que no tenen cap intervenció directa en els actes que s'impugnen, i que la indicació del TC, sense sentència prèvia, limita "greument" drets dels diputats i qualificaven les mesures cautelars de "monstruositat jurídica".

Notícies relacionades

El TC veta la investidura a distància de Puigdemont

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Per la seva part, el Parlament també demana que desestimi el recurs del Govern. La solució que va donar al seu dia el TC, que es va reunir de forma extraordinària en dissabte per adoptar les seves mesures cautelars, va permetre superar les tesis contràries a l'admissió del recurs plantejades inicialment pel ponent de la resolució, el magistrat progressista Juan Antonio Xiol.

Actualment es busca un acord unànime respecte a aquest assumpte, per evitar una imatge de fractura del tribunal en un tema que es considera de gran transcendència per al futur de Catalunya en els pròxims mesos.