Del Penedès al Pirineu

"Vam ser pioners, a més, en la recuperació d’un cultiu que pràcticament havia desaparegut a la comarca del Pallars", expliquen fonts de la companyia. En l’actualitat, en les gairebé 109 hectàrees de vinya que l’empresa té en aquesta zona del Prepirineu català, "es cultiven diferents varietats blanques i tintes, tradicionals i internacionals", indica la mateixa portaveu, que remarca la recuperació de l’ancestral Pirene, que estava gairebé extingida.

Al Pallars, la verema de l’any passat va ser òptima, gràcies a una pluviometria a la zona que "va ser abundant, sobretot durant la primavera, cosa que va permetre mantenir el vigor de la vinya". El contrast tèrmic, amb nits fresques i dies càlids a l’agost, va fer que les maduracions fossin lentes i regulars, de manera que ja el 23 d’agost va començar a recollir-se el raïm de la varietat pinot noir, a la qual van seguir les de chardonnay.

Notícies relacionades

Trump contra la Fed

Omplir la nevera després de vacances aquest any és un 2,7% més car

L’empresa, que destina l’11% dels seus beneficis anuals a l’adaptació al canvi climàtic, també està provant de plantar noves vinyes a Benavarri (Osca) i a Matasolana (Lleida) a 1.100 metres d’altura, seguint el model de la regió de Salta (Argentina), on les vinyes creixen a 1.600 metres, en plens Andes. De moment, però, en aquestes dues ubicacions pirinenques, el cultiu no és encara efectiu pel fred excessiu a l’hivern.

Els que sí que estan tenint més èxit amb el raïm són els agricultors britànics, cosa que ha impulsat la producció de vi, especialment de blancs espumosos. Segons dades de Wine GB –l’associació nacional del sector vitivinícola del Regne Unit–, la superfície dedicada a vinyes ha augmentat un 30% en els últims cinc anys, fins a superar les 4.800 hectàrees, mentre que la producció va passar dels 8,8 milions d’ampolles el 2020 a més de 21 milions el 2023.