La crisi catalana centra les advertències a la Pasqua Militar

La situació a Catalunya ha bategat de fons en la celebració de la Pasqua Militar aquest dissabte a Madrid. En la cerimònia davant els quatre reis, el president del Govern i la cúpula militar, la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va descartar que cap “particularisme” pugui trencar la unitat d'Espanya i va situar la lluita contra els ciberatacs, com els soferts després de l'1-O, com a prioritat de l'Executiu.  Felip VI ha eludit tota referència directa al conflicte, ha demanat acostament entre militars i societat civil i ha homenatjat el seu pare com a exemple de lleialtat democràtica. En l'acte solemne a Barcelona, el tinent general inspector general de l'Exèrcit, Fernando Aznar Ladrón de Guevara, ha mostrat la seva confiança que aquest any que comenci "es respecti la legalitat".

Cospedal no ha citat directament Catalunya, però en el seu discurs ha fet constants referències obliqües a la complexa situació política. En relació amb l'aniversari de la primera circumnavegació de la terra protagonitzada per Magallanes, la ministra ha sostingut que aquelles energies van marcar una identitat que ara, després de quatre dècades de democràcia, segueix apostant per la unitat. 

Intervenció de l'Exèrcit

"En el nostre horitzó apareixen renovats propòsits i noves metes en comú. No hi ha particularisme capaç de trencar la nostra vocació d'emprenedors units, i de projectar al futur la continuïtat històrica d'Espanya com a nació cohesionada, oberta, vertebrada i plural”, ha defensat. Les seves paraules han arribat a penes unes hores després que confirmés, en una entrevista a ABC, que el ministeri que dirigeix va tenir un dispositiu preparat per si era necessària una intervenció de l'Exèrcit a Catalunya. 

En el seu discurs es va estendre sobre el risc dels ciberatacs, les ingerències a les xarxes per crear desinformació entre els ciutadans, que, sosté, s'han consolidat ja com “un nou camp de batalla”.  Va situar Cospedal aquest combat com prioritari aquest 2018.

No va fer menció al cas català, encara que ella mateixa, en roda de premsa després del Consell de Ministres, va admetre al novembre que el Govern havia detectat propaganda russa a les xarxes socials propaganda russaintoxicant sobre el procés per tractar de desestabilitzar Espanya.

Davant la cúpula militar, Mariano Rajoy i els reis, va insistir en els perills que implica manipular la percepció de la ciutadania amb campanyes massives de desinformació i va afirmar que aquestes ingerències responen a fins geopolítics i geoestratègics.

“Hem de prendre consciència que no estarem completament segurs si no considerem aquesta nova forma d'enfrontament com un dels dominis més perillosos; aqauest serà un dels reptes més importants que haurem d'abordar”, va admetre.

Noves inversions

No solament, però també per adaptar-se a nous reptes com els ciberatacs, la ministra va reivindicar un paquet d'inversions a 15 anys. Aquest 2018 es completa el cicle inversor gestat als anys noranta. Defensa considera que la necessitat d'afrontar nous desafiaments ha d'apalancar-se en millor formació i instrumental per a l'exèrcit.

Cospedal no va detallar fins i tot els Plans Especials d'Armament (PEAs) però sí que va emfatitzar en l'activitat econòmica i l'ocupació que generaran els encàrrecs de l'exèrcit.

Agraïment al rei emèrit

A diferència de la ministra de Defensa, Felip VI ha evitat endinsar-se en l'espinosa crisi catalana i ha convertit la celebració de la Pasqua Militar en un homenatge al seu pare, un elogi a la figura de Joan Carles I (que divendres va fer 80 anys) com a exemple de lleialtat democràtica.

Notícies relacionades

Santamaría informa el Congrés sobre les ingerències russes a Catalunya

El Govern admet el risc d'atac cibernètic el 21-D

“Felicitats, Majestat; i gràcies, també, per tants anys de servei lleial a Espanya, pel teu exemple vestint amb honor l'uniforme i sempre vetllant per l'excel·lència i el compromís de les nostres Forces Armades amb la nostra democràcia, la nostra llibertat i la nostra seguretat”, va agrair.

Es va referir a la Constitució com “el gran pacte de convivència entre els espanyols”, encara que no va esmentar el debat sobre la reforma que, de forma encara incipient, començarà el 10 de gener en la primera sessió de la Comissió Territorial al CongrésComissió Territorial.