Chaves i Griñán insisteixen en que ni coneixien ni van poder conèixer el presumpte frau

El judici per la peça política dels ERO va deixar clar ahir el farragós camí tècnic pel qual transitarà a partir de l’any que ve: discrepàncies per l’ús d’un procediment administratiu que la Intervenció General de la Junta d’Andalusia va titllar a les seves alertes d’«inadequat, però no il·legal». Les defenses dels expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán van deixar clar que ells no havien de conèixer necessàriament el destí final d’uns fons públics que es van atorgar d’acord amb la norma i amb el vistiplau del Parlament andalús. Una altra cosa és el que l’exdirector general de Treball Javier Guerrero, o fins i tot els seus superiors, acabessin fent respecte a la inclusió d’intrusos entre els prejubilats pagats amb fons públics o la concessió d’ajudes directes.

Igual que va fer l’acusació popular del PP, els lletrats dels 22 ex alts càrrecs van reclamar el seu dret a llegir els seus escrits de defensa. Un assumpte que dilatarà l’inici en si de la vista fins al gener del 2018, ja que només hi van intervenir els lletrats de 9 dels 22 acusats, i encara han de presentar-se les qüestions prèvies. Algunes de fonamentals per al procés, perquè demanen l’anul·lació de part de la instrucció o que els acusats declarin després dels pèrits de la Intervenció de l’Estat.

No obstant, els principals acusats han deixat entreveure les seves línies de defensa, i que tota responsabilitat penal se cenyeix a la Conselleria d’Ocupació, encarregada de gestionar les seves despeses. Chaves, va dir el seu advocat, no tenia entre les seves competències conèixer-les, no entrava en el detall. «Ni coneixia ni va poder conèixer», va assenyalar, perquè «ningú el va advertir» del frau. L’advocat de Griñán, que primer va ser conseller d’Hisenda, va dir que la seva responsabilitat es limitava a «posar ordre» a les propostes de despesa de cada conselleria: «No va intervenir en les concessions concretes ni s’acredita que conegués aquest ús fraudulent per part de tercers».

En qualsevol cas, va continuar, tots els seus moviments estaven supervisats per la Intervenció general –el titular de la qual s’asseu també al banc dels acusats– i van ser aprovats pel Parlament. No se sosté, aprofundiria després la defensa de l’exconsellera Magdalena Álvarez, la tesi d’una conspiració política per regar de fons públics els afins a l’Executiu o al PSOE, que equivaldria a la pràctica al fet que la Cambra andalusa va estar una dècada «enganyada» a l’aprovar els pressupostos generals.

«Errors garrafals»

Notícies relacionades

El fiscal manté la petició per prevaricació i malversació contra Chaves i Griñán a l'inici del judici

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

La defensa de l’expresident qüestiona els «errors garrafals», en quantitats i en dates, dels escrits d’acusació, i rebat el càrrec de malversació, pel qual se li demanen 8 anys de presó i la devolució a la Hisenda pública, juntament amb 14 acusats més, de 742 milions d’euros. La Fiscalia Anticorrupció considera anòmals tots els diners que es van atorgar mitjançant transferències de finançament, tot i que no reclama la totalitat de les ajudes entregades, per exemple, als 6.000 prejubilats pagats per aquesta via. Però els comptes de Griñán difereixen substancialment, i redueixen el possible frau, «si va existir», a 80 milions. I tot i així, aquesta pràctica haurà de ser jutjada i reconeguda com a irregular pels jutjats que investiguen cada una d’aquestes ajudes.

L’estratègia de defensa dels dos expresidents és assumida pel seu partit. La presidenta andalusa i líder del PSOE, Susana Díaz, va alabar la «innocència i decència» dels seus antecessors i altres funcionaris públics, criticant que s’hagi intentat comparar el cas ERO amb els escàndols de corrupció del PP de Madrid o València. «La justícia segur que posa les coses a lloc, i alguns hauran de demanar perdó», va vaticinar.