Catalá insisteix i demanarà obrir un debat a la UE per ampliar la llista de delictes de l'euroordre

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, demanarà aquest divendres als seus socis a la Unió Europea que s'obri una "reflexió" al voltant de la possibilitat d'ampliar la llista de 32 delictes greus que inclou l'ordre europea de detenció i entrega i que permeten l'extradició automàtica d'un acusat.

"La llista la vam fer el 2002. Han passat 15 anys. No tenim una proposta concreta (de nous delictes a incorporar), volem treballar amb els socis europeus", ha declarat Catalá a la premsa a Brussel·les, a l'arribar a una reunió de ministres de Justícia de la UE.

Encara que el ministre ha demanat "no basar-se en anècdotes", en al·lusió al cas de l'expresident català Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que son amb ell a Brussel·les, la necessitat de revisar l'euroordre sorgeix just després que la justícia espanyola sol·licités infructuosament a Bèlgica l'entrega dels cinc polítics catalans.

Cap dels cinc delictes que els han sigut imputats per l'Audiència Nacional, rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència, figuren precisament en aquesta llista de 32 delictes, cosa que va portar la jutge Carmen Lamela a afegir-hi el de corrupció, que sí que hi és, a l'hora de tramitar les euroordres.

La Fiscalia de Brussel·les, no obstant, va concloure després d'examinar l'expedient que no corresponia entregar els requerits per corrupció, encara que sí per quatre dels cinc delictes imputats (tots menys prevaricació).

Si els tribunals belgues haguessin confirmat aquesta posició, situació que no s'arribarà a produir perquè el Suprem espanyol va retirar la petició d'entrega, Puigdemont i els seus exconsellers només haurien sigut entregats si quedés demostrada la doble tipificació dels delictes, és a dir, que figuressin també en l'ordenament jurídic belga.

Les diferents versions del Govern

Catalá ja va avançar en una conversa informal amb periodistes dimecres, durant la recepció amb motiu del Dia de la Constitució, que plantejaria aquest divendres una revisió de l'euroordre, al considerar que el cas dels polítics catalans demostra que l'instrument jurídic no és "àgil ni eficaç".

No obstant, el portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, va corregir el ministre i va assenyalar que el balanç de l'euroordre és "positiu" i que, per tant, aquest no plantejaria "formalment cap modificació". 

Avui Catalá ha volgut subratllar que Espanya no té "cap queixa" de Bèlgica i que com que els canvis normatius a la UE van "a poc a poc" i, el cas de l'euroordre afecta sensibilitats jurídiques "molt diferents" entre Estats membres, preveu plantejar el debat perquè entre tots els socis es busqui una solució.

Després de 15 anys d'"èxit", s'ha d'"actualitzar"

Notícies relacionades

Tècnics d'Hisenda afirmen que l'impacte de la fuga d'empreses de Catalunya en la recaptació és "inapreciable"

El PSOE acusa Podem d'utilitzar el recurs contra el 155 com a taula de salvació electoral

"No ens podem basar en les anècdotes, en els últims tres anys Bèlgica ha emès 212 ordres d'entrega a Espanya, que han sigut ateses, tret de dos casos per qüestions humanitàries. Del Govern belga em consta la seva lleialtat, la seva col·laboració", ha explicat Catalá, per a qui la necessitat de revisar les regles europees no respon a "un cas puntual".

Així mateix ha insistit que l'ordre europea de detenció i entrega va ser pactada per la Unió Europea el 2002 (s'aplica des del 2004), per la qual cosa després de "15 anys d'èxit" per perseguir criminals i terroristes cal actualitzar-la.