Santi Vila, el vers lliure liberal

A Santi Vila (Granollers, 1973) li agrada el qualificatiu de vers lliure. D’ànima lliure. Ell mateix escriu al seu blog: «sempre crític, però finalment lleial». El conseller menys 'independentista' (prefereix el terme catalanista) va començar la seva carrera política a ERC. I ja va ser com a regidor a l’Ajuntament de Figueres quan va fitxar per CDC.

Professor d’Història Contemporània, aviat va destacar per la seva tirada per la política. I l’ha exercit sempre amb perfil de negociador i pactista, moderat. L’exemple més clar han sigut els seus tres anys al davant de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat. En un context difícil per l’elevada temperatura del procés, Vila va establir ponts amb Madrid, amb la llavors ministra de Foment, Ana Pastor. Només prendre possessió del càrrec, el conseller va voler deixar clar que les seves relacions amb el ministeri (malgrat els nombrosos contenciosos pendents, com la falta d’inversió a Rodalies) es basarien en la «presumpció de bondat».

Vila ha abanderat posicions liberals al seu partit, allunyades de l’espai de la CUP. De fet, en diverses ocasions, el conseller –després al capdavant d’Empresa i Coneixement– ha afirmat sense embuts que l’aliança actual de Junts pel Sí amb els cupaires al Parlament allunya la postconvergència, el PDECat, de l’espai de la moderació i del centre. Un espai liberal en què Vila ha impulsat, entre altres mesures, la posada en marxa de Convergais, una plataforma en defensa dels drets dels homosexuals a l’antiga Convergència. I ha donat mostres de ser aquest vers lliure quan, per exemple, va votar en contra de la prohibició de les corrides de toros al Parlament. Va sostenir que es donava una estocada innecessària a un moribund, la festa dels toros.

La seva vida privada també ha generat notícies. Com el seu casament amb un xef italobrasiler, que va oficiar el llavors alcalde de Girona i actual president Carles Puigdemont. Hi va assistir el Govern d’Artur Mas en ple i també, per descomptat, Pastor, ara presidenta del Congrés.

Centrisme i moderació 

Mas, precisament, és un dels valedors de Vila com a home de futur dins del PDECat. Destacats dirigents del partit veuen en ell el perfil adequat per afrontar una etapa de centrisme i moderació, allunyada de la CUP i en confrontació total amb l’espai dels comuns. En qualsevol cas, Vila mesura els temps i mesura els pros i contres de fer un pas d’aquestes característiques.

La seva fidelitat va quedar acreditada quan al Govern alguns consellers com Neus Munté, Jordi Jané o el secretari del Govern Joan Vidal van deixar el Consell Executiu al no veure’s amb ànims de tirar endavant el procés sobiranista a les portes de l’1-O. Vila, crític amb les decisions unilaterals, no sols no va marxar sinó que es va guanyar un ascens: va canviar Cultura per Empresa i Coneixement, en substitució de Jordi Baiget, el primer dels que van sortir després d’haver qüestionat en una entrevista el procés i el paper de Puigdemont. Ara aquesta posició moderada sí que l’ha fet renunciar al Govern, poques hores abans que el president declari la independència. 

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

El factor Vila, doncs, és un element clau de cara a futures candidatures  electorals del PDECat, sobretot si Puigdemont compleix amb la seva paraula i finalment no es presenta a les pròximes eleccions catalanes.

«Santi Vila és jove i té molts futurs», resumeix un bon coneixedor del fins ahir a la nit conseller al partit.