Malestar en instituts establerts com a punts de votació de l'1-O

La pressió dins els centres educatius que es poden convertir en punts de votació en el referèndum d'aquest diumenge augmenta amb l'ordre de la fiscalia als Mossos d'Esquadra de personar-se en aquestes instal·lacions per advertir de les conseqüències de col·laborar amb l'1-O i amb les topades entre les directrius del Govern central i de l'Executiu de Carles Puigdemont. El duel de missives a les escoles i els instituts, protagonitzat pel delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, i la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, ha situat els directors en una complicada tessitura, a pocs dies de la cita, i més encara quan alguns docents van entregar a representants de la Generalitat les claus dels seus centres i els codis d'accés setmanes abans.

Res per escrit

"Les direccions es pensaven que donant les claus quedaven exemptes de responsabilitat i que l'assumia llavors la conselleria. Però la carta de Millo genera incerteses", argumenta el professor de l'Institut Vinyet de Sitges i secretari d'organització de la Federació d'Empleats i Serveis Públics de l'Anoia-Penedès-Garraf de la UGT, Jesús Martín.

Com la majoria de maniobres del Govern català per esquivar les actuacions de l'Executiu central que pretenen evitar l'1-O, les comunicacions de l'Administració s'han caracteritzat per la seva opacitat. Antonio Tinajas, professor de l'Institut Cubelles, critica, igual que Martín, que des de la conselleria s'hagi enviat funcionaris a interlocutar amb els responsables dels centres educatius "sense deixar res per escrit", un compromís que va assumir la consellera de Governació, Meritxell Borràs, a la Mesa de Funció Pública per no posar en perill els funcionaris. "Van avisar els directors telefònicament i després es van presentar dos funcionaris de la Generalitat", assegura, i compara aquest procediment amb el formulat per a la consulta del 9-N, moment en què ell exercia com a director: "En aquell moment ens van convocar des de Serveis Territorials i ens van vendre la moto que havíem d'entregar les claus i que ens donarien un comprovant del tràmit. Però aquesta vegada han anat centre per centre a demanar-les directament", una acció per la qual hauran de respondre quan els agents es personin a les escoles i els instituts.

Evitar la tensió

En alguns centres educatius s'han celebrat reunions de professors per acordar una posició col·legiada del centre sobre el seu paper en l'1-O. "És un error tensar els claustres amb aquest tema perquè les relacions i la cohesió dels equips se'n veuen afectats, i els sistemes educatius se'n ressenten inevitablement. Hem de procurar que opinions d'àmbit privat no interfereixin en la tasca docent", opina Martín, que denuncia el "malestar" i la "inquietud" que es viu als instituts.

El professor de l'IES Bruguers de Gavà i portaveu del sindicat de professors de secundària, David Rabadà, coincideix amb la seva posició. Encara que rebutja una onada de tensió en el claustre, manté que no s'han de "traspassar les opinions dels professors als alumnes". "Cadascú ha de documentar-se i finalment tenir un criteri que hem de deixar fora de l'aula", argumenta.

Notícies relacionades

La fiscalia ordena als Mossos identificar els responsables dels centres de vot

El Govern central avisa els directors d'instituts que no poden obrir l'1-O

Els professors també expliquen que en alguns instituts s'han impulsat manifestos, com el dels professors de la comarca de l'Alt Penedès, en què "condemnen i rebutgen" l'actitud de l'Executiu central i "recolzen el Govern legítim de Catalunya" davant la "suspensió de facto de l'autogovern" i l'"estat de por i setge". Rabadà veu "lògics i coherents" alguns d'aquests escrits perquè defensen la "democràcia" i condemnen la "repressió", mentre que per a Tinajas alimenten un debat que "mai hauria d'haver entrat als centres". "¿Per què m'he de posicionar políticament a la meva feina? Només he sigut escollit per seguir un projecte pedagògic", sosté, i afegeix: "No necessitem un paper a la sala de professors que reflecteixi qui està a favor i qui no del referèndum, perquè qui no vol firmar se sent assenyalat i jutjat".

Vaga d'estudiants

També hi ha inquietud en moltes famílies. La mare d'un alumne menor d'edat de l'Institut Escola de Treball de Barcelona, per exemple, s'ha posat en contacte amb aquest diari per queixar-se que un professor va repartir fa uns dies a classe un document per sumar-se a la vaga convocada pels sindicats estudiants a favor de l'1-O que havien de firmar els assistents a l'aula. Des del centre asseguren a aquest diari que s'ha seguit el procediment habitual establert en una convocatòria de vaga oficial. "Demanem un comunicat d'inassistència, que tots els alumnes que s'acullen a la vaga han de firmar, i als menors d'edat els demanem el permís patern", explica el cap d'estudis.