Anar al contingut

EL DESAFIAMENT SOBIRANISTA

El Tribunal de Comptes imposa una fiança de 5,25 milions a Mas i tres exconsellers per la consulta del 9-N

L'expresident català respondrà de forma solidària si la resta no ho fa

Disposa de 15 dies per dipositar la fiança o serà embargat

El Periódico / Agències

FERRAN NADEU / ATLAS VÍDEO

El Tribunal de Comptes acostuma a dictar les seves resolucions anys després de la malversació investigada. En aquesta ocasió no ha contradit la seva tradició, però la proximitat de l’1-O ha donat aparença d’immediatesa a l’acta de liquidació provisional per la qual reclama 5.251.948 euros a l’expresident Artur Mas, a tres dels seus exconsellers i a cinc càrrecs i excàrrecs de la Generalitat per l’ús de fons públics per sufragar la consulta del 9-N.

Els advocats de Mas, de la seva exvicepresidenta, Joana Ortega, i dels seus exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs van assistir a l’acte d’al·legacions i aixecament d’acta de liquidació provisional corresponent a la denúncia presentada per la consulta del 2014 per Societat Civil Catalana, Associació Cívica i Cultural i Advocats Catalans per la Constitució, que en tot moment va comptar amb el suport de la fiscalia.

Solament els interventors Jordi Serra i Carolina Pardo van tenir èxit en les seves al·legacions i van ser exonerats provisionalment. Els altres hauran de respondre de manera solidària amb 4.831.599,03 euros, més els interessos generats fins ara, que pugen a 420.349,14 euros. Total, una mica més de 5,2 milions.

La quantitat es divideix en partides, al capdavant de les quals sempre hi ha Mas com a màxim responsable de la Generalitat en el 9-N. Ha de ser abonada en 15 dies. Una vegada transcorregut aquest termini, s’iniciaran els tràmits per procedir a l’embargament dels seus béns i comptes bancaris.

Ordinadors i informàtica

La partida més alta és la relativa a l’adquisició d’ordinadors per a les taules de votació, que puja a 3.044.399,09 euros, que han d’afrontar solidàriament Mas i Rigau. A Homs se li atribueix la responsabilitat per 2.127.580,09 euros per diverses partides (publicitat, elaboració del suport informàtic, enviament d’informació, centre d’informació i centre de premsa). A Ortega, per les partides relatives al registre de la pàgina web, material per a la votació, assegurances per als voluntaris, suport informàtic i campanya informativa se li exigeixen 839.520,26.

En total, el Tribunal de Comptes divideix així la despesa que va suposar el 9-N: registre d’una pàgina web institucional (80,49 euros); material per a la votació (54.694,92); ordinadors (3.044.399,09); publicitat institucional (876.560,63); assegurances de voluntaris (1.531,87); suport informàtic (759.470,76); enviament d’informació (334.755,47); centre de premsa (156.793,23), i producció de la campanya informativa (23.661,71).

A part de Mas i els exconsellers Homs, Rigau i Ortega, el Tribunal de Comptes atribueix responsabilitat als càrrecs i excàrrecs de la Generalitat Lluis Beltrán, Josefina Valls, Ignasi Genovés, Jordi Vilajoana i Jaume Domingo.

Rafael Entrena, advocat de Mas, Ortega i dos implicats més, va manifestar la seva «absoluta disconformitat» amb la resolució. «Creiem que és un claríssim exemple de desviació de poder, s’està instrumentalitzant al Tribunal de Comptes per exigir en la pràctica responsabilitats polítiques i advertir a tercers, perquè no es donen els requisits per exigir una responsabilitat comptable», va assenyalar.

Independent del Suprem i el TSJC

El lletrat es va mostrar confiat que la liquidació no perdi el caràcter de provisional després dels recursos que interposaran les defenses. Per a la quantitat definitiva s’haurà d’esperar a la sentència que dictarà el Tribunal de Comptes en el procediment comptable que té obert i que és independent dels processos penals que es van seguir al Tribunal Suprem contra Homs –al ser llavors diputat a Madrid– i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Mas, Rigau i Ortega.

Cap dels dos tribunals els va condemnar per malversació de cabals, ja que en cap de les dues causes ho va plantejar la fiscalia. Per això, la despesa de diners públics per al 9-N no  va ser jutjada per la via penal.