El llegendari Motel Empordà de Figueres celebra 65 anys en el centenari de Josep Mercader

Abans de convertir-se en un nom imprescindible de la gastronomia catalana, Mercader havia après l’ofici a Portbou, en aquell ambient de frontera que el va posar en contacte amb viatgers, productes i maneres de fer que miraven cap a França. Després completaria una trajectòria que el duria a crear una cuina d’arrel empordanesa, moderna i depurada, basada en el producte de temporada, el territori i una revisió intel·ligent del receptari tradicional. El Motel aviat es convertiria en una parada obligada per a gurmets, escriptors i viatgers, i en un espai on la cuina catalana va començar a parlar un llenguatge contemporani sense perdre identitat.

Testimonis escrits

Les dues cròniques locals publicades arran de la inauguració ajuden a entendre com va ser rebut aquell nou establiment. A Canigó, l’acte apareixia recollit dins la secció 30 días y 30 noches amb aquest text en castellà:

La revista Vida Parroquial també va deixar constància de la inauguració del Motel Empordà, amb una nota més precisa sobre la data, la benedicció i el paper de Josep Mercader com a director de l’establiment:

Aquell "Motel Ampurdán" de les cròniques de 1961 esdevindria, amb els anys, el Motel Empordà, un establiment associat per sempre a la figura de Josep Pla. L’escriptor de Llofriu hi va tenir taula pròpia i hi va convertir l’hotel en una segona casa. Quan Josep Mercader va morir sobtadament el 1979, Pla va adreçar a Jaume Subirós, gendre del fundador, una frase que ha quedat com a consigna de continuïtat: "Vostè actuï d'amo i, sobretot, no canviï res".

En aquest mateix fil memorial hi apareix també Josep Valls, que va treballar al Motel i que més tard va recollir la seva relació amb Pla en el llibre Històries de Josep Pla i altres obres. La referència editorial situa Valls al cor d’aquell univers humà: l’autor treballava al Motel Empordà i Josep Mercader va facilitar que ell i Pla iniciessin una relació propera, en un moment en què l’escriptor trobava companyia i acollida en les persones de l’establiment.

L'inici d'un canvi profund

La importància de Josep Mercader va més enllà de la memòria local. La seva cuina va obrir camí a una modernització profunda de la gastronomia catalana. Abans de l’esclat d’El Bulli, el Motel ja havia protagonitzat una renovació que posava al dia la cuina tradicional catalana, simplificant-la i acostant-la a una sensibilitat europea. Ferran Adrià, de fet, va versionar un dels plats emblemàtics de Mercader, les faves amb menta fresca, una recepta que continua associada a la casa.

També cal situar Mercader en aquell paisatge cultural on la cuina catalana va ser explicada i legitimada per escriptors i gastrònoms com Josep Pla, Néstor Luján o Manuel Vázquez Montalbán. Una generació d’autors que va contribuir a donar valor literari i cultural a la gastronomia catalana.

A primera línia de mar

Notícies relacionades

"Una parada obligatòria": els elogis al millor restaurant de Sant Boi de Llobregat, segons Tripadvisor

"Autèntiques i picants": el bar de Rubí aclamat per les seves patates braves

El llegat de Josep Mercader no es va limitar a Figueres. També va fundar l’Almadraba Park Hotel de Roses, un altre establiment de referència familiar i gastronòmica, situat davant del mar i molt a prop de Cadaqués, el seu lloc de naixement. Després de la mort prematura del restaurador, Jaume Subirós va assumir la continuïtat del Motel i, amb Anna Maria Mercader i els seus fills —Albert, Jordi, Lluís i Sílvia Subirós—, ha mantingut viva una nissaga que continua vinculada als dos establiments.

Seixanta-cinc anys després d’aquella inauguració recollida per Canigó i Vida Parroquial, el Motel Empordà continua sent molt més que un restaurant històric. És el símbol d’una manera d’entendre la cuina catalana moderna: arrelada a l’Empordà, oberta a Europa, respectuosa amb el producte i capaç de convertir una parada de carretera en una institució gastronòmica. En el centenari de Josep Mercader, l’aniversari del Motel no és només una efemèride empresarial, sinó la celebració d’un llegat que va canviar la cuina del país, des de Figueres estant.