Forcadell imposa la seva llei

El repartiment de càrrecs a Junts pel Sí no era a l'atzar. Carme Forcadell va ser la primera persona, de l'independentisme, que va incomodar greument, per no dir una altra cosa, Artur Mas. El seu “president, posi les urnes”, just en el moment en què Mas necessitava temps per forçar ERC a acceptar una llista única va ser el primer indici, després confirmat per la CUP, que el convergent comptava amb àmplia resistència a la trinxera sobiranista. 

Els ideòlegs de Junts pel Sí, quan tenien la intenció de conduir la legislatura cap a una declaració unilateral d'independència, abans d'abraçar el referèndum, sabien que el perfil que necessitaven per presidir el Parlament no era el d'un fi estilista, ampli coneixedor de cada com del reglament de la Cambra. Forcadell els garantia l'audàcia suficient que altres no proporcionarien. ¿Que podia fallar en l'àmbit tècnic? La falta d'experiència era esperable i assumible. Com per a qualsevol que s'estrenés al Parlament, precisament com a president.

El 'doble pivot'

La solució va ser posar-li un expert en les arts parlamentàries, com Lluís Corominas, al costat. I el ‘doble pivot’ va funcionar fins que els últims canvis de Govern van portar Jordi Turull a la Conselleria de Presidència i el mateix Corominas a presidir el grup de JxSí.

El resultat va ser que en el ple més important de la història de la Cambra, Forcadell es va veure àmpliament superada pels esdeveniments. Potser amb un cert sentiment de culpa per anar avançant per l'ordre del dia com un buldòzer en un camp de margarides, no va saber frenar l'òbvia reacció de l'oposició: el filibusterisme.

Un 'dontancredisme' amb què potser va voler compensar la seva feina de sapa en la demolició dels drets més elementals que assisteixen els diputats, és a dir, d'aquells que la ciutadania ha elegit com a representants.  

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

Hi va haver demores de temps i, sobretot, caos i desaires a la seva persona que no va saber acotar o que va acotar amb el mateix menyspreu. Alguns portaveus li van dirigir, fins i tot, clars menyspreus, amb mencions al programa infantil ‘Barrio Sésamo’ incloses. La sessió de dijous, almenys la primera part, ja va ser una mica diferent. Forcadell va respondre a la tàctica de Ciutadans, el PSC i el PP amb mitjos i irònics somriures. Un ‘sé què esteu fent’.

Amb tot, la principal queixa d'aquests partits a la presidenta és, en realitat, el màxim elogi als que la hi van posar. Per exemple, el silenci a què obliga als lletrats del Parlament o el menyspreus que dedica al Consell de Garanties. Al capdavall, Forcadell és el guàrdia de trànsit que ha de permetre que els independentistes circulin a 180 quilòmetres per hora al crit de ‘no molesteu [amb el reglament]: Ens estem saltant la Constitució".